Una de les millors companyies del món torna a la Factoria Cultural de Terrassa el cap de setmana del 26 i 27 d'abril amb un programa que recull algunes de les coreografies imprescindibles de Béjart. Creada l’any 1987, el Béjart Ballet Lausanne és un referent en el món coreogràfic. Julien Favreau és el director artístic des del juny de 2024.
Preu: 35-48 euros
Bye bye baby blackbird
Coreografia: Joost Vrouenraets
Música: Johnny Cash
Creació de vestuari: Henri Davila
Creació de llums: Dominique Roman
Estrena: Òpera de Lausanne – 11 de febrer de 2022
«Contemplar les ombres del silenci, anticipar els ecos de l’absència física. M’alegro de la foscor, del no-saber i de la impermanència. Em concentro en el cor de la foscor i hi veig una llum…» Joost Vrouenraets
Bhakti III
Coreografia: Maurice Béjart
Música: tradicional hindú
Escenografia i vestuari: Germinal Casado
Il·luminació: Dominique Roman
Estrena: Festival d’Avinyó – 26 de juliol de 1968
A través de l’amor, l’adorador s’identifica amb la divinitat i reviu la llegenda del seu Déu cada vegada, aquest Déu que no és sinó un dels rostres sense nom de la realitat.
Shiva, la tercera entitat de la Trinitat hindú (Brahma, Vishnu, Shiva)
El Déu de la Destrucció (que és, a més, la destrucció de la il·lusió i de la personalitat). El Déu de la Dansa. La seva esposa, Shakti, no és res més que la seva energia vital, que emana d’ell i torna a ell, immòbil i tanmateix eternament en moviment.
Maurice Béjart, 1968
Dibouk (pas de dos)
Coreografia: Maurice Béjart
Música: tradicional jueva
Estrena: Teatre de Beaulieu – desembre de 1987
Inicialment anomenat Cantique, aquest pas de deux és, en certa manera, una maqueta (i no un fragment ni un resum) del ballet Dibouk.
Va ser creat el desembre de 1987 a Lausana, i Dibouk es va estrenar al maig de 1988 a Jerusalem.
Aquesta famosa peça jueva, màgica i sagrada, s’inspira en la tradició de la Càbala.
«Una parella promesa l’una a l’altra des de tota l’eternitat es retroba unida màgicament, carn i ànima, a través de la Paraula divina.» Maurice Béjart
L’Oiseau de Feu
Coreografia: Maurice Béjart
Música: Igor Stravinski
Escenografia i vestuari: Joëlle Roustan & Roger Bernard
Estrena: Palais des Sports, París – 31 d’octubre de 1970
L’Ocell de Foc és el Fènix, que reneix de les seves cendres. Ocella de vida i de joia, la seva esplendor i força són indestructibles i impossibles d’embrutar.
En les seves entrevistes amb Craft, Igor Stravinsky explica per què prefereix que s’utilitzi la Suite Orquestral per a L’Ocell de Foc en lloc de la versió completa del ballet, que menysprea bastant obertament. A partir d’aquí, escollir un ballet que segueixi fidelment la partitura original semblava antiquat. El que en queda és música pura, lligada, evidentment, a una certa visió coreogràfica, però incapaç de seguir els meandres d’un argument complicat. No es tracta de substituir el llibret per un altre, ni de transformar-lo. Més aviat, intentem alliberar l’emoció que recorre una successió de “números” de la partitura reduïda, centrant-nos en els dos grans elements que marquen la creació:
Stravinsky, el músic RUS
Stravinsky, el músic REVOLUCIONARI
Que la dansa sigui l’expressió abstracta d’aquests dos elements, sempre presents en la música. Hi ha un sentiment rus profund i una ruptura amb la tradició musical, expressada a través d’una violència rítmica inesperada, que explica les reaccions negatives que va provocar el ballet en el moment de la seva creació.
L’Ocell de Foc és el Fènix, que reneix de les seves cendres.
El Poeta, com el Revolucionari, és un Ocell de Foc.
Maurice Béjart
%20i%20dg.%2027%20d’abril%20(18h)%20|%20“Béjar%20Ballet%20Lausanne”,%20a%20LaFACT){kind=link}