OPINIÓ | Hi ha algunes persones amb responsabilitats directives que, quan veuen que una persona del seu equip s’ho passa bé a la feina, s’incomoden, i és així perquè ho relacionen a ser improductius. És a dir, els generen suspicàcies aquells treballadors que riuen, comenten coses entre ells i treballen contents, perquè ho vinculen amb pèrdues de temps i amb esbarjo a la feina.
Fins i tot, algun d’aquests caps pot arribar a dir a aquests treballadors coses com ara “hauràs de pagar per venir a treballar de tan bé que t’ho passes!”.
Potser el treballador podria estar-hi d’acord, ja que, quan ens ho passem bé, rebre i donar és un procés simultani que ens preocupa menys que si estem comptant els minuts per acabar una tasca.
Quan algun empresari em comenta aquest fet, que els seus treballadors es diverteixen i no se n’amaguen, la pregunta que l’animo a fer-se és: ha baixat la productivitat i feu menys feina ara que abans? I si em respon que no, llavors directament el felicito.
De fet, no només no té cap problema, sinó que té un tresor: treballadors que s’ho passen bé treballant! I precisament li comento que el que hauria de fer és pagar més als que fan la feina contents, perquè no només fan la feina, sinó que amb la seva actitud positiva encomanen entusiasme a la resta.
De fet, cal tenir present que en feines realment dures, on les persones tendeixen a saturar-se, una de les claus per mantenir la productivitat és crear un bon ambient de treball.
Molts empresaris en aquesta situació fan esforços titànics per a generar un bon clima laboral, amb activitats de tot tipus per cohesionar l’equip i mantenir les persones interessades en allò que han de fer.
En altres empreses, en canvi, seria senzill que els treballadors es divertissin, perquè l’activitat en si ja els agrada. Però si aquests treballadors veuen que els caps desconfien d’ells, poden acabar amargats fent fins i tot allò que més els agrada fer. I això sí que és un problema.
I hi podríem arribar si el directiu que veu que els treballadors es diverteixen, en comptes d’alegrar-se’n, comença a desconfiar d’ells i a voler posar remei a tanta diversió. Perquè no hi ha res pitjor que proposar solucions a problemes que no existeixen per acabar creant un problema real que no hi era.
Vincular la feina i la productivitat amb la cara de patiment i estrès fomenta treballadors que acaben fent veure que treballen i que esperen que el cap marxi per relaxar-se i mostrar alegria.
Per tant, estem fent que inverteixin energia a fer que les coses semblin allò que el cap vol, és a dir, a generar percepcions que satisfacin les expectatives del cap, allunyant-nos de la veritat, i generant impressions de feina ben feta, més que de feina realment feta (d’això se’n diu impression management, ho poden practicar tant empleats com caps per igual i seria el més proper a la manipulació).
Això ens passa a tots. Tots tenim una idea de com es comporta externament un treballador amb molta feina, i això ens pot confondre. El veiem concentrat, amunt i avall, esbufegant, i pensem que treballa molt. Però moltes vegades no mirem si realment la feina que surt és molta o poca, bona o dolenta. En canvi veiem algú tranquil que va fent, que no esbufega, i de seguida pensem que no fa res o que podria fer més.
Aquests extrems són exagerats, però sí que és cert que, si fem una mica d’introspecció, tots ens basem en impressions, i seria bo voler contrastar-les amb la realitat i la veritat.
La gent que treballa contenta acostuma a ser més productiva, o a fer feina de més qualitat, o a ser més creativa quan a l’empresa li cal. En definitiva, aporta un valor afegit en tot allò que fa.
I si bé els resultats són importants per veure si les coses van bé o no, com una brúixola ho és per indicar el nord, encara ho és més tenir persones que treballen amb entusiasme. Persones que poden en algun moment clau aportar allò que com a empresa ens ajudi a trobar solucions creatives als reptes de l’empresa. Perquè la brúixola ens indica el nord, però mai cap a on hem d’anar.
—
Per Natàlia Cugueró, de Get a partner