Pilar Jiménez és psicòloga general sanitaria, sexòloga, terapeuta i neuropsicòloga del centre de psicologia CAIS (carrer de Sant Pere, 46, 3er 2a Terrassa). Parlem amb ella per aprofundir en un etapa que moltes famílies viuen amb desconeixement: d'adolescents i pares.
—Com definiries l’etapa de l’adolescència en poques paraules?
L'adolescència és una etapa plena de canvis tant físics com psicològics i emocionals, importantíssima per la construcció de la nostra personalitat.
—Per què un adolsescent es comporta així en aquesta etapa?
Un dels canvis principals és a nivell a nivell neuròlogic, es defineixen les vies neuronals i s'acaba de formar la part frontal del cervell, al no estar del tot acabada i al ser la part de la planificació i de les funcions executives resulta normal que els adolescent siguin més impulsius, i visquin les coses amb més intensitat i de vegades més inestabilitat, a mida que ens fem grans la part frontal del cervell s'acaba de crear i el comportament també s' equilibra.
—És possible tenir una bona relació amb el teu fill o filla adolescent? Hi ha alguna forma de cultivar aquesta bona relació abans d’arribar a l’adolescència?
És possible. El més important és que abans de la adolèscencia s'hagi pogut crear un vincle sa i potenciar una bona comunicació. Tot i que hi hagi un retrocés en el vincle, ja que l'adolescent ha de separar-se de l' adult i trobar el seu camí, si s'ha cuidat sempre el vincle la diferencia entre nen i adolescent no és tan gran.
És important sempre estar disponibles com a pares, i alhora acceptar quan ells no vulguin comunicar-se perquè volen solucionar les coses amb autonomia. També, si s'equivoquen, ser capaços com adults d'acceptar els seus errors.
«El més important és que abans de la adolèscencia s'hagi pogut crear un vincle sa i potenciar una bona comunicació.»
—Com aconselles millorar la comunicació entre pares i fills adolescents?
Crear sempre espais de comunicació, dinar sempre junts, fer activitats junts (adaptades), potser ja no voldràn anar al parc amb vosaltres però pot ser si a mirar tendes o fer coses que ells els agradin.
La comunicació deixa de ser jerarquica (fan el que jo dic) i ha de ser més democràtica. Hem de permetre que l'adolescent tingui idees diferents a les nostres, i hem de permetre que experimenti dintre d'uns límits clars.
—Quines eines hem de tenir els pares per a poder conviure de la millor manera amb ells/es?
Fixar els límits de la familia de manera clara (el que es pot fer, a quina hora s'arriba, tenir normes de respecte dins de la família). Dins d'aquest límits deixar que s'equivoquin i experimentin. Si ens hem equivocat com adults també poder-ho reconeixer.
Tenir molta paciència i veure que estan en una etapa amb moltes dificultats i no creure que es comporten malament només amb nosaltres, estan en lluita amb ells mateixos per definir-se com a persones.
«Hem de veure que estan en una etapa amb moltes dificultats, estan en lluita amb ells mateixos per definir-se com a persones.»
