OPINIÓ | Un dels valors que s’han vist més necessaris en els projectes on cal la participació activa de moltes persones amb diferents maneres de fer és l’empatia. Fomentar-la i treballar-la no és, però, una qüestió senzilla. El problema de l’empatia és que moltes vegades quan la posem en boca nostra és per a demanar-la als altres, no tant per a sentir-la. En una empresa on tothom té empatia cap als altres, el problema no existeix, senzillament perquè en posar-la en funcionament s’eviten molts conflictes que no arriben ni a ser-ho. Les persones intenten entendre els motius dels altres, la seva manera de fer i pensar, i, per tant, proactivament intenten evitar que les friccions normals es facin grans i puguin arribar a ser un problema real. Però a les empreses no tenim gent sempre empàtica i cal descobrir per què és el cas i com es pot intentar que ho siguin més. En aquest sentit s’ha d’entendre i veure què passa amb les que o bé han decidit que no val la pena, o bé que senzillament no ho són de manera espontània, però sí que ho serien si se sentissin bé a les organitzacions on treballen.
Una de les qüestions que s’ha estudiat a les empreses és què passa quan les persones no se senten tractades de manera justa. Quan existeix un desequilibri entre el que creuen que aporten i el que creuen que reben. En aquests casos, poden sentir-ho per diferents motius. I una de les novetats que s’ha estudiat és que en molts ocasions ho perceben perquè no se senten tractats amb empatia, és a dir, que les persones amb les quals col·laboren no tenen empatia cap a elles, o que l’empatia no es troba en les relacions que es fomenten a l’empresa, entre companys ni en les relacions amb els seus caps. En altres casos, l’empatia no pot sorgir, perquè es percep que la justícia no impregna les relacions a l’empresa, ni tampoc les decisions que afecten el que aporta i rep cadascú.
Per tant, a les empreses s’ha comentat la necessitat de fomentar la justícia, des de diversos punts de vista, i també es creu que l’empatia és un valor clau necessari en les diferents relacions, per la cooperació efectiva entre les persones. Però un dels aspectes que cal aprofundir és la relació entre ambdues: l’empatia i la justícia. Perquè segurament, en molts casos, cal que les dues siguin presents, ja que es realimenten. És possible tenir empatia en un entorn on la justícia no hi és present, i les persones perceben que els seus drets i deures no es troben degudament equilibrats? És possible percebre justícia organitzativa amb un cap que no és gens empàtic amb la pròpia situació, fins i tot en aspectes relacionats amb la promoció, el reconeixement i la compensació – que són aspectes relacionats amb la justícia organitzativa, també. Segurament, l’empatia és clau per a la col·laboració i certs nivells de justícia en els sistemes i les relacions són també claus perquè es pugui generar o incrementar la empatia.
Focalitzar-nos a generar empatia com a valor a les organitzacions sense entendre la vinculació estreta que les persones fan del tracte rebut en termes de justícia organitzativa ens farà ser poc efectius. Focalitzar-nos a generar justícia, però oblidant que molta gent la percep si hi ha empatia en les relacions, tampoc sembla desitjable. La direcció basada en fets ha de concretar opcions possibles. Està molt bé parlar d’empatia com a valor que cal fomentar, però, en molts casos, cal primer notar-la dels responsables. En d’altres cal veure que l’organització fomenta uns certs nivells de justícia i, per tant, a la persona que amb fets se li demostra que l’organització pensa en ella en termes del que aporta i rep li serà més senzill ser empàtica amb les necessitats del grup i col·laborar en allò que se li demani, més enllà de l’estrictament obligatori. La justícia segurament es troba darrera i davant de moltes de les reaccions positives que porten a cadascú a aportar més i tenir més empatia. I tenir empatia millora la justícia, perquè ens fa adonar-nos de si l’altre rep el que mereix. Empatia i justícia es donen la mà.