Fa unes setmanes us vam informar de l'inici de la campanya "Recooperem. Acaba't el plat a casa", impulsada pel Consorci de Residus del Vallès Occidental, a la qual s'hi van adherir el restaurant La Torreta, el restaurant L'Alegria del Teatre, el restaurant 3 de Nou, la creperia El Doll Bretó i el restaurant Rístol, entre d'altres establiments egarencs i vallesans.
Considerant la importància que iniciatives com aquesta tenen per ajudar a la conscienciació social, des de connecTerrassa vam voler aprofundir en la problemàtica del malbaratament alimentari i en les repercussions de la campanya.
Ho volíem fer de la mà d'alguna autoritat en la matèria, i ha estat en Josep Mª Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, qui ha tingut la cortesia de respondre les preguntes que li hem fet al respecte. Amb ell hem analitzat i valorat la campanya, reflexionant també sobre l'estat actual d'implementació de mesures contra el malbaratament alimentari i sobre les que s'apliquen en l'àmbit de la recollida selectiva de residus.
David Gràcia. – Josep Mª: campanyes com "Recooperem. Acaba't el plat a casa" són molt importants perquè ajuden a fomentar el compromís individual i col·lectiu de les persones en aquest àmbit. Quina valoració en fas? Es repetirà?
Josep Mª Tost. – Tot allò que ajudi a la conscienciació de la ciutadania i porti cap a pràctiques ètiques de comportament, té un valor molt important per la persona i la societat. Veient com en llocs del món i també a casa nostra hi ha gent que passa gana, que es desaprofiti el menjar no és un gest bonic, per dir-ho d’alguna manera, i, a més, repercuteix negativament en l’economia familiar (s’estima que malbaratem 112 € per persona i any).
Per altra banda, quant a la gestió de residus, que és el que jo tracto professionalment, el malbaratament alimentari també comporta problemes… No només perquè el ciutadà ha de pagar més impostos si hi ha més volum de recollida d’escombraries, sinó que la gestió dels residus, per molt bé que es faci, també té conseqüències pel canvi climàtic que està posant en perill la vida al planeta.
A més, cal dir que una campanya ben muntada com "Recooperem. Acaba't el plat a casa" de Terrassa, no només consciencia a la gent sinó que ho fa en un entorn familiar de la llar. Val a dir que el fet que els restaurants i altres del sector estiguin implicats té un gran valor afegit: saben que no tot val a l’hora de vendre’ns la seva oferta; i això parla molt bé d’aquests locals. Repetir una acció com aquesta en endavant ajudarà a reflexionar molt millor sobre aquesta problemàtica!
D.G. – Alguns dels nostres lectors, després de publicar la notícia de la campanya al nostre web, ens han manifestat la seva satisfacció per aquesta iniciativa, i plantegen la possibilitat que això no tingués lloc només durant un període determinat de temps, dins d'una campanya, sinó que s'instaurés de forma habitual. Quina viabilitat creus que tindria aquesta proposta? Seria complicat? Més fàcil que no sembla? Dependria dels restaurants? Dels clients…?
J.M.T. – Sempre és un plaer saber que la gent queda contenta amb una proposta, que aquesta compta amb el suport i participació dels ciutadans, que són els autèntics destinataris del missatge i de la sensibilització. Tanmateix, la idea de la campanya és que els ciutadans prenguin consciència i que, en endavant, no calguin més campanyes perquè ja no es malbaraten els aliments, tant a fora com a dins de llar.
Es tracta d’una tasca que ha de gaudir de la implicació de tots els àmbits i actors del consum, dels restaurants als clients, dels productors de productes alimentaris fins als consumidors. Sé que és un ideal, i de ben segur que encara fan falta campanyes que canviïn els mals hàbits que ens envolten.
Encara queda molta feina a fer i no es descarten aquestes o altres accions a curt o llarg termini. Justament, el malbaratament alimentari és un dels punts calents dins dels Nous Paquets d’Economia Circular i de Modificació d’Objectius de Directives que el 2 de desembre va presentar la Comissió Europea. Podríem dir que és trending topic i cal encarar el problema. A Catalunya ja fa temps que hi treballem i tenim mesures concretes dins del nostre programari d’acció PRECAT20.
D.G. – Tot això em recorda que fa uns anys es va posar en marxa el projecte EDUCO (també a Terrassa, entre altres poblacions), una iniciativa privada de caràcter social que pretenia instaurar entre les famílies catalanes, a través de les escoles, l'hàbit de la recuperació de l'oli de cuina usat per convertir-lo en biodièsel, fent servir un pot especial per a la recollida i posterior tractament. La iniciativa, tot i que en un principi podia provocar el rebuig d'algunes famílies, s'ha acabat convertint en un hàbit per a moltes d'elles, i crec que encara està vigent. És precisament en l'hàbit on es troba el quid de la qüestió, oi?
