OPINIÓ | En general, el terme “recursos humans” es troba molt popularitzat en les empreses. Reben aquest nom els departaments que tenen a veure amb buscar les persones adequades per a l’organització, fer que l’empresa sigui atractiva per a elles i poder inte- grar-les en el projecte de manera que tinguin la motivació suficient per a poder cooperar per aconseguir els objectius comuns marcats.
OPINIÓ | En general, el terme “recursos humans” es troba molt popularitzat en les empreses. Reben aquest nom els departaments que tenen a veure amb buscar les persones adequades per a l’organització, fer que l’empresa sigui atractiva per a elles i poder inte- grar-les en el projecte de manera que tinguin la motivació suficient per a poder cooperar per aconseguir els objectius comuns marcats.
En aquest sentit, les persones són considerades un recurs bàsic que es gestiona de manera particular, però que no deixa de ser un recurs. Però les persones poden ser considerades com a recursos en alguna mesura? La primera cosa que ens ve al cap al parlar de recursos és que en general es troben accessibles i disponibles, en un mercat i a un determinat preu. I que, dels recursos d’una mateixa naturalesa, se’n poden aconseguir, en general, tants com siguin necessaris, de manera que són relativament substituïbles entre si.
Però una segona qüestió que defineix els recursos és que es consideren mitjans per aconseguir alguna finalitat. Normalment, els recursos formen part d’algun procés de l’empresa i, per tant, són incorporats en el procés per arribar als objectius fixats. Les empreses, en el seu procés de generació de valor, incorporen determinats recursos bàsics, i aquests recursos acostumen a ser part indispensable del procés productiu en l’empresa, com seria, per exemple, el cas de les matèries primeres.
Però quan pensem en les persones com a recursos ja comencem a veure que el mercat de treball on es trobarien les persones adequades a un preu concret no és ben bé igual. En molts casos, les persones apropiades per a la nostra empresa poden no estar disponibles tan fàcilment.
I, pel que fa al preu, en ocasions, aquella persona que volem no canviarà per venir a la nostra empresa, encara que li paguem més del que ja cobra, fins i tot un sou desorbitat. Hi ha persones que no es trobarien en disposició de treballar en determinades organitzacions o fent certes tasques. Encara que les poguéssim arribar a convèncer, seria bàsic que volguessin venir (i, a part de venir, que acabessin triant fer allò pel qual les hem contractat). I, encara és menys cert que puguin ser substituïbles amb certa facilitat, i més quan porten anys a l’empresa fent certes tasques d’una manera molt lligada a la manera de fer d’aquesta.
No es pot anar al mercat de treball i trobar una persona exacta a aquella que ja no hi és. Es poden analitzar els perfils professionals, i intentar dotar-nos de persones que s’assemblin, però en realitat cada persona és única.
Per tant, les persones, si les considerem recursos, serien un tipus de recursos que no són intercanviables, que no es troben tan disponibles, i de les quals no es pot parlar d’un preu estandarditzat, donat que moltes vegades no hi ha preu associat perquè la persona no vol venir a la nostra empresa.
Però, pel que fa a la segona qüestió, hem dit que els recursos són mitjans per aconseguir un fi extern. Els recursos, els utilitzem les persones per aconseguir altres coses i, per tant, d’alguna manera els “fem servir”. Però no podem fer el mateix amb les persones. Les persones són fins en si mateixes, i només mitjans, quan voluntàriament així ho decideixen. I, les persones acostumen a decidir ser mitjans quan el fi és coherent amb les seves pròpies finalitats personals o propòsit de vida. Només es posaran en disposició de ser recursos quan tingui sentit allò que fan i allò que ajuden a aconseguir. Les empreses haurien de gestionar persones sabent que són recursos lliures, entendre que aquestes no poden vincular-se en projectes que no es trobin alineats amb els seus objectius vitals. I que convèncer i sumar la seva voluntat és bàsic.
—
Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner