El Tribunal Suprem ha fet un pas rellevant en matèria de plusvàlua municipal en reconèixer, per primera vegada, la responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador en un supòsit en què no existia cap guany real. Aquest pronunciament suposa un canvi important i podria facilitar noves reclamacions per a aquells contribuents que van pagar aquest impost de manera indeguda després de la declaració d’inconstitucionalitat del sistema anterior.
Antecedents de la decisió del Tribunal Suprem
Per entendre l’abast d’aquesta sentència, cal tenir en compte el context previ.
L’any 2021, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals diversos articles de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut com a plusvàlua municipal. Aquesta decisió va obligar a modificar la normativa vigent i va generar nombroses reclamacions per part de contribuents que havien abonat l’impost.
En un primer moment, el Tribunal Suprem va rebutjar de manera reiterada aquestes sol·licituds d’indemnització per responsabilitat patrimonial. Tanmateix, amb aquesta nova resolució, l’Alt Tribunal introdueix un canvi de criteri i dona la raó al contribuent en un cas concret.
Claus de la sentència de 4 de març de 2024
En aquest cas, el Tribunal Suprem aprecia l’existència d’un perjudici que el contribuent no tenia l’obligació de suportar: el pagament d’un impost sobre un guany inexistent.
L’afectat va acreditar la manca d’increment de valor mitjançant proves vàlides, com ara les escriptures de compravenda i un informe pericial. Per fer-ho, va utilitzar el mètode d’estimació real, previst a la normativa.
Malgrat això, en primera instància es va rebutjar aquesta prova i es va aplicar exclusivament el mètode objectiu, basant-se en un informe tècnic de l’Administració que concloïa que sí que hi havia increment de valor. Aquesta interpretació va ignorar les proves aportades pel contribuent.
Cal recordar que el mètode objectiu —posteriorment anul·lat pel Tribunal Constitucional— impedia demostrar que no existia guany o que aquest era inferior al calculat automàticament. El Suprem subratlla ara que aplicar aquest sistema de manera exclusiva contradiu la doctrina ja establerta tant pel mateix tribunal com pel Constitucional.
A més, considera que gravar una operació sense acreditar un increment real vulnera el principi de capacitat econòmica. En aquest cas, les proves presentades demostraven clarament que no hi havia cap guany.
Aspectes rellevants de la resolució
El Tribunal Suprem estima el recurs només de manera parcial. D’una banda, reconeix el dret del contribuent a recuperar les quantitats abonades indegudament, així com les sancions relacionades amb l’impost.
Tanmateix, no concedeix el pagament d’interessos, en considerar que es tracta d’un supòsit de responsabilitat patrimonial del legislador i no d’un procediment estrictament tributari.
Què implica aquesta sentència per a altres afectats?
Aquest pronunciament pot ser rellevant per a aquells que hagin reclamat per la plusvàlua municipal en situacions similars.
No obstant això, cada cas s’ha d’analitzar de manera individual, tenint en compte les seves particularitats. Per això, és recomanable comptar amb assessorament jurídic especialitzat per valorar les possibilitats de reclamació. A Área Jurídica Global analitzem cada cas de manera personalitzada.
Si vols que estudiem el teu cas sense compromís, pots venir a veure’ns a Rambla Egara 203, 1º 1ª o trucar-nos al número gratuït 900 52 00 90.
