
És una pregunta molt habitual, especialment quan hi ha un conflicte familiar, laboral o personal: “Si gravo una conversa, em pot servir com a prova?”
La resposta curta és que, en principi, sí, sempre que tu mateix formis part d’aquella conversa. La doctrina constitucional ha deixat clar que el secret de les comunicacions protegeix davant de tercers aliens a la comunicació, però no impedeix que una persona conservi o gravi el contingut d’una conversa en la qual participa. En altres paraules: allò que tu mateix has sentit i dit en una conversa no és “secret” per a tu.
Ara bé, aquí és on convé anar amb compte. Una cosa és gravar una conversa pròpia, i una altra de molt diferent és accedir al mòbil d’una altra persona, entrar al seu correu, llegir missatges privats, reenviar àudios o obtenir informació sense autorització. En aquests casos, ja no parlem simplement d’una possible prova, sinó de conductes que poden entrar en l’àmbit penal, especialment dins dels delictes de descobriment i revelació de secrets regulats al Codi Penal.
Per això, quan algú té un àudio o unes captures i pensa “això ho aportaré”, el més recomanable és no actuar per impuls. Perquè no és el mateix tenir una prova que haver-la obtingut o utilitzat correctament. I, de vegades, allò que una persona creu que la protegeix pot acabar generant-li un problema afegit.
En aquest tipus de situacions, el més prudent és assessorar-se abans de gravar, reenviar o presentar res. Perquè una prova ben plantejada pot ajudar molt, però una prova mal gestionada pot complicar-ho tot encara més.
Més informació
- administracion@munilltudoabogados.es
- Munill-Tudó Abogados
- Carrer del Vall, 67, 1er 1ra – Terrassa
- 931 976 503 – 650 648 314
- www.munilltudoabogados.es