Tot i que la Llei de la Segona Oportunitat fa anys que està en vigor, encara genera molts dubtes entre les persones que podrien beneficiar-se’n. Hi ha qui pensa que n’hi ha prou amb acumular deutes per acollir-se al procediment, qui dona per fet que perdrà l’habitatge o qui creu que aquest mecanisme permet eliminar qualsevol deute sense complir determinats requisits.
En realitat, la normativa ofereix una via perquè les persones físiques, inclosos els treballadors autònoms, puguin superar una situació d’insolvència econòmica, però cada cas s’ha d’analitzar individualment i el procés no és automàtic.
Precisament aquesta manca d’informació és una de les qüestions que més preocupa a Empezar de Nuevo, despatx especialitzat en la Llei de la Segona Oportunitat i dret concursal. Amb anys d’experiència en aquest àmbit, el bufet treballa per acostar una normativa complexa a persones que sovint arriben amb por, angoixa econòmica i la sensació que no tenen cap alternativa.
“No és un mecanisme automàtic ni serveix per a qualsevol situació”, assenyala Jorge Werner, soci director del despatx. Segons explica, una de les confusions més habituals és la diferència entre les expectatives amb què arriben molts deutors i els requisits reals que estableix la llei.
Qui es pot acollir a la Llei de la Segona Oportunitat?
Una de les preguntes més freqüents és qui pot iniciar aquest procediment. La normativa no està reservada a empresaris o grans deutors, sinó que s’adreça a qualsevol persona física que es trobi en una situació d’insolvència actual o imminent.
Per aquest motiu, cada vegada són més diversos els perfils que s’interessen per aquesta eina: des de petits empresaris i autònoms fins a famílies que arrosseguen deutes des de fa anys. La clau, però, no és únicament tenir rebuts pendents, sinó acreditar que no es poden afrontar els pagaments.
Es poden eliminar tots els deutes?
Un altre dels mites més estesos és pensar que la llei permet cancel·lar qualsevol deute. La realitat és que la normativa estableix excepcions.
Entre els deutes que no poden exonerar-se hi ha les obligacions derivades de pensions d’aliments, determinades responsabilitats civils, les multes penals o una part dels deutes garantits amb garantia real. Pel que fa al deute públic, també existeixen limitacions específiques.
En alguns casos és possible obtenir una exoneració parcial dels deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, mentre que la resta es pot reconduir mitjançant un pla de pagaments, sempre que les circumstàncies ho permetin. Per això, des del despatx insisteixen que cada expedient requereix un estudi individualitzat.
Es pot conservar l’habitatge habitual?
La possibilitat de mantenir l’habitatge és una de les qüestions que genera més incertesa. Durant molt de temps s’ha associat la insolvència amb la pèrdua automàtica del patrimoni, però la regulació actual contempla diferents escenaris.
L’habitatge habitual es pot conservar si existeix un pla de pagaments viable i el deutor té capacitat per complir-lo. En alguns casos, aquest pla es pot allargar fins a cinc anys.
Per aquest motiu, des d’Empezar de Nuevo remarquen la importància d’analitzar cada situació de manera individual. “No obliguem els nostres clients a adaptar-se a un model estàndard. És el procediment el que s’ajusta a les circumstàncies de cada persona”, explica Werner.
Quant pot durar el pla de pagaments?
Habitualment, el pla de pagaments té una durada de tres anys, tot i que es pot ampliar fins als cinc quan no es liquida l’habitatge habitual o quan el compliment dels pagaments depèn principalment dels ingressos del deutor.
Segons el despatx, més enllà dels terminis, cal entendre que la durada i les condicions del procediment depenen de la situació patrimonial de cada persona i de la viabilitat del pla.
La bona fe, un requisit imprescindible
La bona fe és un dels elements essencials perquè el jutjat concedeixi l’exoneració dels deutes. El deutor ha d’actuar amb transparència, col·laborar durant tot el procediment i no ocultar ni béns ni ingressos.
Aquest requisit no és merament formal. El març de 2026, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va informar d’una resolució d’un jutjat de Las Palmas que va denegar una exoneració, malgrat que no hi havia massa activa ni oposició dels creditors, en considerar que no quedaven acreditats els requisits de bona fe.
“La segona oportunitat no depèn només de presentar una sol·licitud, sinó de demostrar que es compleixen tots els requisits previstos per la llei”, recorda Werner. Per això, des del despatx consideren fonamental preparar cada expedient amb rigor i evitar generar falses expectatives.
Què passa si canvien els ingressos?
El procediment tampoc és inamovible. Si durant el pla de pagaments es produeix una variació significativa dels ingressos del deutor, aquesta situació s’ha de comunicar al jutjat, que pot modificar les condicions acordades.
També cal informar de qualsevol circumstància sobrevinguda que alteri la capacitat econòmica, com ara una herència, una indemnització o un increment dels ingressos.
Aquest seguiment continu reforça la idea que la Llei de la Segona Oportunitat no és un procés tancat des del primer dia, sinó que requereix transparència i adaptació a l’evolució de cada cas.
Què passa quan finalitza el procediment?
L’obtenció d’una resolució favorable no posa punt final a tot el procés. Després s’obre una nova etapa en què entren en joc aspectes com la sortida dels fitxers de morositat, el compliment del pla de pagaments —si n’hi ha— o la recuperació progressiva de la relació amb les entitats financeres.
En aquest sentit, des d’Empezar de Nuevo recorden que la segona oportunitat no només serveix per deixar enrere una situació d’endeutament, sinó també per reconstruir l’estabilitat econòmica i evitar recaure en problemes financers.
Dubtes freqüents
- L’exoneració també protegeix els avaladors o fiadors? No.
- Es pot iniciar el procediment si no es disposa d’habitatge ni patrimoni? Sí.
- La parella queda afectada automàticament pels mateixos deutes? No necessàriament.
- Es pot tornar a sol·licitar la Llei de la Segona Oportunitat immediatament després d’un procediment? No.
- Esperar massa temps abans d’iniciar el procés pot empitjorar la situació? Sí.
Per al despatx, la seva tasca va més enllà de la simple tramitació jurídica. Consideren que darrere de cada expedient hi ha una història personal, familiar o professional que requereix un tracte individualitzat i allunyat de promeses fàcils.
“Moltes persones porten anys convivint amb aquest problema. Quan descobreixen que tenen la possibilitat de començar de nou en un termini relativament curt, canvien completament la manera de veure el futur”, conclou Jorge Werner.
L’oficina d’Empezar de Nuevo està situada al carrer de Gaudí, 8, oficina 8, i el seu número de telèfon és el 935 95 88 10.
Horari: de dilluns a divendres, des de les 9 fins a les 18 hores
Correu electrònic: info@empezardenuevo.com
