OPINIÓ | Cada vegada són més els organismes, les multinacionals i les empreses en general que confien en la prova grafològica com a eina vàlida i eficaç per a la selecció de personal. A Europa, aquesta disciplina compta amb un gran reconeixement i experiència pràctica. França, per exemple, inclou la prova escrita a més del 90% de les empreses de selecció de personal. Alemanya i Itàlia són pioners en Grafologia universitària. I als EUA cada departament d’Estat té el seu propi gabinet grafològic.
OPINIÓ | Cada vegada són més els organismes, les multinacionals i les empreses en general que confien en la prova grafològica com a eina vàlida i eficaç per a la selecció de personal. A Europa, aquesta disciplina compta amb un gran reconeixement i experiència pràctica. França, per exemple, inclou la prova escrita a més del 90% de les empreses de selecció de personal. Alemanya i Itàlia són pioners en Grafologia universitària. I als EUA cada departament d’Estat té el seu propi gabinet grafològic.
A Espanya, en canvi, a aquesta disciplina li manca encara molt camí per recórrer. Tot i que la grafologia aplicada a l’empresa té els seus orígens als anys 60, quan el professor Augusto Vels –creador de l’Escola Espanyola de Grafologia- començà a aplicar la prova escrita per a la selecció de personal, avui dia encara trobem moltes empreses nacionals reticents a la pràctica d’aquest tipus de prova.
Concretament a Terrassa, un sondeig telefònic ha donat com a resultat que la gran majoria d’empreses de selecció de personal rebutgen categòricament la prova escrita.
El desconeixement dels avantatges que aporta la grafoanàlisi a la selecció de personal comporta la reticència inicial per part de les empreses. No obstant això, el fet que la grafologia s’imparteixi com a matèria disciplinària en l’àmbit universitari i que la prova grafològica sigui sol·licitada i admesa com a vàlida a la via judicial impliquen per si sols una garantia innegable de la seva legitimitat. I també ho són la seva aplicació per part d’entitats de reconegut prestigi a escala internacional, com l’FBI, la CIA, Crédit Lyonnais, Citibank i grans multinacionals com Danone, Coca Cola i Nestlé, per citar alguns exemples. (*)
La Grafoanàlisi aplica unes taules estadístiques que inclouen més de 200 paràmetres grafomètrics dividits en dominants i subdominants, en funció de la seva importància jeràrquica, que donen com a resultat el percentil caracterològic i temperamental del subjecte. Es realitzen, per tant, mesuraments i s’assigna una determinada valoració als ítems més destacats, diferenciant-se així aquesta tècnica –més científica— de la grafologia en sentit més generalista. Una vegada obtinguts els percentatges i les combinacions temperamentals i de caràcter s’elabora el perfil del candidat.
La selecció de personal mitjançant la grafoanàlisi s’inicia amb una preselecció de candidats, que es classifiquen en tres grups: aconsellables, aquells que reuneixen les millors condicions; no aconsellables, però que també reuneixen algunes condicions; i descartats, que seran els no aptes, els escrits dels quals mostren un conjunt gràfic negatiu amb senyals d’alarma que, per esmentar algun exemple, indiquen clarament que es tracta d’una persona conflictiva, agressiva, violenta, antisocial, amb menyspreu a l’autoritat, manipuladora o amb una evident tendència a la deshonestedat i el frau.
Posteriorment s’analitzen en profunditat els manuscrits dels candidats finalistes, aquells que reuneixen les millors condicions, i es realitza un estudi caracterològic i de competències en funció de les seves aptituds professionals.
Mitjançant l’anàlisi de la prova escrita s’obté una visió de conjunt de la persona, que indicarà com és la seva capacitat d’adaptació als canvis, el seu tipus d’intel·ligència, si té iniciativa, quina és la seva capacitat de reacció i el seu autocontrol, si té o no voluntat i constància a l’hora de desenvolupar les tasques assignades, si és una persona organitzada, amb claredat mental, si té bona memòria, la seva idoneïtat per al treball en equip, les seves capacitats de comandament i de lideratge, la seva maduresa, el seu nivell d’autoconfiança, si es tracta d’una persona ambiciosa, creativa, innovadora, el seu grau d’empatia i d’honestedat, per posar alguns exemples.
Les competències prediuen uns comportaments que alhora prediuen uns resultats, i a través de la grafoanàlisi s’analitzen múltiples situacions que permeten preveure quina serà la reacció del subjecte davant una circumstància laboral determinada.
Els avantatges de la prova mitjançant grafoanàlisi són, entre d’altres, l’estalvi de temps i de recursos per part de l’empresa, la senzillesa de la prova, la preselecció de candidats sense necessitat de cap prova complementària, la fiabilitat dels resultats i la impossibilitat que la persona sotmesa a la prova els alteri –ja que l’escriptura falsejada és perfectament detectable per part del grafoanalista—.
La professionalitat i la formació del grafoanalista seran claus per a l’efectivitat de la prova. Es requereix un profund aprenentatge i una dilatada experiència que evitin fer interpretacions errònies i/o anàlisis excessives i poc concretes. El grafoanalista està sotmès a un codi deontològic i ha de respectar en tot moment la confidencialitat i el secret i l’ètica professionals.
La prova mitjançant grafoanàlisi és considerada una prova psicotècnia, i com a tal haurà de ser sempre una prova complementària a la resta de proves, com ara l’entrevista i altres tipus de tests. Totes les proves sumen. També cal contemplar la vocació professional del subjecte, ja que tot i que la grafoanàlisi ens indiqui que la persona és competent per a un determinat lloc, la seva vocació, així com la seva formació i experiència, la poden fer perfectament apta per a un altre tipus de feina. I no cal oblidar que el subjecte és una persona viva i, en conseqüència, sotmesa a canvis.
L'aplicació de la grafoanàlisi a l’empresa va més enllà de la selecció de candidats per a un determinat lloc de treball, aplicant-se també a la creació de nous equips de treball, a les promocions internes, a la reorganització de personal i a l’orientació professional, on s’analitzen les predisposicions i el potencial professional del subjecte.
Per tot això, la grafoanàlisi aporta un valor afegit a les empreses com a segell de garantia i qualitat en el procés de selecció, per la seva efectivitat i perquè disposa d’una teoria i una metodologia reconeguts a nivell internacional.
(*) Font: Viñals, Francisco / Puente, Mariluz – (2003) Análisis de escritos y documentos en los servicios secretos.
Maite Jiménez
Grafoanalista forense – Gestora d’Obbal Grafologia
Article publicat al diari La Torre (juny 2015)