Per saber si existeixen, hauríem de definir què són per a nosaltres. Tots comencem les vacances de diferents maneres, encara que segurament la necessitat de descansar hi és en tots els casos. En algunes situacions les encetem pensant que ens costarà desconnectar, fins i tot amb certa angoixa perquè potser creiem que, si ho fem, després ens costarà tornar a connectar. Acostuma a ser en casos que agrada la feina, però sobretot on hi ha responsabilitats també.
D'altres les comencem pensant que ho tenim tot enllestit i que no costarà gens desconnectar. En general el que pot passar a la tornada és que tinguem més o menys empenta depenent de si la feina ens agrada més o menys.
Però sí que pot passar que costi tornar a la rutina de llevar-se d'hora, treballar unes hores en un espai concret i esperar fins que s'acabi la jornada. Per a les persones que tenen una petita empresa o són autònoms, desconnectar no és senzill. Encara que hi hagi treballadors, aquests tenen les seves vacances a fer i organitzar el període de vacances no és senzill. Al final, quan no hi ha ningú a l'empresa, la responsabilitat de donar servei al client acostuma a recaure en l'empresari.
Per a les persones que no tenen empresa, desconnectar pot ser fàcil o no tant. Pot ser que quan algú té un càrrec de responsable pugui sentir-se molt estressat i li costi desconnectar, donat que, encara que l'empresa no sigui "seva", la sentirà com a tal.
Cal ser conscient que moltes vegades idealitzem les vacances i pensem que descansarem molt, desconnectarem molt i tindrem moltes ganes de tornar amb força. La teoria és molt bona, i intentar-ho està molt bé, però hem de ser conscients de la nostra realitat i fer un exercici previ d'acceptació de la nostra situació personal i professional.
No és el mateix ser treballador que tenir una empresa, i més encara si aquesta és petita. No és el mateix tenir una responsabilitat definida que una responsabilitat general i difusa. No és el mateix tenir fills petits que no tenir-los. No és el mateix gaudir de bona salut que estar passant un període on la salut no és molt forta o hi ha familiars que no en tenen.
Per tant, primer de tot, un exercici de realisme és important. Passar-ho bé i descansar com a objectiu està bé, però s’ha d’acceptar que no sempre es tornarà amb la sensació d'haver-ho aconseguit. Cal acceptar que de vegades es torna de vacances cansat, físicament i mentalment. I que el que ens espera ens pot arribar a angoixar o superar.
Hi ha feines on es comença amb un ritme no creixent, sinó directament amb molt estrès i responsabilitats. En la mesura del possible estaria bé anar-se incorporant a la feina de mica en mica, però a vegades fer això seria no desconnectar i, per tant, és millor començar el dia que es torna i acceptar l'estrès sobtat que tindrem.
No hi ha receptes màgiques de com anar de vacances i de com tornar-ne. Podríem pensar que idealment seria millor que cadascú anés trobant un ritme on treballar i descansar fos possible dins l'any, i tenir algun període més llarg de desconnexió quan calgués.
Hi ha persones a qui ens costa desconnectar perquè la feina és una de les prioritats que tenim a la vida. D'altres perquè creiem que sense nosaltres res funciona. D'altres perquè ens fa pànic sortir de la rutina i deixar coses a la improvisació. I d'altres, senzillament, perquè el ritme de l'estiu, més lent, ens costa.
Cadascú ha de conèixer com és i quin moment personal afronta. Les vacances ens permeten ser també nosaltres, fins i tot avorrir-nos i gaudir d'aquest avorriment, aprendre a deixar passar el temps. De vegades, com més ens avorrim també més ganes tindrem de tornar a fer coses creatives i, per tant, la tornada ens proporciona un punt de gaudir del retrobament amb altres coses de la nostra vida que també ens agraden.
I si la feina no ens acaba d'omplir, pot ser una oportunitat per reflexionar quin canvi ens convé i portar-lo a la pràctica a la tornada.