N’hem volgut parlar aquest mes amb en Sébastien Fabre, fisioterapeuta al capdavant del Sevan Centre Salut, per saber-ne més, per entendre quan s’ha d’implantar, quins tipus hi ha, quins materials s’utilitzen i quin paper hi juguen la fisioteràpia i l’actitud del pacient en la rehabilitació, entre altres aspectes.
Quines són les protesis més habituals.
Parlem de genolls i caderes com les més freqüents i, molt menys sovint, podem trobar les d’espatlles, degut a la seva dificultat. La pròtesi sempre és fruit d’una intervenció quirúrgica.
Històricament la intervenció al genoll era més complexa ja que cal lligar a la perfecció quatre ossos (tíbia, peroné, fèmur i ròtula) en una articulació. Però els darrers anys ha millor molt la tècnica en aquest aspecte.
Per la seva banda, a la cadera només cal lligar fèmur i cadera. A més, cal tenir en compte que abans les intervencions eren amb anestèssies més agressives i ara són més locals i ràpides.
Quina esperança de vida té una pròtesi.
Els darrers anys, amb tota l’evolució tècnica operatòria i la qualitat dels materials que hi està havent, l’esperança de vida d’una pròtesi s’ha anat allargant, fins arribar als 15 o, fins i tot, 20 anys. Aquests terminis són variables, i depèn molt de l’estil de vida que porti el pacient.
Si té una bona alimentació, fa esport dins d’uns límits, es cuida… la vida d’una pròtesi pot allargar-se fins al 15 o 20 anys. En cas contrari, tendirà a reduir-se i caldrà passar per una nova intervenció quirúrgica més aviat.
En quin moment entra el fisioterapeuta en el procés d’implantació d’una pròtesi.
L’ideal, segons ens comenta Fabre, és que un cop feta l’operació ja és positiu començar a fer algun exercici suau, algun drenatge… per aconseguir un postoperatori el més curt possible.
L’objectiu principal és que l’os creixi ràpid al voltant de la pròtesi perquè aquesta sigui part de l’os. El físio el què fa és estimular el creixment de l’os. Com més ràpid creixi l’os, molt millor. I, posteriorment caldrà potenciar, també, els exercicis de mobilització, reforçament… I, no fer algunes postures que la pròtesi impedeix pel seu propi funcionament.
En quins trams d’edat és més freqüent implantar una pròtesi.
Si ho distribuïm entre nens, adults (de 20 a 60 anys) i gent gran, podríem dir que en el primer tram gariebé no n’hi ha, en l’edat adulta parlaríem d’un perecntatge del 10%, aproximadament, i, la resta, la gran majoria, es fa en persones d’avançada edat, sobretot causat pel desgast dels ossos.
En el procés d’adaptació a una pròtesi, l’operació és el més destacat. Amb tot, hi ha altres aspectes bàsics per a reincorporar l’articulació a la vida diària. I, aquí hi entren dos actors molt importants, el físio i el propi pacient, que és qui ha d’aconseguir recuperar la massa muscular. Físio i pacient el què fan és rehabilitació funcional.
-
A banda dels exercicis que ha de fer el pacient per a la rehabilitació funcional, cal que faci una activitat d’exercici mínima. No es pot caure en el sedentarisme. Cal ser conscients que la portem però no ens pot limitar la vida més del compte.
-
En alimentació és recomanable seguir una dieta equilibrada.
-
Cal fer una vida relativement normal, sent conscient del què es pot fer i del què no.
—
Sigues original! Regala salut i benestar amb Sevan Centre Salut!
