Aurora Puigdomènech és osteòpata al centre Ananta.
Com definiries l'osteopatia?
A grans trets l’osteopatia és un mètode que s'ocupa de buscar, trobar i reharmonitzar el moviment perdut o dificultat a qualsevol lloc de la persona. Cal aclarir que posteriorment al seu descobridor A.T. Still, l'osteopatia s'ha anat desenvolupant i han sorgit diverses línies de treball; la línia de la que estem parlant en aquest cas és l'osteopatia cranial o també anomenada funcional, on es busca la funcionalitat de tots els elements de l'ésser humà.
En què consisteix una sessió d'osteopatia?
Normalment les sessions d'osteopatia duren aproximadament 60' depenent del terapeuta. En primer lloc hi ha una anamnesi on es fa un seguit de preguntes al pacient (pera què has vingut, antecedents, etc.). En segon lloc hi ha una exploració, una escolta profunda del teixit per determinar quina és la tensió que en aquell moment el cos del pacient vol solucionar. Perquè hem d'entendre que el cos està 24h intentant retornar el moviment i la funcionalitat a les estructures on està menguat. Després d'haver arribat al diagnòstic es procedeix al tractament, sempre manual on d'un manera subtil i respectuosa i amb molta escolta activa s'intenta ajudar al cos a que recuperi el moviment de l'estructura en lesió.
Perquè ets osteòpata?
Després d'uns quants anys en aquesta professió (i també com a pacient de varis professionals) on vaig començar amb la fisioteràpia i on he "salsejat" molts tipus de tècniques diverses, quan vaig provar l'osteopatia funcional em vaig enamorar. Per a mi fins ara és el mètode més subtil, respectuós, profund i englobador que hi ha. Això no vol dir que les altres tècniques no siguin vàlides. És només que encaixa amb la meva manera de ser, veient a la persona de manera holística, buscant l'harmonia global, amb suavitat, sense pressa, respectant el temps que el teixit necessita per resoldre.
L'osteopatia millora i pot arribar a canviar la vida de les persones. Recordes algun cas o exemple concret entre els teus pacients?
Bé, em vénen molts casos al cap però hi ha un cas proper i concret que em sembla que us puc explicar. El cas d'un noi jove, molt esportista, actiu, vital… que després d'una lesió traumàtica i una operació comença a sentir dolors sense una causa específica no només a la cama operada sinó a la contrària, a l'esquena, mals de cap, etc. Això li va baixar l'ànim, va deixar de fer esport… Després de mesos fent rehabilitació sense èxit va acudir a la meva consulta recomanat per un altra pacient.
Va aparèixer a la consulta, el vaig explorar i a part de totes les compensacions que estava fent el cos per poder funcionar normal hi havia un punt que cridava moltíssim l'atenció, era el punt de la punció de la epidural. Li vaig preguntar si li havien entrat i sortit l'agulla vàries vegades i així havia estat. Ell em mirava molt incrèdul, i res, vaig començar a tractar la hipomovilitat entre les vèrtebres, a ajudar al cos a resoldre la petita cicatriu que hi havia i va començar a sentir el dolor a la cama, al cap, a l'esquena mentre jo estava en aquell punt tant concret.
Després d'aquella sessió va començar a sentir un canvi notable, posteriorment vàrem anar tractant totes les altres tensions, a la cama operada, a la pelvis, a l'esquena, etc. i amb sessions cada vegada més espaiades. Avui en dia aquest pacient pot funcionar amb normalitat, tenint cura del seu genoll, de tant en tant té dolors per a la càrrega muscular de l'exercici però amb normalitat.
L'osteopatia cura completament o atenua les dolències?
Seria molt agosarat dir que l'osteopatia o l'osteòpata cura… L'osteopatia el que fa és activar el mecanisme d'autocuració del propi cos (que és molt gran) per tal de retornar la funcionalitat. El resultat depèn del bon diagnòstic del professional i de la vitalitat i obertura del pacient. No hi ha una quantitat de sessions establertes, depèn del cas.
Hi ha pacients que en ben poc en tenen prou i d'altres que els costa més i d'altres a qui no podem ajudar. Per a mi el més important és la sinceritat amb el pacient.
Quines són les patologies més habituals?
Les patologies més habituals podríem dir que són: cervicàlgies, cefalees, lumbàlgies, dorsàlgies, lesions traumàtiques, dolors pre i post part, patologies diverses en neonats i nens…
Alguna de les patologies que tractes té a veure amb el ritme de vida actual?
Aquesta pregunta m'agrada. El ritme actual no respecte el ritme natural del cos ho mirem per on ho mirem. Això fa que la vitalitat i per tant la nostra capacitat d'autocuració caigui en picat… Ho podem veure des del punt de vista emocional (stress, depressió, ansietat… que a vegades ni tan sols en som conscients), que ens porta a una alteració fisiològica (augment del cortisol, dism. hormones del benestar, disminució resposta immune) o podem parlar amb termes menys "científics" com l'equilibri espiritual que ens aporta la sensació de plenitud, pau, direccionalitat… (no parlo només de meditar). Per tant, no diria que hi ha una patologia en relació al ritme actual sinó que la relació seria amb la vitalitat que farà que ens recuperem amb més o menys facilitat.
Hi ha algun tipus de persona per a qui no sigui recomanable aquest tractament?
No hi ha cap contraindicació concreta. Hi ha casos molt aguts que abans que cap tractament el cos necessita reposar. El més important és el diàleg amb el terapeuta.