J.M.T. – Sí, com ja apuntàvem abans, tot va adreçat a instaurar uns hàbits, unes bones formes de fer que es desenvolupin al dia a dia per les persones de forma natural, que formin part de la quotidianitat. Un cop instaurat l’hàbit d’aprofitar el menjar o de separar la brossa de casa pel reciclatge no hi ha diferència amb rentar-se les dents abans d’anar a dormir o de treure a passejar al gos pel matí si en tenim. Tot queda integrat en una rutina que no destorba la resta d’activitats que fem a la vida.
Si ens posem filosòfics, podríem dir que fins i tot la vida està feta de totes aquestes petites activitats que fem gairebé sense adonar-nos-hi. Des de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) vam llençar el 2014 la campanya “Som gent de profit” per tal de lluitar contra el malbaratament alimentari. Encara està en marxa, i al web www.somgentdeprofit.cat es poden trobar consells per no malbaratar i per aprofitar aliments, concursos de receptes de cuina, una calculadora de racions, vídeos amb gent com sor Lucía Caram o l’Àngels Gonyalons. Així mateix, la campanya està viatjant per tota Catalunya en la forma d’exposició per apropar la problemàtica i les solucions al màxim de ciutadans del país.
D.G. – De les tres famoses R (reducció, reutilització, reciclatge) aplicables a una gestió eficient dels residus per evitar danys irreversibles al medi ambient, quines creus que són les que la població en general està aplicant més en la seva vida quotidiana? Quina caldria reforçar?
J.M.T. – Encara no s’està aplicant suficientment cap de les tres si volem incidir positivament en el medi ambient i frenar el canvi climàtic. D’altra banda, no es pot parlar d’una R sense tenir en compte les altres dues. Van juntes i només aplicant les tres R en el seu conjunt podrem veure resultats esperançadors pel nostre planeta. Totes les iniciatives de l’ARC en reducció de residus s’encaminen cap a les “3R”, Reutilitzar els productes, Reduir i Reciclar els materials.
Si volem crear bones estratègies de gestió de residus, tenir les “3R” com a base és fonamental però cal donar una passa més. En un marc ampli, s’ha de canviar el model econòmic lineal per estratègies de l’economia circular que instaurin aquest nou model. També cal aplicar conceptes com la desmaterialització en la prevenció de residus, un concepte que es pot traduir en “fer més amb menys”.
Per exemple, passar de consumir productes a consumir serveis, pensar en economies col·laboratives, en la utilització de menys materials i amb major eficiència de l’ús dels recursos des de l’ecodisseny, que es reactivin els mercats de segona mà o d’intercanvi, emprar tallers de reparació i reutilització, pensar a fer regals immaterials, pensar en els residus com a recurs…
Això entre moltes altres mesures que inclou com estratègies el concepte de desmaterialització. Tot això repercuteix directament en una menor producció de residus.
D.G. – Només cal passar vora els contenidors que tenim disponibles al carrer per veure com cada dia augmenta més el volum de residus de plàstic i derivats que surten de les nostres llars (bàsicament ampolles, embolcalls, bosses, safates de porexpan, etc). Això delata un dels problemes de la recollida de residus: l'enorme quantitat d'embalatges que es fan servir en la venda de tota mena de productes (especialment els alimentaris). És aquest un repte pendent en la nostra societat, oi? Per què creus que costa tant aconseguir la reducció d'aquest tipus d'embalatge?
J.M.T. – Justament, cal tenir en compte la desmaterialització. Utilitzar materials fàcils de reciclar o biodegradables i pensar noves formes de packaging, que els envasos i embolcalls s’ajustin bé al producte i economitzin materials, intentar substituir uns materials per altres menys agressius amb el medi ambient, reduir els subenvasos dins un mateix envàs, etc.
Està clar que aquestes mesures les han de prendre els productors de productes, però, per la seva banda, els consumidors han de pressionar als productors amb accions de consum responsable i comprar aquells productes que s’ajusten a una millor sostenibilitat. De forma concreta, podem pensar en l’adquisició de productes familiars o productes a l’engròs, o calcular bé què és el que realment necessitem per no comprar de més… Ni malbaratarem menjar, ni promourem indirectament la producció d’embalatges per aquests. Hi ha molta feina a fer, i és una tasca que no només pot fer-se des de l’Administració: tots els actors de la cadena de producció i consum hem de treballar plegats. També els ciutadans tenen molt a dir en la salut futura del nostre planeta.
Més info: