Les persones necessitem estimar allò que fem. Moltes vegades contraposem emocions a racionalitat. La racionalitat és allò que la nostra ment filtra i per tant és bo per a nosaltres mentre que les emocions les veiem com quelcom descontrolat que ens sobrepassa i ens fa tendir a la desmesura. Aparentment ens fa sentir segurs algú analític i racional i no preveiem el comportament d'algú que es deixa endur per les emocions, fins i tot el podem témer en determinats moments. Però això serien extrems, i en certa forma, emocions desmesurades i racionalitats extraordinàries. Perquè la realitat és que nosaltres tenim els dos aspectes, i tots dos passen per la ment: el pensament analític i l'emoció.
L'emoció no és ni negativa ni necessàriament irracional. Tots dos aspectes formen part indestriable de tot allò que fem. De fet l'emoció és allò que ens mou, que ens energitza i ens inspira per a crear. Sense emoció no ens acostem a allò que ens convé ni ens allunyem d'allò que no ens convé. I la ment més analítica també ens ajuda, ens aporta informació per a no deixar-nos endur per emocions que ja hem comprovat que no ens són bones. La ment més analítica ens pot guiar i ens pot assessorar, però l'ideal és sentir i viure intensament tot allò que ens emociona.
I a les empreses totes les persones que en formen part cal que s'emocionin per allò que fan. Que tinguin emocions positives que les empenyin a superar-se, a aprendre, a compartir i a crear. Sense aquesta il·lusió i expectativa de quelcom emocionant, l'avorriment acaba imperant i la creativitat i humanitat dins nostre acaba ensopint-se; tothom acaba comptant les hores que falten per a plegar. I això quin sentit té? Doncs no gaire, tenint en compte que l'endemà aquella rutina caldrà tornar-la a "suportar". L'emoció ens dona un estat interior que ens fa aixecar cada dia a afrontar els nous reptes i ens ajuda a sentir-nos capaços de superar-los. En un estat de màxima racionalitat és molt difícil que pugui sorgir aquella idea, aquell nou concepte, aquella solució al problema que tenim en aquest moment. Deixar espai per emocionar-nos és bo i del tot necessari per a treballar.
Algú em dirà que la seva feina no el pot emocionar de cap manera perquè és avorrida de manera intrínseca. Sense cap mena de dubte hi ha feines més dures que d'altres i amb més dificultats, però en totes elles cadascú pot trobar aquell aspecte que li fa il·lusió i li desperta ganes de créixer i tornar-hi. L'emoció també es pot fomentar. La feina incorpora moltes oportunitats per aprendre i conèixer-se a un mateix. De fet cada dia és una nova oportunitat per a canviar allò que no ens acaba de convèncer i tornar a començar. Sentir-se vius és voler gaudir de tot plegat, i a la feina, amb les hores que cadascú hi passa, cal que ens emocionem per allò que estem a punt de crear amb el nostre esforç. És tornar a l'estat de sorpresa i goig que tenen els nens quan descobreixen coses noves, tot provocant-nos una mica, perquè no, aquest estat. I això és cosa de cadascú. Ser-ne conscient no ho pot fer ningú per nosaltres. De la mateixa manera que ningú pot motivar-nos, ja que la motivació neix de dins nostre i en som responsables, tampoc ningú té la clau que obre les nostres emocions i les fa aflorar. Potser és un bon moment, ara que comença un nou any, perquè ens proposem viure la vida amb una mica més d'intensitat i sentit. Emociona't, perquè seràs més alegre i més creatiu i faràs cada cop més allò que has decidit que vols fer i podràs ser, de passada, una inspiració per als altres.