OPINÓ | Les empreses de caràcter social no són una novetat. De fet, hi ha moltes organitzacions que s’han creat per satisfer necessitats socials. Sempre hi ha hagut persones que han tingut inquietuds emprenedores i socials alhora, i que han mobilitzat recursos per tal de resoldre problemes a persones menys afortunades.
En països en vies de desenvolupament, on la sanitat i l’educació no són serveis a l’abast de tothom, s’han anat creant iniciatives que han fomentat l’educació i una sanitat de mínims. Moltes vegades aquestes organitzacions s’han constituït mitjançant figures jurídiques específiques, com ara ONG, associacions o fundacions, i moltes vegades una de les figures clau per tal de poder desplegar les seves activitats ha estat el voluntariat.
Persones que han donat el seu temps a la causa, i també associats o col·laboradors puntuals, que han aportat recursos monetaris de manera continuada o de manera esporàdica. Les iniciatives solidàries són molt importants per tal que tothom pugui sentir que fa alguna cosa per als altres. I la majoria aconsegueixen finançament a base de petites aportacions de cadascú, tant en diners com en recursos o temps.
Però, en el món de l’empresa convencional, també han anat creixent les demandes sobre el perquè i el com es fan determinades coses. Com tracten els empleats i els proveïdors, i perquè prenen les decisions que prenen. Sembla que el sentit de l’empresa com una màquina de fabricar diners per als accionistes ja no es sosté, si més no, amb tanta facilitat com abans.
Fins i tot el món de la banca no ha quedat al marge d’aquestes demandes i ha hagut de demostrar que fa coses amb els diners que no són només engrandir les butxaques dels accionistes. Una de les maneres amb què les empreses han incorporat aquest tipus de demandes és l’anomenada Responsabilitat Social Corporativa, que demostra de quina manera reverteixen part dels beneficis obtinguts en projectes de caràcter social que beneficiïn la societat de manera general. Moltes empreses creen projectes perquè hi creuen i, per tant, els projectes de responsabilitat social tenen aleshores ànima.
En altres casos és pur maquillatge per demostrar que es fa alguna cosa, però en realitat l’empresa mostra contradiccions ben òbvies creant alhora projectes d’aquesta mena mentre es prenen decisions perjudicials per a altres grups d’interès en la seva activitat convencional, deslligant la responsabilitat social de la seva activitat quotidiana. Però el cas de les empreses socials va més enllà.
Es tracta d’iniciatives que des del moment de néixer ja tenen una missió social. Això no vol dir que els inversors renunciïn a guanyar diners. Són casos on la missió de l’empresa conté el fet de solucionar una necessitat social i, per tant, no una necessitat d’entreteniment que persegueixi el lucre i prou. En una empresa social s’exposa amb més claredat el perquè de l’empresa, la seva raó de ser i existir.
Es tracta d’organitzacions amb ànim de lucre, de manera que no són fundacions, ni tampoc ONG, ni tenen perquè tenir una determinada forma jurídica (com seria el cas de les cooperatives), però sí que tenen la missió de crear valor social a través de solucionar necessitats que actualment no es troben cobertes, atès que no es tracta de mercats atractius per maximitzar beneficis, sinó només per treure’n un guany modest. Guany modest que pot acabar reinvertint-se en l’empresa i no anant a parar a les butxaques dels inversors.
Aquest plantejament té molt sentit, perquè no s’exclou la possibilitat de guanyar diners, però en canvi no es prioritza per damunt de tot, i al preu que sigui. El que s’intenta és que l’empresa aporti valor, encara que els guanys en altres sectors serien més grans. Aquesta manera de crear empreses està en alça i es fa més necessària que mai.
Per Natàlia Cugueró, de Get a partner