Empezar de Nuevo és un despatx d’advocats i una plataforma legal especialitzada exclusivament en la Llei de la Segona Oportunitat. El seu objectiu és ajudar particulars i autònoms a cancel·lar els seus deutes legalment i començar de zero. Els seus professionals i advocats gestionen íntegrament cada cas i tramiten tot el procediment judicial davant dels jutjats mercantils, sense que el client hagi d’assumir els tràmits burocràtics.
El despatx ofereix assessorament a tot Espanya, tant de manera presencial —amb oficines en ciutats com Terrassa, Barcelona, Madrid, Màlaga o Jerez de la Frontera— com per via digital.
Jorge Werner, un dels seus socis directors, considera que hi ha dues reformes clau per consolidar la Segona Oportunitat a Espanya, especialment després de les darreres sentències del Tribunal Suprem, que apunten cap a una interpretació més restrictiva d’aquest dret.
“La primera és eliminar els privilegis que té el crèdit públic. Hi ha maneres d’auditar el deutor de mala fe sense deixar fora tots els deutors que s’han endeutat amb l’Administració pública. Aquests deutes amb Hisenda i la Seguretat Social aboquen a una insolvència perpètua que gairebé condemna el deutor a una mort civil. La protecció dels crèdits públics arriba fins a límits insostenibles”.
Segons la seva experiència, hi ha empresaris als quals s’arriben a condonar deutes per valor de 5.000 euros amb Hisenda i la Seguretat Social, davant d’un passiu de 100.000 o 200.000 euros.
“D’aquesta manera no pots exonerar els teus deutes i continues lligat. No pots aixecar el cap si encara tens un deute de 100.000 euros, quan els teus ingressos són zero i tens nombroses obligacions per pagar. D’aquesta manera perdem empresaris que podrien crear riquesa, cosa que revertiria en més pagament d’impostos i més cotitzacions a la Seguretat Social. Els condemnem a l’ostracisme i a l’economia submergida”.
Pel que fa a la segona reforma, Werner posa el focus en l’habitatge habitual.
“Hi ha molts clients que no recorren a la Segona Oportunitat per por de perdre l’habitatge. La protecció d’aquest habitatge queda sotmesa als criteris d’un jutge, dels creditors, d’un pla de pagaments, etcètera. Qui, si no té la seguretat que podrà salvar el seu habitatge, s’embarcarà en un procediment judicial per veure què passa? Això fa que molts deutors no entrin en aquest tipus de procediments, perquè, a més, ja sabem com està actualment el mercat de l’habitatge al nostre país. La meitat dels deutors en queden fora perquè temen perdre l’habitatge”.
Des del seu punt de vista, aquestes reformes serien necessàries per aconseguir una major extensió del mecanisme de la Segona Oportunitat. Sobre el possible frau en aquest tipus d’exoneració, considera que és residual i que no es pot generalitzar.
“Amb els nous criteris que inclou la Sala Civil del Suprem en les darreres sentències de febrer d’aquest any quedarà fora el deutor desordenat que no conservi la documentació dels seus assumptes. En canvi, aquell que actuï amb certa picaresca porta les coses ordenades i ja ha planificat com fer-ho bé. Ja té més o menys establertes les bases del que pot endeutar-se i del que no”.
La importància de les sentències del Suprem
En opinió d’aquest expert en dret de la insolvència, les sentències de la Sala Civil del Tribunal Suprem contribueixen a regular un mercat, el de la Segona Oportunitat, que ha experimentat un creixement notable durant els darrers anys.
Al seu parer, després del text refós de la Llei concursal hi havia una jurisprudència menor molt dispersa, que s’havia anat desenvolupant en les diferents audiències provincials i que presentava una gran heterogeneïtat.
“És la primera vegada que el Suprem, amb les seves sentències, fixa criteris en aquesta pràctica”.
El despatx, creat fa quatre anys per iniciativa d’experts advocats com Jorge Werner i Manel Espinosa, ofereix cobertura a escala nacional a qualsevol deutor que ho necessiti. Werner acumula 16 anys d’experiència en dret concursal i va liderar aquesta pràctica a Blackstone a través de les seves filials immobiliàries Anticipa i Aliseda.
“Quan vaig passar del despatx corporatiu al dret del ciutadà i del consumidor, crec que, de manera gairebé natural, també vaig portar la meva experiència concursal cap a la branca de la Segona Oportunitat. El nostre projecte és diferent perquè oferim un acompanyament real al deutor, amb un advocat especialitzat que entén les seves necessitats”.
Segons Werner, la tendència que ara fixa el Suprem amb aquestes sentències no és especialment nova, ja que segueix la línia d’anteriors resolucions sobre la Segona Oportunitat, tant la del 2015 com les del 2019 i, posteriorment, la del 2022.
Aquestes resolucions havien avançat en la condonació del crèdit públic, encara que de manera limitada, perquè, segons explica, “tots sabem que el legislador espanyol és completament reticent al fet que el crèdit públic es cancel·li o s’elimini del patrimoni del deutor”.
