ENTREVISTA | A Domo Informàtica fa anys que treballen per donar solucions informàtiques en molts àmbits. Un d'ells és el sector educatiu, un sector que ha hagut de fer un gran esforç per adaptar-se a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (les TIC). A Domo ho han viscut de primera mà, i ens ho explica en aquesta entrevista en Daniel Fuentes, el seu cap tècnic:
David Gràcia. – Un dels sectors per al qual treballeu és l'educatiu. Sens dubte és un sector que està fent un gran esforç per adaptar-se a les noves tecnologies, que tan ràpidament estan envaint tots els àmbits de la nostra vida. Des d'aquesta perspectiva, quins són els serveis i productes que oferiu en l'àmbit educatiu? En deveu tenir un bon ventall…
Daniel Fuentes. – El sector educatiu és molt i molt engrescador a l’hora de treballar per tal de cercar eines que facilitin i animin els nens a aprendre. A Domo hem mirat d'adaptar als instituts i les escoles tota la nostra experiència en informàtica per resoldre problemes i proposar-los noves solucions que ni tan sols s'imaginaven que existissin: configuracions avançades en Wi-Fi, automatització de la instal·lació i gestió dels ordinadors, les pissarres digitals integrades amb tecnologia LED, els servidors de fitxers i multimèdia centralitzats, i molts d'altres.
D.G. – Fa deu anys que treballeu en aquest camp de la implantació de les TIC a les escoles, i, per tant, heu estat testimonis de l'evolució en l'aplicació de la tecnologia informàtica a les aules, i de com les decisions polítiques l'han anat aproximant cada cop més als centres d'ensenyament públic i també als concertats. Com han estat aquests anys? Realment considereu que ha costat implantar aquesta tecnologia als centres d'ensenyament? Hi ha hagut potser, fins fa poc, una certa desconfiança, un cert recel, o senzillament no se'n veia la necessitat?
D.F. – Tal com comentes, s'ha vist un gran esforç per tal d'implantar les TIC a les aules, algunes amb més d'encert -com les instal·lacions de xarxa Heura-, i d'altres, potser, amb no tant d'èxit, donada la seva gran complexitat, tant en l'àmbit tècnic com en elgestió, metodologia i adopció per part dels destinataris.
La introducció de noves eines sempre és complicada, nosaltres ho veiem tant al sector educatiu com al de l'empresa. Un exemple pràctic són les pissarres digitals interactives (PDI). Quan les instal·làvem en un centre on mai s'havien fet servir, el rebuig era, gairebé sempre, automàtic per una gran part del professorat però, atesa la gran eficàcia de l'eina, de mica en mica es va fent servir aquest recurs fins que, finalment, es torna imprescindible per a la majoria dels professors.
D.G. – L'escola és potser un dels sectors que més tard s'ha integrat a les noves tecnologies, i potser, encara ara, per part dels professionals de l'ensenyament, hi ha un cert desconeixement de com poden contribuir aquestes tecnologies al bon desenvolupament de la tasca educativa. Oferiu un servei d'assessorament? Té el vostre client necessitat d'una bona i acurada informació, o sap el que vol i té les idees clares?
D.F. – En el primer contacte amb l'escola, la nostra premissa sempre és demanar que ens ensenyin el centre i el seu funcionament i tot seguit seure i escoltar l'equip directiu i el coordinador d'informàtica. D'aquesta manera ens fem una idea global de l'estat del centre, de les seves necessitats i de la seva manera de treballar, per tal d'assessorar-los en solucions d'èxit ja implantades per Domo en d'altres centres.
Pel que fa a l'estat d'instituts i escoles, hi ha de tot: centres on el coordinador d'informàtica ha fet un gran esforç, i tant l'equipament com els serveis estan ben implantats i només els cal ajuda per a alguna solució més complexa, i d'altres que necessiten una actuació completa i confien al 100% en nosaltres per ajudar-los a posar el centre en funcionament. Per exemple, aquest any una escola ens va demanar ajuda per posar ordre al cablaejat d'un armari rack i, finalment, vam acabar muntant completament tot el sistema informàtic de l'escola des de zero.
D.G. – Parlem de les aules digitals: vosaltres n'instal·leu: què són?
