OPINIÓ | Una de les coses més difícils a l’empresa, i a la vida, és fer allò que diem que és important fer, i no parlar sense que els nostres fets acompanyin les paraules.
Això és important en general, però a les empreses encara ho és més. Moltes persones han tingut caps que parlen del que fa l’empresa i no s’hi senten gens identificats, perquè el que ells reben és una altra cosa. Empreses que diuen que el més important són les persones i es dediquen a dur a terme redimensionaments de la plantilla sense massa transparència i sense donar raons.
¿Qui no ha anat a la reunió anual i ha escoltat l’equip directiu parlar de totes les excel·lències de l’empresa davant d’un auditori de treballadors que no es creuen res, i que pensen que l’empresa en realitat no creu allò que diu, perquè no es trasllada en el que realment fa?
Les persones, a les empreses, tenen diferents tipus de motivacions, i una de molt important sorgeix en sentir una identificació amb allò que l’empresa fa i a què cadascú pot sentir que contribueix en major o menor mesura. Si com a treballador m’identifico amb l’empresa, tendiré a implicar-m’hi més enllà de l’obligació contractual, perquè obtinc un sentit en la meva feina i, per tant, treballar em resulta gratificant.
Però aquesta identificació necessita un clima de veracitat i, en conseqüència, el fet de sentir que l’empresa i l’equip que la dirigeix es creu allò que diu. I de quina manera es pot percebre això? Doncs veient que el que es diu es tradueix i concreta en fets, que són palpables i tenen conseqüències reals en tots els grups d’interès de l’empresa (proveïdors, clients, treballadors i societat, entre d’altres).
Cal anar comprovant que puc continuar identificant-me amb l’empresa, observant els fets, és a dir, allò que realment fa, i veient que és consistent amb allò que diu que fa o que vol fer.
Per tant, què és més important a les empreses, fer o dir? Doncs clarament, fer. Sempre. Allò que fem té molt més impacte en els altres, i al final és el que dóna credibilitat a les nostres empreses i als directius. Però també és important dir-ho. En aquest sentit no és criticable explicar-se, el que passa és que cal explicar allò que es fa o que es pensa fer, i no utilitzar les paraules per dir allò que ens agradaria que fos, però que no tenim la voluntat d’implementar.
Comunicar suma si acaba passant allò que hem dit; ara bé, pot tenir un efecte desmotivador i que ajudi a perdre la identificació quan es comuniquen coses que després no es duen a terme, o fins i tot si es duen a terme les contràries. Llavors no només no és veraç allò que s’observa, sinó que és clarament fals i, per tant, pot acabar creant treballadors escèptics que tan sols treballen a l’empresa perquè no tenen de moment cap opció millor, però que estaran oberts a trobar-la i marxar a la mínima que tinguin sort i ho aconsegueixin.
A les empreses cal ser autèntic, i creure en la missió que es proclama, i l’evidència ens mostra que aquesta és una qualitat que no és fàcil de tenir ni de mantenir.
A tots ens pot semblar que és més important declarar les bones intencions que no materialitzar-les i que tothom es creurà una bona excusa de per què no hem fet allò que dèiem que faríem, però les persones preferim a llarg termini treballar per a empreses honestes on les declaracions d’intencions siguin quelcom més que paraules buides i, quan no passa allò que volíem, ens sentim una mica frustrats i amb ganes de tornar-ho a intentar corregint allò que no ens ha sortit com volíem.
Potser, de vegades, a curt termini ens agradi més aquell que destaca i no pas l’honest, però a llarg termini qui és honest atrau millor el talent d’aquells que creuen i treballen en el projecte comú.
Per Natàlia Cugueró, de Get a partner
—
Vols rebre connecTerrassa al mòbil? Aquí t'expliquem com