Fernando Atienza viatja del tardofranquisme de la Transició al somni olímpic del 92: des dels seus catorze anys, robant cotxes a les barraques de Montjuïc; passant per la seva primera joventut, com a noi per a tot d’ambiciosos financers de la zona alta; fins als seus trenta-pocs, fent tripijocs als carrerons adjacents a la Plaça […]