OPINIÓ | Actualment, les xarxes socials han revolucionat el món de les empreses. Permeten fer networking, és a dir, contactar de manera proactiva amb molta gent alhora per tal de poder difondre el què un fa i arribar més fàcilment a potencials clients interessats amb el nostre producte o servei.
Aquesta revolució, però, s’ha de pair i anar adaptant a les necessitats de cadascú, per tal d’emprar les xarxes perquè ens ajudin a treballar millor, sense deixar de fer altres coses que ja s’estan fent bé. És molt important analitzar en què permeten fer coses noves i en què ajuden a millorar aspectes de les coses que ja es fan i s’han de continuar fent.
El què és molt interessant de les xarxes professionals és que agilitzen i simplifiquen el seguiment d’aquelles persones que fan coses que encara que no ens interessin avui, podrien ser del nostre interès en un futur. Però el què encara les fa més interessants és que potencien una cosa insubstituïble, la proximitat entre les persones, permetent el fet de poder treballar en col·laboració. I, encara que sembli paradoxal, les xarxes ajuden a que aquesta col·laboració es pugui fer més intensa en el moment en que es passa de la virtualitat a la presencialitat, ajudant a que la presencialitat sigui més intensa i valuosa.
Com qualsevol altra tecnologia, quan les xarxes es van introduir, es podia pensar que el seu valor radicava en que podrien substituir el contacte persona a persona, considerat més ineficient i car. Però pretendre que les xarxes ens estalviïn el contacte personal empobreix la seva utilitat.
Per permetre que les xarxes despleguin tot el seu potencial, hem de fer que ens ajudin a gestionar millor la presencialitat, fent-la més profitosa. Mirant l’exemple del networking, les jornades cara a cara on es presenten projectes i diversos professionals poden fer contactes i conèixer-se, són insubstituïbles. Ens donen la dimensió humana que tota feina i tota relació professional necessiten. Ara bé, per tal de difondre i organitzar les jornades, i ordenar, mantenir i fer el seguiment dels contactes, són molt més àgils que les tecnologies anteriors.
A més, per treballar en xarxa, el fet de tenir contactes ben organitzats i saber en què és expert cadascú, fa que trobar allò que es necessita, és a dir, la cerca de l’expert, sigui més eficaç i amb informació més completa. Facilita el treball col·laboratiu, tant necessari i enriquidor, en el món especialitzat en el què ens trobem immersos.
Ens ajuda a tenir a l’abast professionals preparats amb qui compartir projectes, experiències i sumar esforços. El treball en equip es fa possible quan sabem que tenim unes eines que ens el faciliten, però només si aquestes eines ens ajuden a enriquir la dimensió del contacte persona a persona i, per tant, donen suport a la gestió que acompanya l’abans i el després d’aquest contacte personal. El mail no ha pogut substituir el contacte personal, però ha permès que sigui més fructífer el dia que hi és. Ens ha ajudat a preparar les reunions, compartint informació, i aprofitant la reunió per allò on la presencialitat no té substitut: la transferència de coneixements, experiències, l'intercanvi de propostes i l'anàlisi d’alternatives per triar la millor opció.
El cara a cara fa que la relació personal sigui realment intensa, perquè ens centrem en allò que cap tècnica pot substituir. Quan s’incorpora una nova tecnologia a les nostres vides, sempre hem de veure què ens està aportant, com ens està ajudant a millorar la qualitat de les nostres relacions interpersonals. Si elimina allò de valuós que hi ha en aquest contacte, ens està empobrint. Si en canvi fomenta que el contacte sigui més eficaç, autèntic, interessant i profund, ens està enriquint. La decisió de com fem servir les noves tecnologies la tenim nosaltres mateixos. Com més eines tenim a l’abast, més responsables som del seu ús i de les conseqüències que tenen sobre les persones.
—
Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner