Quan una persona es troba ofegada pels deutes i no troba cap sortida, la Llei de la Segona Oportunitat pot convertir-se en el salvavides que li canviï la vida.
Jorge Werner, un dels quatre socis directors d’Empezar de Nuevo, coneix aquesta realitat de primera mà. Una crisi econòmica familiar el va portar a descobrir aquesta disciplina jurídica des de dins, com algú que també va necessitar trobar una sortida.
Avui, des d’aquesta firma, lidera Empezar de Nuevo, un projecte especialitzat a acompanyar particulars i autònoms en aquest camí cap al punt final dels seus problemes d’endeutament que representa la Segona Oportunitat.
En aquesta entrevista, Werner, responsable de les àrees concursal i processal, explica que el mecanisme que hauria de funcionar com un trampolí també amaga algunes “trampes”. I les analitza.
També repassa què ha canviat després de la sentència del Tribunal Suprem del 18 de febrer de 2026, per què l’habitatge habitual i els deutes amb l’Administració continuen sent dos dels principals obstacles que impedeixen a moltes persones refer la seva situació econòmica, i quins riscos comporta la proliferació de plataformes digitals que prometen resultats ràpids en un procés que, adverteix, mai no s’hauria de tractar com un simple tràmit.
Amb tot, al seu parer, la Segona Oportunitat continua sent la porta que cal travessar per començar de nou. Una porta i un camí —el que hi ha al darrere i que cal recórrer— que Empezar de Nuevo coneix bé i en què pot acompanyar amb eficàcia les persones que ho necessitin.
Com neix Empezar de Nuevo i quin buit volia cobrir en el mercat legal espanyol?
Empezar de Nuevo neix com una evolució natural de la meva especialització. Fa més de 18 anys que em dedico al dret concursal en totes les seves vessants, i aquesta experiència, juntament amb la capacitat d’haver liderat procediments massius amb milers de clients a tot Espanya, ens va permetre donar forma a un projecte diferencial.
Vam detectar un buit clar en el mercat: d’una banda, existien models excessivament estandarditzats i massificats; de l’altra, despatxos boutique sense capacitat per gestionar grans volums.
Nosaltres combinem totes dues dimensions: som capaços de gestionar grans volums sense renunciar a un tracte personalitzat.
No treballem amb formularis, sinó amb anàlisis individualitzades, optimitzant solucions a mida per a cada client.
Què el va portar personalment a liderar aquest projecte? Va ser una aposta pròpia o una decisió de la firma?
Ha estat una decisió gairebé natural, tant per la meva trajectòria com per la meva vocació.
La meva dedicació al dret concursal té un origen personal: una crisi econòmica familiar que em va portar a intentar reflotar les nostres empreses a través d’aquesta disciplina.
Posteriorment, vaig desenvolupar la meva carrera en firmes com Garrigues, PwC, KPMG i Blackstone, liderant equips especialitzats en aquest àmbit.
Assumir aquest projecte és, en realitat, una conseqüència lògica d’aquest recorregut professional i vital.
La sentència del Tribunal Suprem del 18 de febrer ha tancat debats oberts des de la reforma de 2022: la bona fe com a concepte normatiu i tancat, el tractament de les sancions tributàries i els límits a l’exoneració del crèdit públic. Suposa això la seguretat jurídica que reclamava el sector o encara queden qüestions per resoldre?
S’estan produint dues tendències clares. D’una banda, hi ha avenços positius en matèria de seguretat jurídica, especialment en qüestions com les exclusions de l’Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI) o el tractament del crèdit públic.
Tanmateix, també s’observa una deriva preocupant en la càrrega probatòria que s’imposa al deutor, especialment a l’hora d’acreditar la insolvència i la bona fe.
Una part de la doctrina alerta d’un enfocament excessivament moralista que s’allunya de l’esperit de la normativa concursal i de la Directiva europea, avançant cap a un model més inquisitiu.
A més, en alguns casos s’està exigint un nivell de diligència documental difícil de complir, sobretot quan els creditors no faciliten la informació.
El risc és clar: mentre aquestes llacunes no es resolguin, alguns jutjats poden optar per denegacions massives de l’EPI.
Quins són els principals obstacles que continuen trobant els deutors per accedir a l’exoneració del passiu insatisfet?
Principalment dos: la conservació de l’habitatge habitual i el tractament del crèdit públic.
Paradoxalment, aquests obstacles afecten especialment els deutors més diligents, aquells que han generat patrimoni i que han caigut en insolvència per circumstàncies empresarials o contextuals.
És a dir, precisament el perfil que la llei pretén protegir.
La reforma de 2022 va introduir el mecanisme d’exoneració sense liquidació. A la pràctica, està funcionant com esperaven els operadors jurídics?
Encara existeix una gran inseguretat jurídica, i aquesta inseguretat limita l’accés efectiu a la justícia.
Tot i que la majoria dels procediments són concursos sense massa, el mecanisme més rellevant —l’EPI amb pla de pagaments— continua sent imprevisible.
