OPINIÓ | Quan la convivència sembla que arriba a la seva fi, ens plantegem moltes preguntes. Què és el millor per als fills? Què fem amb el pis? És molt car divorciar-se? Nosaltres, com a advocats, no podem dir-vos què convé més als vostres fills, ni a la vostra economia, però sí que podem explicar-vos com funciona el procediment, per tal que sortiu de dubtes.
OPINIÓ | Quan la convivència sembla que arriba a la seva fi, ens plantegem moltes preguntes. Què és el millor per als fills? Què fem amb el pis? És molt car divorciar-se? Nosaltres, com a advocats, no podem dir-vos què convé més als vostres fills, ni a la vostra economia, però sí que podem explicar-vos com funciona el procediment, per tal que sortiu de dubtes.
El divorci suposa l'extinció definitiva del vincle, que els cònjuges deixin de conviure per sempre i que, per tant, totes les relacions derivades deixin de tenir efectes, amb l' evident excepció de les relacions amb els fills.
En primer lloc, però, hem de tenir en compte que existeixen dues classes de divorci. Els que es fan de mutu acord i els contenciosos.
El divorci de comú acord és més ràpid i generalment més assequible. Requereix, no obstant això, que hi hagi un mínim enteniment en la parella, i que puguin pactar el règim de guarda dels fills, els acords econòmics i una pluralitat de temes, generalment sensibles per a tots.
És cert també, que no sempre hi ha bona sintonia entre els cònjuges, i s’opta pel mutu acord per raons merament econòmiques, ja que les despeses es poden reduir a més de la meitat que en un divorci contenciós. I és que, en un divorci de mutu acord, és suficient amb un advocat i un procurador i, a més, els preus són menys elevats que en el cas de divorcis contenciosos.
En el cas d’un mutu acord es redacta un conveni on es regulen les mesures acordades pels integrants de la parella (les mesures econòmiques, les pensions, si escau, les propietats comunes, etc). A més, s'hi regula el pla de criança, en què es fixa amb qui conviuran els fills, el règim de visites i les vacances. També s'hi acorda la pensió d'aliments per als fills.
En aquest procediment no hi ha judici. Un cop presentada la demanda, els fins aleshores cònjuges seran citats al jutjat per tal de signar-ne la ratificació i quedaran a espera de la sentència.
D'altra banda, existeix el divorci contenciós per a casos d'absoluta falta d'enteniment. Aquest és més car per raons òbvies. En primer lloc, cada membre de la parella necessitarà el seu propi advocat i procurador, que representi els seus interessos. Per a l’advocat, a més, suposa una feina molt més extensa, ja que tant en la demanda, com en el judici, hauran d’estar molt clars i ben acreditats els fets per tal que les peticions del cònjuges puguin ser pròsperes.
En aquest cas sí que hi ha judici, i és el jutge qui decideix finalment, d’acord amb allò que s’ha exposat i acreditat a la demanda i a la vista.
En aquests casos, si hi ha fills menors d’edat, majors de 12 anys, seran explorats pel jutge. És a dir, abans de l’inici del judici parlaran el jutge, el menor (o menors) i el fiscal, per tal de conèixer la voluntat dels fills.
És un procediment que s’acostuma a allargar més, però a falta d’acord és l’única solució possible, tot i que no sempre és la més justa, ja que hi ha situacions difícils de provar i qui decideix, en definitiva, és una tercera persona aliena a les situacions personals, i que només ha tingut l’oportunitat de jutjar d’acord amb una demanda i un judici.
Finalment, i fent un petit incís en l’última modificació feta pel govern, que permet als notaris divorciar, només comentar un parell de coses.
En primer lloc, els divorcis notarials es limitaran a les parelles sense fills menors d’edat, i evidentment de mutu acord. I d’altra banda, assegurem-nos abans de tot del preu total aproximat.
També podem tenir en compte que els notaris, si bé són uns dels majors experts en dret, no tracten el dret de família i, en canvi, a Terrassa, disposem de jutjats especialitzats en aquest àmbit. Tot i així, pot resultar útil per a parelles que només vulguin sol·licitar el divorci i que no tinguin fills ni béns (o pocs béns) en comú.
NOTA: Article original publicat a la secció de connecTerrassa del diari La Torre del Palau (paper) de maig de 2015
—