OPINIÓ | La Sentència de la Sala Segona del Tribunal Constitucional de data 30 de gener de 2017 ha emès una resolució en què reconeix que els advocats han de tenir accés a l’atestat complet des de Comissaria!
Ja tenim una sentència recent que resol, a partir de l’estimació del recurs d’empara, que els advocats han de tenir accés, ja a la Comissaria, a l’atestat policial complet i no només als seus aspectes essencials, d’acord amb el que disposa l’aplicació directa de les directives europees (art. 7 de la Directiva 2012/13/UE del Parlament i el Consell, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals).
Abans de la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal (LECrim) el 2015, ens trobàvem que el lletrat assistent no tenia dret a accedir al contingut de l’atestat policial en la seva assistència a la Comissaria fins que no li fos facilitat a les dependències judicials i sempre que no fos declarat secret mitjançant resolució judicial expressa.
A partir de la reforma (LO 5/2015, de 27 d’abril, per la qual es modifica la Llei d’enjudiciament criminal i LO 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial per transposar la Directiva 2010/64/UE, de 20 d’octubre de 2010, i la Directiva 2012/13/UE) amb entrada en vigor el 28/10/2015…), l’advocat té dret a examinar els materials de l’expedient policial abans de la declaració del detingut. Concretament es pot demanar examinar l’atestat i/o les diligències policials que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat, llevat que el jutge o Tribunal, per resolució motivada, hagin acordat el secret del sumari i/o la detenció incomunicada, i així ho justifiquin les circumstàncies del cas (art. 302, 527 i 509 LECrim).
En qualsevol cas, l’advocat sempre havia de tenir accés com a mínim als elements de les actuacions que fossin essencials per impugnar la privació de llibertat (art. 527.1.d i 505.3 LECrim).
La realitat és que, en demanar aquest accés, la resposta més habitual de Mossos d’Esquadra, i Policia Local era d’una negativa a facilitar l’examen de les diligències o bé, com a màxim, et facilitaven una còpia de la lectura dels drets, cosa que significa que només tenim dades del client i del número de diligències policials. Considerem que això no és un accés a l’atestat policial, ni podem saber res més enllà del que el policia bonament ens vulgui informar.
Així mateix, el terme “elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la privació de llibertat” és bastant -per no dir molt!- indeterminat (deixant de banda el contingut de la directiva europea), amb la qual cosa només ens quedava una opció: quan els motius esgrimits per no facilitar l’accés o còpia de l’atestat ens generaven dubtes, l’advocat feia constar la protesta en una diligència prèvia a la declaració i com a part integrant de l’atestat. En cas que la policia no ho vulgués fer constar, quedava l’opció de denunciar per escrit i poder traslladar la incidència al jutjat degà.
Cal recordar que no respectar els drets que la Constitució i les lleis processals garanteixen a tota persona privada de llibertat pot ser motiu de considerar la detenció com a il·legal als efectes de la LO 6/1984 reguladora del procediment habeas corpus.
Però sembla que aquest aspecte poc determinat i interpretat segons conveniència ja no ens ha de generar dubtes. Al contrari, ha d’establir de fet i de dret l’exercici del dret de defensa (art. 24.2 CE).
La Directiva 2012/13UE estableix a l’art. 7:
1. Quan una persona sigui objecte de detenció o privació de llibertat en qualsevol fase del procés penal, els estats membres han de garantir que es lliuri a la persona detinguda o al seu advocat els documents relacionats amb l'expedient específic que estiguin en poder de les auto- ritats competents i que resultin fonamentals per impugnar de manera efectiva, d'acord amb el que estableix la legislació nacional, la legalitat de la detenció o de la privació de llibertat.
2.Els estats membres han de garantir que la persona acusada o sospitosa, o el seu advocat, tinguin accés almenys a la totalitat de les proves materials en possessió de les autoritats competents a favor o en contra d'aquesta persona, per salvaguardar l'equitat del procés i preparar la defensa.
L’article 11 de la mateixa Directiva va fixar com a data límit de transposició de les seves disposicions per als estats membres de la UE el dia 2 de juny del 2014. En el cas de l’Estat espanyol, aquesta obligació no es va complir fins a l’aprovació de la LO 5/2015, de 27 d’abril.
La sentència del TC considera que la Directiva era vinculant (primacia del dret comunitari sobre el dret intern i el seu efecte directe per als ciutadans) i que no es tracta només de jerarquia de normes, sinó de l’aplicabilitat del dret prevalent i de deixar sense efecte la norma desplaçada, tot i que l’ordenament jurídic intern no l’hagi expulsat, així mateix -i cito literalment-:
"La negativa sense cap justificació de l'instructor al lliurament del material de què ja disposava va comportar així la vulneració del dret a l'assistència de lletrat (art. 17.3 CE), el qual inclou en el seu contingut el dret del detingut i el seu lletrat a accedir als ele-ments fonamentals (llavors, art. 7.1 de la Directiva 2012/13 / UE) per impugnar la seva situació privativa de llibertat."
Per tant, el lletrat ha de tenir accés a l’atestat ABANS DE L’ENTREVISTA RESERVADA.
Des d’ÈTiC Advocats estem contents que ja hagi arribat el dia de poder dur a terme el compliment de l’exercici del dret de defensa i esperem que ara ja no quedin dubtes quan demanem als diferents cossos policials que volem l’accés a l’atestat policial.
Pròximament us informarem de com va, a la pràctica, aquesta situació!
Podeu consultar el text íntegre de la sentència en aquest enllaç.