OPINIÓ | Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema existeixen diverses opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix a utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles.
OPINIÓ | Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema existeixen diverses opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix a utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles.
Pensar que això és possible i mirar d’afrontar l’ètica empresarial d’aquesta manera ens aporta tranquil·litat, però es tracta d’una falsa seguretat. Porta implícita la conclusió que tots els problemes tenen solucions ètiques i no ètiques, i que pel simple fet d’escollir criteris de decisió correctes ja ens portarà de manera unívoca a escollir opcions del grup de les solucions ètiques.
Però el pitjor arriba quan volem realitzar formació en ètica empresarial pensant d’aquesta manera, llavors sí que l’embolic pot ser monumental, i també la frustració posterior. I si mirem la majoria de formació empresarial, l’ètica és una senzilla “pastilleta” que es dóna al marge de les assignatures troncals, com si el directiu pogués separar les decisions que necessiten “ètica” de les que no. En decisons molt tècniques, potser sigui possible, però en la majoria de decisions és indestriable la part ètica de la que no ho és.
Però en la formació per a directius, es tendeix a una curiosa especialització. Els cursos d’ètica es fan a part, i molts directius es pensen que allà rebran les receptes bàsiques que els permetran escollir amb ètica entre una rècula d’opcions possibles. El mateix plantejament de fer un curs de business ethics permet tendir al pensament simple que existeix una pàtina de pintura ètica que de manera automàtica transforma les solucions en solucions ètiques. El directiu pot pensar que en aquesta formació especialitzada aprendrà a pintar de color de rosa qualsevol decisió. Però la realitat indica que és en el mateix plantejament del problema i en la justificació de si les opcions són exhaustives, on rau la veritable ètica.
Per tant, l’ètica no només es troba en la tria entre opcions, sinó en la mateixa definició del problema empresarial existent. I també en quines opcions ens plantegem com a possibles per tal de solucionar el problema concret.
Per exemple, imaginem que hem considerat que tenim dues opcions: acomiadar i no acomiadar un treballador. El que hauríem de fer és anar un pas enrere i veure per què el volem acomiadar. Definim el problema i veiem que el que passa és que tenim un treballador que sempre arriba tard. Però cal anar un pas més enllà i conèixer per què arriba tard, i si fa o no alguna cosa per compensar la seva tardança. També les implicacions que té el fet que arribi tard. En surt perjudicat algú? Afecta el bon funcionament de l’empresa? I, un cop definit el problema, hauríem de veure les opcions possibles per a solucionar-lo (no simplement acomiadar o no). No sembla que acomiadar sigui l’única opció. També podria plantejar-se un canvi de jornada, amonestar-lo, avisar-lo que arribar tard afecta la productivitat, i un llarg etcètera d’opcions.
Sembla bastant clar que el compont ètic de l’acció directiva és transversal en tot el procés: com definim el problema, quines solucions plantegem com a possibles, i com triem la més adequada. L’ètica no pot ser reduccionista i anar directament a la tria. Però a més, també ha de ser transversal i impregnar totes les disciplines de direcció d’empreses. Reduir l’ètica a la mera tria ètica, despulla la tasca del directiu. Fa que el directiu sigui menys complet, i la seva tasca no es mostri en tota la seva importància. Empetiteix el directiu i també fa empetitir el resultat de la bona direcció d’empreses: el bé comú en majúscules.
—
Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner