OPINIÓ | Totes les virtuts de l’emprenedor i les seves habilitats són importants. Però inevitablement totes elles porten associades punts dèbils inherents precisament a aquella virtut. Agafar de cada característica només el que ens afavoreix acostuma a ser difícil.
Els emprenedors en general són persones orientades a l’acció. En algun moment o altre hauran de fer moltes coses i de naturalesa molt diversa. Hauran de ser proactius al plantejar com resoldre els múltiples problemes, entrebancs i dificultats, i no només aquells que esperaven trobar, sinó també els inesperats que no tenien previstos i que, per tant, no tenien pensat com afrontar.
Una de les qüestions més importants de l’emprenedor és que, quan s’entrebanqui i cometi errors, haurà de ser capaç de veure-hi oportunitats a través d’extreure la part positiva de l’experiència, aprendre amb molt entusiasme, i això sí, intentar que no siguin errors massa grans, sinó que es puguin resoldre.
Buscarà informació, parlarà amb experts, es formarà en coses que mai havia pensat, s’endinsarà, en definitiva, en un terreny desconegut, on anirà trobant ajudes per la seva capacitat de buscar-les, d’insistir, de convèncer i de posar-se reptes professionals i personals.
Així doncs, quan diem que l’emprenedor es troba orientat a l’acció inevitablement volem dir que tindrà tendència a actuar, i potser a no reflexionar. El fet d’aprendre mentre es fa acostuma a ser la seva manera d’avançar, i això en general és positiu, i direm més, del tot necessari.
Estar disposat a aprendre mentre un fa vol dir acceptar dur a terme provatures que acabin sent errors i després modificar-ho i intentar-ho d’una altra manera.
Però mentrestant, no pot descuidar-se de saber cap a on va. Aprendre “mentre un fa” és necessari en l’emprenedor, però cal tenir present com avaluarà si el resultat del que fa es pot considerar vàlid o un error.
Algú em podrà dir que mentre hi hagi resultats econòmics s’entén que encerta i que quan no és el cas erra. La realitat mostra, però, que els resultats econòmics per si mateixos no estan indicant de manera completa si allò que volem està passant.
Cal tenir altres eines per avaluar si el que passa és el que volem o ho hem de canviar. Un resultat econòmic negatiu no dona cap mena de pista de com procedir. Així doncs, és necessari saber què volíem si hem de decidir si el que passa s’hi està apropant, i saber-ho més enllà de si estem facturant o no.
Aquesta guia és l’estratègia, i és el que fa que l’emprenedor tingui clar cap a on anar i si hi està anant. Però tenir estratègia implica reflexionar sobre l’estratègia, i per tant, és una característica que s’escapa de l’aprendre fent.
En l’estratègia cal ser capaç de formular allò que creiem que és bo per al projecte, saber-ho explicar; en definitiva, pensar i de moment parar una mica l’activitat. Vol dir deixar de fer coses? No, vol dir que quan un no té clar cap a on va i si el que fa és el que realment li convé, ha de parar, pensar, discutir i veure si tot allò que s’està fent té coherència.
El fer és imprescindible, i moltes empreses diuen que l’estratègia hi està implícita i no formulada, de manera que no els ha calgut per a tenir èxit.
Si bé l’emprenedor no pot prescindir del ‘fer’ i sembla que sí de l’estratègia explícita, moltes vegades és recomanable parar, pensar i fer explícita l’estratègia, per incrementar les probabilitats d’èxit i tenir una guia per avaluar si el que està passant s’acosta al que dèiem que volíem.
Aleshores poden produir-se dues coses. La primera, revisar l’estratègia i decidir que cal ajustar-la, sobretot a l’inici. La segona, trobar que l’estratègia és la correcta, però que no estem fent bé allò que fem o no estem fent tot el que caldria. Això també ens guia les accions futures i ens ajuda a trobar solucions.
Per tant, l’emprenedor, que en general necessita trobar-se orientat a l’acció i no en pot prescindir, també hauria de trobar moments de parar, sistemàtics, per a elaborar de manera explícita el seu pensament estratègic, per tenir amb què comparar el que li passa i avançar amb seguretat.