Fa poc em van dir: “pots anar deu vegades a l’any al fisio o deu vegades en un sol mes, tu tries” i, realment, aquesta afirmació em va cridar molt l’atenció. Acaben sent les mateixes visites en quantitat i en despesa, si ho vols quantificar així, però és molt diferent una opció que l’altra.
En la primera hi trobem el pacient preventiu i en la segona el reactiu, per dir-ho d’alguna forma. I, aquest concepte de pacient preventiu em va agradar especialment, per això vaig voler saber l’opinió d’un expert en fisioteràpia com és Sébastien Fabre, de Sevan Centre Salut.
Tornant a l’exemple de les deu sessions en un sol mes o en un any, podem entendre de forma molt gràfica què és el pacient preventiu. El manteniment, la prevenció, ens permet no arribar al pic de la dolència que estiguem tractant. Així, paral·lelament, el tractament també pot ser més suau si és preventiu i espaiat en el temps que no pas reactiu quan ja tens la dolència forta que, fins i tot et pot provocar la baixa laboral. I, en el fons, tot suma i cal tenir-ho en compte quan valorem la rendibilitat d’un i altre mètode com a pacients.
El tractament que s’aplica quan ja tens el dolor fort, la lesió enquistada, té dues característiques a tenir en compte: per una banda, el pacient ja ha patit el mal, ja que ha arribat al pic de dolor i, en segon lloc, el tractament que rebrà és més agressiu físicament, ja que s’aplica sobre musculatura ja danyada i el dolor és més accentuat que no pas si fos un tractament espaiat en el temps i de manteniment.
Es pot arribar a ser un pacient preventiu per diverses vies. Trobem el ben informat, el que sap que és millor no arribar al pic de dolor i que en el fons li pot ser més rendible tant físicament com econòmica. També trobem persones que per temes laborals, perquè fan tasques físiques i constants, saben que han de cuidar-se si no volen arribar “a petar”, amb tot el què això afecta al seu rendiment laboral (i, econòmic, si arriba la baixa mèdica!). I, d’altres, com poden ser els esportistes, que tenen més que comprovat que si no fan manteniment, en un moment o altre han de deixar l’exercici per la recuperació i, a més, hauran de deixar l’esport durant un temps que pot ser llarg. I, trobaríem molts altres exemples.
En el fons, tal i com em comenta Fabre, el procés per arribar a ser un pacient preventiu “té molt a veure amb la coherència de la persona”, per evitar lesions, per evitar baixes laborals…
Un altre aspecte a tenir en compte per a la conversió d’un pacient a preventiu és la tasca d’informació i comunicació del professional de la salut, en aquest cas el fisioterapeuta. És important informar i comunicar bé els pros i contres en tot el procediment de curació. En el fons és un procés positiu en la doble direcció, tant per al pacient, ja que la prevenció pot ser-li rendible, com per al professional, ja que un pacient preventiu és un pacient fidel, i ja sabem que la fidelització és clau en el rendiment professional.
Vols rebre connecTerrassa al mòbil? Aquí t'expliquem com