És l’instrument que permetria conservar l’habitatge o els mitjans de vida del deutor, però depèn de criteris jurisprudencials que encara no estan prou definits.
El problema és evident: el deutor entra en el procediment sense tenir certesa sobre el resultat i sense possibilitat de fer marxa enrere.
Els jutges mercantils de Las Palmas han aprovat un acord d’unificació de criteris sobre documentació i requisits: memòria econòmica detallada, desglossament exprés dels crèdits exonerables i inadmissió automàtica si no se subsana en deu dies. És un model que es pot exportar a la resta d’Espanya o el problema de fons és que la llei no uniformitza prou?
Aquest tipus d’acords comencen a generar certa inquietud. A la pràctica, els jutges estan suplint llacunes legals, però existeix el risc que acabin convertint-se en legisladors de facto.
S’està traslladant a l’àmbit judicial el mateix problema que critiquem en alguns despatxos: l’estandardització. Si s’estableixen criteris rígids per a tots els casos, es corre el risc de perdre l’anàlisi individualitzada.
El problema no rau tant en la manca de concreció de la llei com en la manera com s’ha gestionat el volum de procediments. La solució no pot ser imposar càrregues documentals excessives i terminis impossibles de complir al deutor.
Qui arriba avui al seu despatx buscant una segona oportunitat? Ha canviat el perfil del deutor durant els darrers anys?
El perfil és bastant similar al dels darrers anys, tot i que sí que estem observant un increment notable de clients estrangers.
Quin és el cas més complex que ha gestionat i què li va ensenyar sobre els límits de la llei?
Els casos més complexos són sempre aquells que afecten l’habitatge habitual. La pèrdua de la llar té un impacte emocional enorme.
En una ocasió vam aconseguir evitar la liquidació mitjançant l’aplicació de la normativa concursal relativa al règim matrimonial, fet que va permetre que l’habitatge s’adjudiqués al cònjuge no deutor per un import reduït.
Va ser un cas molt intens, tant professionalment com personalment. Quan un assumpte no surt bé, tendeixo a implicar-m’hi profundament, i això marca molt aquest tipus de situacions.
El Suprem ha confirmat que els deutes amb qualsevol Administració pública —no només amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social— estan subjectes al límit d’exoneració de 10.000 euros cadascun. Per a qui arriba amb deutes públics importants, això pot significar començar de nou… però amb una càrrega. Com ho explica als seus clients i creu que el legislador hauria de revisar aquest llindar?
És una limitació que mai no ha tingut sentit. La quantia exonerable és tan reduïda que deixa fora precisament aquells que més necessiten la llei: els empresaris.
A més, genera efectes perversos. En una situació de crisi, l’empresari prioritza el pagament del crèdit públic per davant d’altres compromisos, cosa que pot accelerar el tancament de l’activitat i perjudicar fins i tot la mateixa recaptació.
L’Administració hauria d’actuar com un aliat en situacions d’insolvència, no com un factor que agreugi el problema. Esperem que el legislador avanci en aquesta línia o, si no, que Europa impulsi una reforma.
El sector de la Segona Oportunitat ha atret gestores i plataformes en línia que prometen resultats ràpids. Quins riscos veu en aquesta proliferació?
El principal risc és la manca d’especialització, l’oportunisme i l’intrusisme.
La Segona Oportunitat no és un procediment més: afecta profundament la vida de les persones. Implica canvis vitals, familiars i socials importants. No es pot gestionar mitjançant models automatitzats o a través de professionals sense experiència.
S’haurien d’establir requisits específics de formació i especialització, de la mateixa manera que passa amb els administradors concursals.
Com competeix un projecte dins d’una firma tradicional amb els models de negoci més digitalitzats que han entrat en aquest nínxol?
La nostra proposta és híbrida. Combinen l’experiència dels grans despatxos amb tecnologia avançada.
Avui dia, comptem amb més perfils tecnològics que jurídics, cosa que ens permet créixer en escala sense perdre qualitat. Aquesta és la clau: tecnologia i formació.
L’advocacia tradicional continua tenint el seu espai, però no és un model fàcilment escalable.
Quines reformes legislatives considera imprescindibles perquè la Llei de la Segona Oportunitat assoleixi el nivell d’eficàcia de les seves homòlogues europees?
Principalment: seguretat jurídica en la conservació de l’habitatge, eliminació dels límits d’exoneració del crèdit públic, obligació de col·laboració dels creditors en la documentació i definició objectiva del concepte de bona fe.
Si hagués de resumir en una frase què significa realment començar de nou per a una persona que ha passat per aquest procés, què diria?
La Segona Oportunitat és el mecanisme que permet a una persona aixecar-se després del fracàs i continuar endavant.
Per a mi, també és una cosa personal: la solució que no vaig tenir quan la necessitava i que ara em permet acompanyar altres persones en aquest mateix camí.
L’oficina d’Empezar de Nuevo està situada al carrer de Gaudí, 8, oficina 8, i el seu número de telèfon és el 935 95 88 10.
Horari: de dilluns a divendres, des de les 9 fins a les 18 hores
Correu electrònic: info@empezardenuevo.com
