Ella és la “sirena” que ha captivat els enamorats d’un esport tan sacrificat com espectacular, la natació sincronitzada. Amb 24 anys i un extens i merescudíssim palmarès de victòries i medalles, Ona Carbonell, campiona i capitana de la selecció espanyola, s’ha convertit en tot un referent de la disciplina que representa. En l’entorn privat de casa seva, a Barcelona, vam poder saber una mica més d’aquesta gran Donna10, en esport, en art, en sensibilitat i en humanitat.
Ella és la "sirena" que ha captivat els enamorats d'un esport tan sacrificat com espectacular, la natació sincronitzada. Amb 24 anys i un extens i merescudíssim palmarès de victòries i medalles, Ona Carbonell, campiona i capitana de la selecció espanyola, s'ha convertit en tot un referent de la disciplina que representa. En l'entorn privat de casa seva, a Barcelona, vam poder saber una mica més d'aquesta gran Donna10, en esport, en art, en sensibilitat i en humanitat.
Va participar en els Jocs Olímpics de Londres 2012, en les dues proves olímpiques de natació sicronitzada. En la modalitat de duet, conjuntament amb Andrea Fuentes, va guanyar la medalla d'argent i la medalla de bronze en la modalitat d'equips. Posteriorment, va aconseguir set medalles en els Mundials de Barcelona i en el darrer, l'Europeu de Berlín, ha assolit la plata, en el solo i el combinat, i dos bronzes, en duet i equip. Anteriorment va competir també en els Mundials de Melbourne (2007), Roma (2009) i Shanghái (2011), així com als Europeus d'Eindhoven (2008 i 2012), Budapest (2010) i Drebrecen (2012). En total, fins al moment, 5 medalles d'or, 13 argents i 12 bronzes.
Recentment has participat en la cerimònia inaugural dels Special Olympics de Barcelona i Calella, en el moment de l'encesa del peveter.
Sempre que puc m'agrada ajudar, i especialment en aquest cas, que és l'olimpisme, l'esport. Vaig poder fer-ho, tant això com la prèvia, col·laborant en els espots publicitaris. Vaig gaudir molt, em va encantar poder col·laborar. Considero que nosaltres, que tenim seguiment mediàtic, és important que ho fem. A més, resulta molt gratificant contribuir a fer una reflexió sobre els valors que encarnen els atletes amb discapacitat intel·lectual.
Als Mundials de Barcelona vas assolir uns resultats extraordinaris. Una gran satisfacció aconseguir aquestes medalles a casa, a Barcelona…
Una experiència inoblidable. Juntament amb els Olímpics de Londres han estat, fins al moment, els dos moments increïbles en la meva carrera. Els Mundials va ser tot emoció, una experiència única; Barcelona, el Palau Sant Jordi, la música de Barcelona'92, el resultat, les set medalles assolides…
En aquella ocasió, el disseny dels banyadors era teu, amb la col·laboració de companys i professors teus de l'Escola de Disseny (ESDI). Suposo que molt il'lusionada d'unir les teves dues passions?
Estic molt contenta amb el grup de treball, que m'ajuden i recolzen en el projecte. Estic encantada d'estudiar a l'ESDI, des del professorat fins als companys són una gent estupenda. El fet de poder compaginar les meves dues passions, la moda i l'esport, em fa molta il'lusió. Tenir el meu propi book dels banyadors que llueixo en les competicions i exhibicions és el tot.
Estic especialment orgullosa del que vam dissenyar per Barcelona. Era acabar de reunir tot el que té a veure molt personalment amb mi; esport, moda, la identitat de Barcelona amb els motius de Gaudí, la imitació de la tiara que lluí Montserrat Caballé en els Jocs del 92 i el seu tema musical amb Freddie Mercury, la cultura índia, que m'entusiasma…
Has repetit experiència posteriorment?
Sí, ho hem anat repetint. Ho vam fer per l'Europeu de l'any passat, ara ho farem pel de Rússia…
Teniu ja els dissenys?
No encara, hi ha idees, però encara no hem concretat.
Abans d'endinsar-te en el món de la natació vas fer gimnàstica rítmica?
Sí, als 7 anys feia rítmica. Als 9, em vam proposar dedicar-me amb més intensitat i dedicació, però em va semblar que encara era petita. En aquell moment em vaig assabentar més de la sincronitzada, que era un esport que sempre m'havia agradat i interessat, i que vaig considerar que m'anava "como anillo al dedo". Era la fusió de la natació, l'aigua, que m'encanta, i el ball, l'expressió, la flexibilitat…
I l'art… La sincronitzada no deixa de ser també una expressió artística.
Efectivament. Ja en aquell moment tenia aquesta atracció per l'art, en totes les seves possibles expressions. M'agrada i motiva l'art dins i fora de l'aigua. D'aquí la meva vessant i interès pel disseny. Per això tinc molt clar que vull seguir estudiant, malgrat que hagi de dedicar molt temps als entrenaments.
En la teva professió la flexibilitat i lleugeresa han de ser essencials, imagino. En el teu cas són dues de les teves condicions per excel·lència.
