El conte ha estat considerat sovint com un gènere narratiu menor o complementari. En realitat, però, té unes característiques pròpies que el fan del tot singular i permeten situar-lo al mateix nivell que qualsevol altre dels gèneres tradicionals. I si no —pensem-hi una mica—, per què hi ha tants poetes que escriuen contes i són incapaços de fer novel·la? Per què hi ha grans contistes que amb la novel·la no se’n surten? O grans novel·listes que són incapaços d’exercir també com a grans contistes?
Aquest curs vol ser, d’una banda, una introducció al conte com a gènere literari i, de l’altra, una aproximació a la tradició del gènere en la literatura catalana contemporània, cosa que permetrà de veure la seva evolució al llarg del segle XX (amb alguna incursió, fins i tot, en textos més actuals). Durant les deu sessions anirem resseguint aquesta evolució, sempre a partir de la lectura de contes concrets.
Farem, doncs, un panorama cronològic centrat en aquests punts i autors:
1. El conte com a gènere. Consideracions generals i exemples concrets.
2. El conte modernista. De la crisi de la narració a les noves propostes
innovadores. Amb atenció especial a Víctor Català i a Joaquim Ruyra.
3. El Noucentisme i el conte com a esquer per a la recuperació del públic
lector. El cas paradigmàtic de Josep Carner, però també les atzagaiades de
Carles Soldevila i alguna altra sorpresa.
4. Els anys trenta i algunes propostes incipients: de Jesús Ernest Martínez
Ferrando a Salvador Espriu, passant per les beceroles de Pere Calders.
5. Els anys quaranta, des de l’exili: Ramon Vinyes i Agustí Bartra.
6. Els anys cinquanta o la dècada prodigiosa. Quatre llibres emblemàtics: Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol i Mites de Jordi Sarsanedas.
7. Els anys seixanta i el camí cap al realisme. Atenció a les propostes de Josep M. Espinàs, Joaquim Carbó i Víctor Mora.
8. L’esclat dels anys setanta i el fil inacabable. De Montserrat Roig a Jaume
Cabré, amb permís de n’Ofèlia Dracs.
9. Els anys posteriors. Una àmplia oferta, amb dos altres casos paradigmàtics: Quim Monzó i Sergi Pàmies.
Es facilitarà als alumnes un dossier amb els contes que es treballaran a classe.
Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com
PROFESSOR
Jaume Aulet
- Tipus de curs: Presencial
- Dates: 7 d'octubre a 9 de desembre de 2024
- Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30h (20 hores en 10 sessions)
- Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
- Preu:160€ (110€ persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 130€ les jubilades)