OPINIÓ | Quan parlem d’empresaris i d’autònoms sempre ens ve al cap una persona amb recursos sobrants, amb una activitat econòmica potent, que genera prou recursos com perquè pugui fer de manera privada un estalvi que faci que la pensió no sigui rellevant.
I, sembla que aquest és el pensament que tenen els legisladors quan no veuen que hi ha una altra realitat molt més punyent: cada vegada són més aquells autònoms que són més un treballador encobert a qui els ingressos no se li troben garantits, donat que depèn en gran mesura d’un sol pagador o bé de les seves hores portades a un número elevat.
En cada vegada més ocasions trobar-se en el règim d’autònoms no s’escull, sinó que algunes empreses és la seva manera de contractar sense tants costos o, senzillament, per aquells que no troben feina, és la seva manera de poder generar ingressos gràcies a dedicar moltes hores a una activitat per compte propi.
Molts d’aquests autònoms no es veuen com empresaris, però a la pràctica assumeixen els riscos de ser-ho, doncs tot el procés administratiu i de gestió se suma (sense que per això percebin més ingressos) a la seva feina tècnica que abans a una empresa se li remunerava per sí mateixa. En definitiva, treballen molt més, assumeixen més riscos, i en general, fan d’empresari sense voler-ho ser realment.
Però a l’hora de jubilar-se, aquestes diferències entre un règim i un altre encara s’accentuen més. Segons les darreres dades publicades aquest agost de 2015, els pensionistes autònoms cobren de mitjana mensual 621’08 €, una quantitat clarament inferior a la mitjana de tot el sistema de pensions, que és de 888’53 €, i encara molt més inferior que la mitjana dels pensionistes que han cotitzat a règim general, que és de 984’01 €.
La diferència, per tant, entre la pensió mitjana d’un treballador jubilat del Règim General i la d’un treballador jubilat pel règim d’autònoms és de 362’93 € mensuals. I, aquesta diferència, lluny de disminuir, va en augment any rere any (segons les dades que proporciona la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos -UPTA-, a partir de dades de la Seguretat Social aquest 1 d’agost del 2015).
Aquesta conseqüència es podria atribuir molt probablement al fet que es cotitza menys a la Seguretat Social durant la vida laboral de l’autònom, de fet, la majoria d’autònoms, que s’hi han posat enduts per les circumstàncies que esmentem a dalt, acaben pagant la quota mínima.
Ens volem preguntar perquè paguen el mínim, sabent que en el futur no obtindran una pensió suficient. Intentem donar aquí algunes raons (que ja hem començat a apuntar), per tal de poder entendre millor la situació:
En primer lloc, molts autònoms es veuen obligats a donar-se d’alta d’aquest règim. En aquesta situació, el pagament mensual de la cotització (la quota d’autònoms) no es veu com una inversió, sinó com una despesa mensual, que abans no tenien, donat que quan eren treballadors ho pagava l’empresa i ells ni se n’adonaven i que, per tant, quan comencen amb la seva activitat, cal minimitzar, donat que segurament encara no generen prou recursos.
Parlant amb autònoms, quan la cosa ja els comença a anar bé, encara veuen la quota d’autònom es veu com un impost que cal pagar cada mes i que senzillament els permet “trobar-se en situació de legalitat per a poder exercir la seva activitat”, però no ho veuen com una cotització que els donarà certs drets.
De fet, els treballadors tampoc ho valoren, en general, donat que les empreses paguen i, ells, moltes vegades no saben què es cotitza per ells, ni valoren que l’empresari fa un desembors important (aproximadament d’un 33% del seu sou brut), pagant aquestes cotitzacions a la Seguretat Social.
Els ingressos que genera un autònom no sempre són recurrents, de manera que davant aquesta incertesa, l’empresari no vol assumir un cost més alt de forma recurrent com és el cas de la quota d’autònoms que, a més, quan s’impaga, genera altres costos afegits fruit de l’impagament.
Pensar que un autònom guanya més que un treballador no sempre és cert. De fet ja hem comentat abans que pot arribar a ser cada vegada més fals. Si fem el compte de resultats d’un autònom, els ingressos que es generen no són sempre tant elevats com perquè, un cop restades totes les despeses i impostos, l’autònom pugui tenir garantir-se un sou digne per viure. De fet, acostuma a ser ben al contrari.
En general, perquè un autònom pugui aconseguir 1.000 euros mensuals, hauria de facturar-ne 2000, i això en època de crisis no sembla realista. Com tampoc ho sembla que en aquestes circumstàncies l’autònom pugui a més plantejar-se pujar la seva cotització. En molts casos fins i tot acaba donant-se de baixa alguns mesos o bé baixant la seva cotització si aquesta es troba per sobre la mínima, etc. Pot arribar a passar que després d’anys d’esforços per pagar més cada mes a la Seguretat Social, alguns autònoms que estan pagant per sobre del mínim es baixin la seva cotització.
L’autònom no acostuma a planificar la seva jubilació, i no fa una previsió de quin import ha de cotitzar cada mes i a partir de quan, per tal de poder jubilar-se amb una pensió de l'import que li convingui.
Dins dels autònoms sí que trobem aquells que planifiquen la seva jubilació, i que pensen en invertir més import mensual pel seu futur i diversifiquen el risc, de tal manera que els seus ingressos futurs no depenguin només de l’Estat.
En aquest sentit, complementen la cotització mínima a la Seguretat Social amb la contractació de productes financers que els generin rendes complementàries en el moment de la jubilació. De fet, això es deu a que molts pensen que quan els arribi a ells l’edat de jubilació ja no rebran cap pensió, perquè, per exemple, l’Estat haurà fet fallida, de manera que paguen el mínim per estar coberts i ja ho veuen suficient.
En general, s’hauria de preveure aquest increment d’autònoms i informar molt més de la necessitat de preveure la pròpia jubilació. La situació desitjable és que els autònoms puguin fer la previsió del que han de cotitzar per tal de poder arribar a la pensió desitjada.
En el passat els autònoms han pagat generalment el mínim i només es plantegen fer aquest exercici arribats a l’edat de 50 anys, moment en que acostumen a incrementar la seva cotització.
Ara bé, amb els canvis legislatius cal tenir present que l’any 2.022 es tindran en compte els darrers 25 anys cotitzats (recordem que fins ara eren 18); en aquest sentit, i tenint en compte una edat de jubilació de 67 anys, cal que els autònoms que actualment tenen al voltant dels 45 anys comencin a plantejar-se al seva jubilació.
En cas de no fer-ho, el resultats ja els sabem: autònoms que en el moment de jubilar-se perceben una pensió propera als 600€. Això obliga a molts d’aquests a estar més anys en actiu i a continuar forçant els ingressos de la seva activitat, posposant la jubilació molt més enllà.
—
Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner