Cada vegada més em trobo amb persones que venen a l’estudi quan ja estan malament, quan el dolor s’està cronificant, l’angoixa i l’ansietat s’han apoderat del seu dia a dia o l’estrès les domina. Vivim tan desconnectats del nostre cos que només li fem cas quan es queixa, i això és molt perillós. La molèstia, el malestar, el dolor, la dolència i la malaltia són esglaons d’una mateixa escala, que no hauríem d’acabar de pujar. La malaltia (física o mental) arriba quan no hem atès el nostre cos i la nostra ment quan tocava, quan ens donava els primers senyals.
El cos somatitza allò que la nostra ment i les nostres emocions no poden gestionar. Per fer-ho senzill i entenedor, un pensament genera una emoció que directament podem sentir al nostre cos. Si no atenem aquell senyal (el cos està emetent un senyal quan “sentim”), i deixem que es repeteixi una vegada rere l’altra sense posar-hi remei, aquell “senyal” que al principi era una molèstia esdevé malestar. El malestar mantingut en el temps genera dolor (i ja sigui allà on havia aparegut el primer senyal o en una altra banda del cos, a mode de reflex). El dolor cronifica en mal i esdevé malaltia. Sí, sé que he simplificat massa, però crec que s’entén bé.
Quan aprenem de forma deliberada a escoltar els senyals del nostre cos, aprenem també a trobar-ne l’origen. I és aquí quan podem posar-hi remei sense esperar que la cosa vagi a més. I encara podem anar més enllà: quan aconseguim de nou aquesta reconnexió (perquè l’estem recuperant, la teníem i l’havíem perdut), quan reconnectem, aprenem a avançar-nos a petits malestars no greus com refredats, indigestions, canvis cíclics… Això és de gran utilitat, ja que podem prevenir aquestes petites molèsties sense necessitat de prendre tants medicaments.
Però, per què el ioga i l’enfocament restauratiu ens ajuden tant? El ioga restauratiu treballa amb el sistema nerviós parasimpàtic. Quan el nostre cos (i aquí em refereixo a cos-ment-emoció-energia) viu constantment sota la pressió, la pressa, el produir, fer, activar, estar en alerta…, les funcions que no són necessàries per a la supervivència s’inhibeixen. El sistema nerviós simpàtic “apaga” les funcions que necessitem per recuperar el benestar en el nostre cos. Malauradament vivim sota el control del sistema nerviós simpàtic i tenim el parasimpàtic fora de joc. Tenim els sistemes digestiu, reproductor, endocrí, immunològic… inhibits. Quan una persona entra a una classe de hatha amb enfocament restauratiu, o de ioga restauratiu, el primer que sent és que pot “abaixar el volum” de tot el soroll que impedeix que la resposta de relaxació, el sistema nerviós parasimpàtic, entri en escena.
A Props Estudi ens dediquem, a través del programa Reconnecta, a ajudar persones que han perdut aquesta connexió i et convido fortament que no arribis a aquests estats, sinó que instal·lis en el teu modus vivendi el fet de cuidar-te, vivint una vida més plena, amb salut, pau, calma i un cos àgil i despert. Practica ioga de forma habitual. El cos és el teu temple, hi vius i l'habites. Cuida’l com es mereix.
Autora: Aina Romagosa
Especial "Cuidem-nos per dins, cuidem-nos per fora"