Marc Zanon (dir. de l’Escola Pia de Terrassa): “Tenim la grandíssima oportunitat (i responsabilitat) d’acompanyar infants i joves en el seu procés de creixement”

En Marc Zanon, nascut a Terrassa el 1984, és el nou director de l’Escola Pia de Terrassa. Zanon porta molts anys lligat a l’escola, és antic alumne i professor de Secundària. La consolidació del treball cooperatiu, en tant que element fonamental per al desenvolupament acadèmic i social de l’alumnat, el canvi en la cultura avaluativa i el reforç d’elements bàsics com la capacitat d’atenció son els principals objectius del nou Director. Zanon ens explica, des de la vessant més personal, com ha viscut l’Escola en les diferents etapes de la vida. Ens desvela els records i espais més significatius de l’Escola i ens parla de nous i futurs projectes pedagògics. 

—Recordes el primer dia que vas posar els peus a l’Escola? Quants anys tenies? 

La veritat és que no tinc un record clar del primer dia, però la Fanny Montserrat, que va ser la meva primera mestra, m’ha dit en més d’una ocasió que vaig plorar força els primers dies! Plors a banda, recordo aquell primer curs amb quatre anys a les aules on ara hi ha I3, el pati (aleshores ple de pneumàtics que fèiem rodar) i ja amb molts dels companys que compartiriem escola fins a segon de batxillerat. 

— Quins records tens de l’Escola com alumne? 

Tinc molt viu el record de l’acció tutorial treballat a primària. Un exemple que molts de la meva generació compartirà eren Els meus amics del meu jardí, una sèrie de contes pensats per treballar valors com l’amistat, la generositat o l’empatia. Ja més endavant, recordo el procés de descobriment de matèries que han acabat sent les meves: la història, l’art i la literatura. 

—Algun espai de l’Escola del que guardis un record especial? 

L’espai del pati sempre és el més especial quan ets petit i probablement és el record que tens més present. A banda d’això, totes i cadascuna de les tutories en què he estat tenen aquella cosa com de casa teva durant tantes hores, que la memòria acaba tornant a allí. 

—Vas sortir de l’Escola a quina edat? Què vas estudiar? 

Vaig estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, una carrera que vaig gaudir moltíssim. No sóc objectiu si us dic que és la millor carrera del món! Van ser uns anys de descobriment i creixement. Allà mateix vaig fer-hi els cursos de doctorat i la tesi doctoral, que vaig acabar quan ja feia temps que havia tornat a l’escola com a professor i tutor. 

—En breu, vas tornar a l’Escola, però aquesta vegada com a professor. Ens pots explicar la teva experiència? 

L’arribada a una aula com a professor sempre és molt intensa, especialment quan aterres a tercer i quart d’ESO! Arribes a un espai en què has de prendre decisions molt ràpides, que tenen un impacte en persones (que a més estan en període de creixement) i sempre ho fas amb molts ulls que observen qualsevol cosa que facis. Per tant, com tot, implica un rodatge. Per contra, ja des de ben al principi, la interacció amb l’alumnat, el fer-los pensar, el descubrir-los coses que no coneixen, acompanyar-los, té alguna cosa ben difícil d’explicar i que suposo que és el que ens lliga al nostre alumnat a tots aquells que estimem aquest ofici. 

—Com va ser la proposta de ser el Director de l’Escola, t’ho esperaves? 

La proposta va ser ben inesperada per a mi! En vam estar parlant amb el Carles Cereceda, el director en aquell moment, i el Toni Burgaya, el director general d’Escola Pia de Catalunya. I a partir d’aquí em vaig prendre uns dies per rumiar-ho bé. Un cop presa la decisió, endavant! 

—Jugues amb avantatge, coneixes molt el claustre i la casa. 

Tinc aquesta sort. Com a coordinador de qualitat, ja havia tingut la oportunitat de conèixer molts dels companys de l’escola. I he de dir que el nostre claustre és el gran actiu de l’Escola Pia de Terrassa, per implicació, ganes i capacitats. 

—Un nou repte i una nova etapa, com l’entomes? 

L’entomo amb la màxima il·lusió! No pot ser d’una altra manera. Com a educadors i educadores, tenim la grandíssima oportunitat (i responsabilitat) d’acompanyar infants i joves en el seu procés de creixement. I això només es pot fer des de l’entusiasme i l’estima. 

—Quins projectes tens per aquest curs? 

L’Assemblea de les Institucions Educatives de l’Escola Pia de Catalunya, que celebrarem el mes de gener, ens marca quines han de ser les línies de treball per als propers quatre anys. Tanmateix, a nivell intern tenim projectes com la consolidació del treball cooperatiu en tant que element fonamental per al desenvolupament acadèmic i social del nostre alumnat, el canvi en la cultura avaluativa, l’acompanyament emocional i el reforç d’elements bàsics com la capacitat d’atenció des dels infants. Així mateix, el canvi d'estructura de l’ESO i el batxillerat ha d’afavorir la permeabilitat entre les dues etapes, connectant aquells elements que ens són necessaris.