La flexibilitat la tinc molt innata, ja des de ben petita, així com l'expressivitat, el ball, els sentiments, les emocions… D'altra banda, he anat adquirint força, moltes hores d'entrenament i exercici, de treball, de repetir les disciplines.
Vas iniciar-te al CN Kallipolis fins que vas fitxar, a finals del 2013, amb el Club de Natació Sabadell. Com és la teva rutina diària? Ets molt autoexigent?
És un esport molt dur. Ha d'haver una disciplina, tots els esportistes d'èlit som molt autoexigents. No t'has de passar, però sí és important.
Cada dia em llevo a les 7.30h, esmorzo a casa, vaig al CAR, començo peses de 8.30 a 10h. A aquesta hora ja entreno a l'aigua fins a les dues del migdia, fent sincro, natació i físic. Dino i de quatre a sis, set de la tarda, torno a l'entrenament a l'aigua. Aprofito per anar a l'Escola els dos dies a la setmana que no entreno a la tarda. He de destacar la bona sintonia i relació que mantinc amb el CNS, que em permet molta flexibilitat i compaginar els entrenaments amb els estudis.
Doncs, pràcticament no et queda temps lliure…
Gens! – riu. La veritat és que em queda poquet, i l'aprofito per descansar; dinar amb els amics; al cinema, que m'agrada molt, amb la meva parella; pintar i sobretot estudiar.
És compatible tenir parella amb tant temps que has de dedicar a la competició i els teus estudis?
Sí, sí. Estic amb ell, ex-esportista, des de fa cinc anys.
Quedo impressionada, amb la sincro, el temps que podeu estar dins l'aigua. Quanta estona et pots estar?
No ho comptem per segons. Fem sèries de metres dins l'aigua. De 60, 50 metres… Per entrenar l'apnea, els pulmons.
Actualment, amb Paula Klamburg. Bona sintonia amb ella, es nota que us compenetreu molt bé en l'execució dels vostres duets.
Tenim molt bona sintonia i compenetració. Estudia també a l'ESDI, ella Disseny d'interiors. Ens coneixem i estudiem juntes des de molt petites. Abans ja havíem competit juntes, per exemple, vam fer dos Europeus Junior.
Pròxima parada, Kazanh, el Mundial de Rússia, una de les principals seus de la natació sincronitzada. Com l'enfronteu tu, com capitana de l'equip, i la resta del grup?
Estem treballant molt a fons el solo i el duet. Del primer, en l'anterior mundial vaig quedar molt a prop, precisament de la russa, que són impressionants, però lluitaré al màxim. Pel que fa al duet, estem millorant molt ràpid, afinant les coreografies que exhibirem.
Consideres que cada cop hi ha més repercussió mediàtica de la sincro, equiparant-se a la resta d'esports?
Sí, el ressò de la sincronitzada és cada cop més gran. Abans la gent no sabia com era aquest esport, però ara la gent ja el coneix, també és perquè al ser un esport artístic, molt vistós, atreu molt, sents com la gent disfruta quan et veu.
Per saber una mica més de l'Ona…
- PLAT PREFERIT: Les amanides, el peix… M'agrada menjar bé.
- LLIBRE: Els de l'Asha Miró, de l' Índia; La pesca de salmón en Yemen…
- PEL·LÍCULA: Into the wild.
- MÚSICA: Norah Jones; Compay Segundo; Aio, una cantant d'origen nigerià que m'agrada molt…
- UN LLOC PER PERDRE'T: L'Índia.
- UN LLOC PER VIURE: Barcelona.
Hem començat parlant de la teva col·laboració en els Special. Què et sembla si acabem explicant-nos més detalls de la teva faceta més humanitària i solidària? Per exemple, de la teva col·laboració en el calendari solidari Talita 2014, on ets la protagonista del mes de juliol.
Sí, va ser també una experiència molt enriquidora, com la col·laboració l'any passat amb Vicenç Ferrer; la participació en la Marató de TV3 i viatjar a l'Índia a visitar la nena que tinc apadrinada des de fa vuit anys, quan vaig cobrar el primer cop la beca d'esportista d'elit. Em sento molt bé ajudant i aportant el meu gra de sorra. El fet de ser un personatge popular, el ressò d'aquestes importants i valuoses iniciatives és més gran i extensiu.
Una darrera pregunta… Què els hi diries a les noies, que cada cop més, et prenen com a exemple i referència i volen dedicar-se a la sincronitzada?
Que treballin moltíssim, però sobretot amb il·lusió, perquè així aconseguiran tot el que es plantegin i somniïn. És un esport molt maco, molt sacrificat sí, però arribar a participar en grans competicions, viure uns mundials, tirar-te a la piscina davant de 30.000 persones i veure que la gent disfruta, això és increïble i meravellós, val la pena tant esforç dedicat.
Molta sort en la teva pròxima travessia, a Rússia!
—
NOTA: Entrevista publicada a Donna10 novembre 2014. Els continguts de Donna10 es publiquen a connecTerrassa fruit d'aquest acord de col·laboració.