“Ara introdueix la condonació del crèdit públic que és subordinat i, al mateix temps, subratlla que les derivacions de responsabilitat dels administradors socials no tanquen obligatòriament la porta a l’exoneració del crèdit, excepte quan provenen de faltes molt greus”.
Aquest expert en dret concursal recorda que els jutges només poden exonerar fins a 10.000 euros de crèdit públic si es tracta de deutes amb Hisenda i la Seguretat Social.
“El que és molt nou és el control d’ofici de la bona fe del deutor i les exigències documentals que s’imposen ex officio a tots els deutors. El Suprem està responent a una inquietud que la judicatura ja venia mostrant des de l’any passat. Tenim jutges, com el del Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona, que fins i tot ha escrit un llibre en contra de l’exoneració i de la Segona Oportunitat. Sembla que la judicatura estigui dividida en dos bàndols. Ara el Suprem posa una mica d’ordre per evitar concedir l’EPI de manera automàtica”.
Una tendència més restrictiva
Tanmateix, Werner considera que amb aquestes sentències del Tribunal Suprem encara ens trobem en una fase de confusió.
“Estem veient elements diferencials en l’aplicació d’aquesta doctrina. El primer són els acords dels jutges mercantils. Hem vist el de Barcelona, el de Las Palmas, el més recent d’Andalusia, celebrat a Jaén, o una resolució de Madrid que van en la direcció de demanar més documentació als deutors. Es demana que s’expliqui l’origen dels deutes. Diuen que és una manera de controlar la bona o mala fe del deutor. De moment, aquest canvi de tendència no ens afecta gaire en la nostra manera de treballar. Nosaltres, tot i portar procediments en massa, hem funcionat com una boutique legal i revisem bé la documentació que ens aporten”.
Segons aquest jurista, si ara falta acreditar algun deute, és possible que el deutor es trobi amb una resolució que, d’una banda, denegui l’EPI —cosa que considera “completament indesitjable”— o que, en cas de concedir-la, deixi fora determinats deutes que el deutor no havia comunicat.
“En qualsevol cas, això és indesitjable per a nosaltres. S’ha de poder estandarditzar el treball dels jutges mentre es posa fi a l’actual tendència de permissivitat total amb el deutor i el seu advocat. Juntament amb aquesta exhaustivitat que ara es demana, hi ha de cabre l’esperit de la directiva i no considerar mala fe el fet que el deutor no pugui acreditar qualsevol deute. Ara és previsible que arribin les inadmissions i que hi hagi EPI que no es concedeixin. És el moment de millorar en la presentació dels expedients”.
Empezar de Nuevo continua innovant i millorant el servei de la mà dels seus socis directors, Jorge Werner i Manel Espinosa, i del seu equip de professionals. De cara al futur, l’aposta tecnològica és important. L’ús de la intel·ligència artificial ajuda a gestionar els expedients i reduir els costos dels procediments, tot i que posteriorment la feina s’ha de revisar.
“A més, treballem amb tecnologies clàssiques com les de call center o els CRM, que ja són d’última generació. La IA acabarà arribant als jutjats i els jutges tindran una eina útil per ser més eficients. En aquest context, el jutge continuarà tenint la responsabilitat sobre l’expedient o el procediment en qüestió”.
Al llarg d’aquests anys, la iniciativa ha mantingut unes taxes de creixement sostingut d’entre el 30% i el 40% anual, amb el suport d’alguna campanya publicitària. Això sol anar acompanyat del llançament d’algun altre producte relacionat amb la Segona Oportunitat, centrat en l’assessorament a pimes.
“Fem molta execució hipotecària, paralització de traves d’embargament i volem orientar-nos cap al concurs boutique per a la petita i mitjana empresa, on som competitius gràcies a l’estalvi de costos que aconseguim amb l’ús de la tecnologia que comentàvem abans. Volem posar la nostra experiència al servei d’aquest col·lectiu empresarial”.
La reflexió final de Jorge Werner resumeix el plantejament de l’entrevista:
“Hem passat de tenir les portes obertes per a tothom a una situació en què ara n’hi ha molts que volen tancar la porta pràcticament a la Segona Oportunitat. Però, com tots els pèndols, la tendència sempre és quedar-se al mig. És qüestió de temps, perquè la Segona Oportunitat s’ha de mantenir amb les reformes comentades, ja que és necessària i està funcionant”.
I llança un missatge clar:
“Sense aquestes reformes, la meitat dels deutors de bona fe s’estan quedant fora de l’exoneració. Una llei que està feta perquè ningú hi entri no és una llei. No té sentit. I una llei que s’obri per donar dret a qui no el té tampoc té sentit, perquè acaba sent una llei injusta”.
L’oficina d’Empezar de Nuevo està situada al carrer de Gaudí, 8, oficina 8, i el seu número de telèfon és el 935 95 88 10.
Horari: de dilluns a divendres, des de les 9 fins a les 18 hores
Correu electrònic: info@empezardenuevo.com
