Per alguna estranya raó, en les persones, associem el silenci amb la timidesa. I no té res a veure. De la mateixa manera que una persona xerraire no té perquè ser oberta, però d’això ja en parlarem en una altra entrada.
Aclarim conceptes: la timidesa implica tenir por de la valoració que els altres puguin fer de nosaltres. Per això, per evitar que les valorin, els tímids de vegades callen. Per tant, la timidesa té a veure amb la inseguretat i la manca d’autoestima.
En canvi, les persones silencioses se senten molt tranquil·les amb elles mateixes i el silenci forma part del seu tarannà. En general són reflexives, s’interessen pels altres, respecten els torns de paraula en les converses, no els incomoden els silencis, entre moltes altres virtuts.
Per tant, si no t’agrada parlar per parlar o tens algú al voltant que prefereix estar callat abans de dir segons què, no t’amoïnis gens, estàs al costat d’una persona que: