La frase del títol no és nostra; me la va dir un gran amic un dia mentre parlàvem del gir que ha fet la societat pel que fa a la pedagogia que s’imposa a les nostres llars i, de vegades, més enllà d’elles. Tots dos estem d’acord amb la idea que hi ha darrere de la coneguda educació respectuosa, però també coincidim que és una cosa que s’ha pervertit al llarg dels anys. Ho sabem perquè veiem els efectes d’aquesta perversió diàriament en les nostres respectives feines.
Hem passat d’una educació gairebé sense diàleg a una altra en què el diàleg és la columna vertebral de les dinàmiques familiars. I això és dolent? Doncs la veritat és que no. Sona madur, reflexiu i constructiu, però la realitat és que els més petits de la casa encara estan aprenent a construir aquests tres adjectius; encara no els tenen plenament integrats. Per això, en algunes ocasions, respondre amb diàleg o tenir la possibilitat de prendre decisions en determinats aspectes del dia a dia els queda gran.
És una cosa natural, lògica. La ment infantil també necessita estructura, context i ordre. I això parteix de la necessitat de reconèixer que dins de casa hi ha una jerarquia necessària i saludable perquè una llar funcioni. Els pares i les mares són l’autoritat i, per tant, dirigeixen i són la referència en la gestió de la major part dels aspectes familiars. Cal que això estigui implícit en l’ambient, perquè la infància necessita aprendre que hi ha coses que no decidiran ells. Això, probablement, els pot frustrar… però no hi ha res millor que sentir aquesta frustració a aquestes edats, perquè és precisament aquí on els podrem acompanyar perquè la gestionin d’una manera sana. Han d’aprendre-ho, perquè a la vida no tot serà com ells preveuen, i està bé que sigui així, perquè això també ensenya a madurar.
El diàleg forma part de la dinàmica familiar i és l’eina perfecta per crear un context de confiança i seguretat on els infants sàpiguen que poden acudir si necessiten ajuda. Però quan es tracta de límits, decisions i respostes “desafiadores” de l’infant cap a l’adult, ha de quedar clar que no sempre hi haurà espai per al diàleg. Els més petits necessiten experimentar les sensacions que provoquen les seves respostes en l’altre per aprendre l’impacte emocional que generen. No aprenen només amb paraules, aprenen amb vivències, com tothom! O és que algú va aprendre simplement escoltant les indicacions dels seus pares?
Faig una mica de broma amb el tema, però de debò és important entendre el missatge de fons, perquè sabem de ben a prop que la manca d’una autoritat sana té conseqüències a llarg termini en les famílies.
Si sentiu que ha arribat el moment de buscar acompanyament per al vostre fill o la vostra filla, contacteu amb nosaltres. Estarem encantades d’escoltar-vos, valorar la vostra situació i orientar-vos sobre quina pot ser la millor proposta per al vostre cas.
WhatsApp: +34 622 095 577
Correu electrònic: info@asociacionraices.com
Instagram: @asociacion_raices
Ubicació: Passeig de Lluís Muncunill, 38-40 (Terrassa)
Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 9 a 18 hores / dissabtes de 10 a 14 hores