D.F. – Podem entendre una aula digital com la introducció de diferents elements tecnològics a l'aula per tal d'impulsar l'aprenentatge dels alumnes. No hi ha un model fix d'aula digital. Podem trobar aules amb una PDI; aules mòbils digitals, on hi ha un carretó amb portàtils i equipament de xarxa per a connexió a Internet; aules amb estacions fixes i PDI. El projecte 1:1 (un ordinador per alumne) es podria arribar a encabir també com a concepte d'aula digital, ja que en aquest cas és tot el centre el que pot funcionar com a aula digital. Aquí, les implantacions de xarxa WiFi per a tot el centre i l'accés a Internet són àrees molt importants i cal que estiguin molt ben dimensionades per aconseguir un funcionament idoni.
D.G. – Entenc que no totes les aules d'un centre d'ensenyament entren dins d'aquest concepte d'aula digital, i que les dificultats econòmiques del sector educatiu en aquest país els darrers anys, tant en el sector públic com en el privat, han fet que les escoles hagin anat "digitalitzant" de forma molt progressiva les seves aules, fins al punt que a dia d'avui, molts centres només disposen d'una sola aula digital o d'un parell a tot estirar. Vosaltres, que coneixeu aquest camp i que sabeu quina solució s'adapta millor a cada cas concret, què diríeu a una escola o un centre educatiu que encara tingui dificultats a adoptar aquest tipus de recurs, ja sigui per desconeixement, desconfiança o dificultats econòmiques?
D.F. – A Domo hem estat testimonis de tots dos casos: quan hi havia prou recursos econòmics per dotar els centres de mitjans tecnològics; i la situació actual, on aquests recursos ja no hi són i els centres que no es van dotar en el seu moment s'han quedat pràcticament sense "digitalitzar".
A Domo som plenament conscients de la situació actual en què es troben els centres i així els ho transmetem durant les primeres entrevistes de treball. És en aquest moment que els equips directius s'adonen que poden comptar amb nosaltres per treure el màxim rendiment al seu equipament actual i prioritzar les inversions. La nostra experiència ens porta a aconsellar sempre la gran eina que són les PDI a les aules amb projector LED com a prioritat en la digitalització de l'aula.
D.G. – Quin és el vostre producte o servei "estrella", de tots els que oferiu als centres educatius?
D.F. – El nostre producte estrella és el sistema eLinx. El sistema controla tots els ordinadors del centre i centralitza tots els arxius amb la màxima seguretat i facilitat d'ús per part dels usuaris. El punt fort del sistema és el control centralitzat i automatitzat de tots els ordinadors i portàtils de l'escola, de tal manera que és el sistema el que realitza les feines més feixugues, com instal·lar completament els ordinadors, configurar-los, instal·lar programari o controlar com els usuaris fan servir els ordinadors. Un cop instal·lat el sistema eLinx en un centre, el manteniment dels ordinadors passa a ser pràcticament nul. El sistema eLinx té, a més a més, altres eines addicionals per a l'administració de la informàtica del centre; a part de la seva flexibilitat, que ens permet d'adaptar-lo a les necessitats de cada centre. Podeu trobar informació més detallada aquí.
D.G. – Hem parlat de com ha evolucionat la implantació de les TIC en el sector educatiu. En aquest sentit, quins nous plantejaments en aquest àmbit arribaran a les aules? Quins productes, quins serveis, estan destinats a revolucionar el futur més immediat de les TIC als centres d'ensenyament? Sou pioners en algun d'aquests nous conceptes? Si és així, expliqueu-nos en què consisteixen i quines són les seves aplicacions…
D.F. – De manera immediata i amb tecnologies que ja existeixen, indubtablement el cloud o núvol, tot i que s'està fent molt rebombori per introduir de manera immediata els smartphones o telèfons intel·ligents a les aules.
Per la banda del cloud ja hi ha moltes escoles que fan servir les Google Apps for Education així com plataformes de e learning o aprenentatge electrònic, cada vegada més potents gràcies a les noves tecnologies en programació. Pel que fa als smartphones, personalment, crec que sí que acabaran sent els únics dispositius de treball existents -en un futur relativament immediat- tant a dins de les escoles com a fora, quan les dock stations evolucionin prou per acabar de revolucionar, encara més, el món smartphone.
A Domo continuem ampliant i millorant el nostre sistema eLinx per tal d'adaptar-lo a aquests nous temps, i aconseguir, així, que l'ús de l'equipament informàtic de l'escola, per part d'alumnes i professors, sigui com més senzill possible i sense entrebancs de funcionament.