OPINIÓ | Les empreses ens trobem en una època plena de reptes i canvis. Estem en ple desenvolupament de la responsabilitat social corporativa, entenent que en realitat la responsabilitat de les empreses és ser sostenibles, amb un concepte de sostenibilitat prou ampli com perquè guanyar els màxims beneficis pels accionistes ja no pugui ser de cap manera el motor de les organitzacions. S’han de tenir en compte els grups d’interès, tots, amb totes les seves expectatives, que no són poques. Però també s’ha de tenir en compte un entorn canviant, on la tecnologia serà determinant, i les persones haurem de veure com ens hi adaptem i les empreses també hauran de veure com ho fan.
I sense deixar de tenir presents aquests reptes, en tenim d’altres, i no els podem oblidar, de fet, els hem de tenir en compte inevitablement. L’any 2015, les Nacions Unides van aprovar 17 objectius de desenvolupament sostenible, que tenien abast internacional, per tant de manera transversal afecten a tot el planeta, sense exclusió. Aquests objectius, d’entrada, es van quedar en el nivell de les nacions, és a dir, que s’havien de treballar a nivell global a través de programes que afectessin cadascun dels estats i els seus ciutadans, sobre tot mitjançant la cooperació entre institucions. Ben aviat es va veure que les organitzacions n’eren garants de manera inevitable, i per tant, la seva implicació activa es feia necessària. En aquest entorn, doncs, com s’incorporen els ODS a les empreses?
Ens trobem en un entorn empresarial divers, cada empresa ha anat considerant la responsabilitat social de manera més o menys intensa i més o menys vinculada a la seva estratègia. Hi ha empreses, on degut a la mentalitat dels propis fundadors i la naturalesa dels seus objectius, disposen d’una missió que ja incorpora la sostenibilitat. Podríem dir que ser sostenibles i responsables forma part de la seva estratègia des del moment inicial i es troba en el seu ADN; no cal fer massa esforços per incorporar els reptes dels ODS. D’altres consideren que la seva missió està molt orientada als accionistes. Si a més a més de guanyar diners són responsables, millor. I d’altres, directament, es troben molt allunyades d’entendre els reptes on ens trobem, perquè en realitat, els altres reptes a curt termini de supervivència ocupen la major part del talent de l’empresa. En general, els empresaris, acostumen a tenir valors d’austeritat que van lligats a la sostenibilitat, per tant, molts d’ells, ja compleixen criteris de responsabilitat per convicció. En realitat, quan contemplem els ODS cal ser optimistes i donar opcions per veure el què ja es fa bé i potenciar-ho, i proposar-se conscientment millores en allò que encara no es fa.
Simplificant, existeixen dos tipus de camins per incorporar els ODS. El primer, és a través de les pressions de determinats grups d’interès clau. Les empreses rebran si o si les pressions dels grups d’interès. Per exemple, els consumidors, o un grup d’ells, es poden tornar exigents respecte a determinats aspectes sobre els productes i serveis, i en cas que això passi, el compliment d’un determinat ODS serà un requeriment per a l’empresa, i un repte inevitable a resoldre. Un segon camí, és més proactiu, i consisteix en anticipar-nos a aquestes pressions, preveient-les. Quan s’analitzen els grups d’interès, identificar les expectatives i necessitats d’aquests, tenir-les presents, és bàsic. I quan es fa, els ODS acaben apareixent. Per tant, encara que legalment no calgui complir amb els ODS, ho acabarà sent empresarialment, perquè els grups d’interès ho demanen. En aquest cas, es podrà prioritzar quins són els ODS claus, de tots els ODS existents. No cal complir tots els objectius de cop, sinó que cal seleccionar amb criteri quins són els més importants per nosaltres i els nostres grups d’interès, incloure’ls a la nostra estratègia i comprometre’ns a fer accions per avançar en els seu compliment.
Ser sostenibles i complir els ODS ens ajuda també a complir els nostres objectius empresarials. Integrar els ODS és guanyar.