OPINIÓ | El passat 31 d’octubre del 2015 va publicar-se en el BOE el Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, que entrarà en vigor a partir del 2 de gener del 2016.
Perquè no se’m titlli de pessimista i negativa atenent al títol suggestiu que he triat en aquest article, em centraré en dues de les novetats importants (una de bona i l’altra de dolenta) que introdueix aquesta llei que deroga i refon gran part de la normativa prèvia en matèria de Seguretat Social.
Anem per parts. Primer comencem per la novetat bona.
L’article 60 de la nova Llei general de Seguretat Social reconeix un complement de pensió per maternitat per aportació demogràfica a la Seguretat Social, que és un increment percentual de les pensions contributives d’incapacitat, viduïtat i jubilació que es causin a partir de l’1 de gener del 2016 a dones pel fet d’haver tingut fills biològics o adoptats. Segons el nombre de fills els percentatges són:
5% : 2 fills
10% 3 fills
15%: 4 o més fills
Aquest complement està subjecte a limitacions, com que no es superi el límit màxim de pensió establert anualment a la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Si es supera, només podrà incrementar-se en un 50% el complement assignat. Així mateix, si la pensió sola inicialment no arriba al mínim, un cop complementada a mínims s’afegirà el percentatge de la pensió inicial a aquesta quantia mínima.
No serà d’aplicació el percentatge en casos d’accés anticipat a la jubilació a voluntat de la interessada ni tampoc en els casos de jubilació parcial, tot i que amb l’accés de la parcial a la plena sí que s’aplicarà el complement.
No és que es tracti d’una boníssima novetat, però sí que almenys es reconeix el treball addicional, ocult i ignorat fins ara, de moltes dones pel fet d’haver estat mares. Això sí, només s’aplicarà a aquelles que almenys hagin tingut dos fills.
I ara continuem per la novetat dolenta, que és l’aplicació del factor de sostenibilitat a partir de l’1 de gener del 2019. Encara que molts defensen que és completament necessari per al sosteniment del sistema de pensions, això no vol dir que sigui just per als beneficiaris, sinó més aviat el contrari.
Per contextualitzar el concepte del factor de sostenibilitat amb llenguatge planer, direm que fins ara les pensions de jubilació es calculaven essencialment prenent com a base tres paràmetres que depenien exclusivament de la persona afectada:
1) Edat del beneficiari en causar la pensió (si s’hi accedeix anticipadament hi ha reduccions)
2) Període total de vida cotitzat
i 3) Quantia cotitzada durant uns anys determinats (abans de la reforma de pensions del 2013 eren els últims 15, i ara estem en un període transitori en què cada vegada s’amplien més aquests anys computables fins que arribarem als últims 25). Doncs les pensions que es causin a partir de l’1 de gener del 2019 inclouran un quart paràmetre completament aliè a la vida laboral, les circumstàncies i l’esforç de la persona beneficiària, que serà el factor de sostenibilitat.
L’article 211 de la nova LGSS el defineix com un “instrument que amb caràcter automàtic permet vincular l’import de les pensions de jubilació del sistema de la Seguretat Social a l’evolució de l’esperança de vida dels pensionistes (…) ajustant les quanties que percebran aquells que es jubilin en similars condicions en moments temporals diferents”.
Per calcular aquest nou paràmetre cada cinc anys es tindran en compte les taules de mortalitat de les persones pensionistes de jubilació elaborades per l’Administració de la Seguretat Social a l’edat de referència dels 67 anys. Per als primers 5 anys es tindrà en compte l’esperança de vida als 67 anys dels pensionistes de jubilació del 2012 (numerador) en relació amb la mateixa esperança al 2017 (denominador).
Doncs bé, la conclusió és que sempre el denominador serà per lògica superior al numerador (l’esperança de vida creix) i per tant sempre hi haurà una reducció de la quantia de la pensió de jubilació resultant dels càlculs basada en aquest paràmetre aliè al propi beneficiari i justificat exclusivament per la necessitat de preservar la continuïtat del sistema públic de pensions que, atenent als canvis demogràfics i derivats del context de la crisi, perilla pel seu disseny originari.
I quina culpa en tenim els beneficiaris? Cap. Però la conseqüència ens afectarà directament, perquè seran les nostres pensions les que es veuran reduïdes.
És a dir, que ja podem comptar que ens jubilarem en pitjors condicions que els nostres pares i, per descomptat, que els nostres avis, i no tan sols per l’augment de l’edat ordinària de jubilació, i les conseqüències de la precarització del mercat de treball, per les nostres curtes vides laborals i per les nostres bases de cotització moderades i alguns cops injustament retallades, sinó per un tercer factor, el de sostenibilitat, que com a colofó farà que la pensió minsa resultant de tots els càlculs ordinaris pateixi una retalladeta final, això sí ben solidària.
Per Elisabet Mallofré, advocada de LeX-it Advocats, especialitzada en dret laboral i de la Seguretat Social