OPINIÓ | El repte bàsic de les persones que emprenen i que comencen un negoci des de zero no és el risc econòmic, tot i que també, sinó el fet que no saben del cert a què s’enfrontaran. Un empresari o empresària ho pot ser perquè hereta l’empresa o perquè en compra participacions, però, en el cas de les start-ups, comença des de zero, no hi ha historial, de manera que tot està per fer. En alguns casos són persones emprenedores que ho han intentat abans i, per tant, pot ser que tinguin alguna experiència prèvia, però en moltes ocasions és la primera vegada i ho fan des de zero. I, en les empreses start-ups, el repte és més gran perquè moltes volen créixer ràpid, raó per la qual necessitaran finançament extern, que farà augmentar la pressió a l’equip emprenedor. Els objectius moltes vegades són ambiciosos.
Existeixen llistes de consells per a emprenedors, llistes de bons propòsits, de bons hàbits, que ens indiquen el que segur que hauríem de fer i el que segur que hauríem d’evitar. Però molt curiosament en ocasions els emprenedors reben consells contradictoris. Alguns et diuen que planifiquis, altres que t’hi llencis, alguns et diuen que facis, que comencis, amb el que sigui, altres que tinguis alguna estratègia una mica pensada. Molts dels consells se centren en el sentit comú i en el que cadascú ha après. Estan bé, poden ser idees inspiradores, però no resoldran el repte real, que és afrontar la realitat i el fet d’emprendre. Afrontar les pròpies pors a perdre coses valuoses, a no ser capaç de fer el que és necessari, a esgotar-se.
El repte més real i personal que cal afrontar i preparar-se per afrontar és el fet d’estar disposat a sortir de la zona de confort en tots els àmbits de la vida. El personal, perquè el temps personal queda molt limitat en els inicis, i el professional, perquè segur que haurem d’aprendre moltes coses que ni tan sols sabem quines són ara. I també a renunciar a coses que ens agraden, perquè haurem de prendre decisions i ‘perdrem’ molt temps personal i recursos en males decisions per al negoci i no disposarem de tant temps per a allò que ens agradava.
Un consell generalista que sempre ajuda és centrar-se en coses petites i concretes, i començar a caminar; alternar el pensar i planificar amb el fer. Sobretot en la part comercial i de màrqueting cal anar pensant en el mercat i anar provant de vendre la nostra idea o producte, parlar-ne amb gent que ens pugui ajudar, obrir-nos a professionals i escoltar molt. Vendre és bàsic, evidentment amb estratègia, però no menyspreem les vendes. No sempre se sap què vendrem d’entrada. En molts casos acabarem tenint rendiment per coses que ja s’estan venent al mercat, però fent-ho diferent o complementant el nostre producte. Emprendre no sempre és una innovació potent.
Un segon consell generalista és envoltar-se de persones compromeses, amb una bona actitud. Que tinguin habilitats complementàries a les nostres està bé, però el més important és el compromís. En moltes ocasions els negocis incipients fallen perquè els socis no tenen el mateix nivell de compromís i un d’ells suporta massa càrrega fins que se’n cansa. Anar ajustant les expectatives i anar preguntant a les persones si encara volen seguir en el nostre equip fundador és bàsic. No passa res si algú decideix que ja no vol continuar, però cal planificar la sortida.
I, finalment, un consell que ho resumeix tot seria centrar-se en el camí, no voler-ho fer tot “perfecte” (perfeccionistes, aquí teniu un repte important, perquè de vegades el perfeccionisme ens paralitza i el mercat no el valora, i en molts casos es troba del tot injustificat). Passar a l’acció en petites coses des del moment zero, tenir un pla, però acceptar que es modificarà en anar avançant. Aprofundir en l’autoconeixement, acceptant l’experiència com una més, no donar-li una importància molt gran, ja que és una part més de la nostra vivència personal i professional. Segur que serà enriquidora i que ens permetrà avançar en el projecte o en altres projectes futurs.