Get a Partner ens parla de les empreses amb ànima:
Quan una empresa vol donar sentit a la seva existència acostuma a parlar de que té una missió. Acostuma a tenir uns valors i una manera de ser, que la fan diferent, i que li atorguen un caràcter únic, que la fa especial per aquells que decideixen ser-ne clients i per aquells que decideixen treballar-hi. La proposta de valor que fa, seria precisament fruit de detectar unes necessitats en el mercat potencial i intentar solucionar-les d’una manera única que es fa des de la perspectiva dels treballadors. Però això és una part de l’ànima de l’empresa, important, però no tota.
Aquest fet de que cada empresa sigui única, ja podria en si mateix contenir aquesta idea d’ànima, és a dir, de motiu d’existir i de ser, diferent, alhora d’afrontar unes determinades necessitats dels clients. Però en realitat l’ànima d’una empresa ha d’anar més enllà. Ha de portar implícit voler això però alhora no veure l’empresa només com una font de benefici econòmic pels seus socis. Voler ajudar a millorar la vida de les persones i per tant tenir la intenció de fer-ho en els àmbits on pugui incidir. I aquests àmbits són molts. Per les persones que en seran clients i pels treballadors.
És lícit que les empreses busquin un benefici econòmic o una eficiència en la utilització dels seus recursos, que en general no són il·limitats. Però a part de donar el servei de manera especial, per tenir ànima cal que l’empresa vulgui ajudar al desenvolupament de les persones que en formen part, principalment als treballadors. I per tant, les empreses amb ànima, cal que s’impliquin en les circumstàncies de vida dels seus treballadors, ajudant-los, entenent que els treballadors són persones amb inquietuds i necessitats. Cal tenir present els objectius de les persones que formen part de l’empresa. I que aquests objectius són canviants, donat que les circumstàncies personals de cadascú varien al llarg del temps. Això no vol dir que les relacions hagin de ser necessàriament a llarg termini. Pot donar-se el cas que la persona es vulgui desvincular de l’empresa. Que de fet arribi un moment que no sigui el millor lloc per aquell treballador. I potser el què passi sigui recíproc, que l’empresa tampoc trobi que aquell treballador hi encaixi massa. Però cal tenir present que en la relació entre empresa i treballador, l’empresa té una posició dominant, per tant les empreses que tenen ànima en són conscients. En aquest sentit, si la relació no funciona, han de posar més esforç en veure què passa i ajudar al treballador a sortir de l’empresa de la millor manera possible. O bé a oferir, si és possible, opcions a quedar-se i refer la relació. Sobre tot si el treballador hi porta temps.
Les empreses amb ànima tracten a les persones com a tals. No són instruments al servei d’uns objectius. No es tracta d’una relació d’intercanvi purament instrumental. Es tracta d’una relació entre dues parts on a tot arreu hi ha persones i s’han de fomentar les relacions entre aquestes de manera saludable entenent quines són les motivacions de les persones, i que la relació instrumental és una part important però ni la més important ni la única. La feina no només és un lloc de treball on s’obté un salari. És un espai de desenvolupament on la persona no es fracciona, i per tant té motivacions relacionals, i de desenvolupament professional i també personal. Totes aquestes motivacions quan l’empresa les té en compte i les incorpora en els seus objectius corporatius, és quan desplega en tota la seva dimensió la seva pròpia ànima i el seu sentit, per tant, d’existir i evolucionar. És aleshores quan és un espai on tothom hi vol estar, contribuir, col·laborar i plantejar-se objectius personals i col·lectius alhora. Les empreses amb ànima fomenten persones amb ànima.