ENTREVISTA | Us la vam anunciar. I ja la teniu aquí. Us vam dir que havíem mantingut una àmplia conversa amb la Roser Ruiz, propietària de Styl Mobles, i que junts havíem fet un extens repàs -divertit, apassionat i exhaustiu- a diversos aspectes relacionats amb la venda personalitzada de mobles, la influència de la crisi en aquest sector, la importància que té una especial ubicació d'un establiment; els hàbits de venda i de treball d'Styl Mobles i la peculiar, personal i compromesa forma de fer i vendre mobles de la Roser Ruiz i el seu equip…
Llegiu aquesta conversa. Llegiu-la amb calma. Segur que no us deixarà indiferents!
——————————————-
David Gràcia. – Com vam descobrir en l’anterior entrevista que et vam fer, Styl Mobles és ja un establiment veterà de la nostra ciutat. Explica'ns —tu que ho has viscut en primera persona— com ha evolucionat el món del moble durant aquests darrers anys: quines són les noves tendències, cap a on van ara els gustos dels dissenyadors i dels compradors…
Roser Ruiz. – El cert és que els temps han canviat, sí. Però pel que fa a això que dius de les tendències, t'explicaré com treballo jo perquè entenguis com va la cosa: quan vaig a una casa a prendre mides, de seguida m'adono de l'estil de vida que impera en aquella llar. En tinc prou d'observar la disposició dels elements per saber quin tipus de gent hi viu i quines poden ser les seves necessitats. Això passa quan tens molts anys d'experiència en el mercat del moble (i jo en tinc gairebé 30!). És a dir, que sí, que hi poden haver tendències i modes, però si les necessitats dels clients requereixen solucions específiques, les tendències no hi valen. Això no vol dir que, efectivament, avui puguis fer ús d'un determinat tipus de moble que marca tendència, com els d'estil nòrdic, que són lleugers i, evidentment, més econòmics.
També t'he de dir que, com que nosaltres tenim taller propi, hi ha l'avantatge de poder elaborar mobles que compleixin els estàndards de funcionalitat i qualitat de tota la vida i alhora disposin d'elements que segueixin aquesta línia nòrdica: si canviem el color, l'alcem, li afegim unes potes i li treiem gruix, haurem fet un moble d'estil molt nòrdic!
D.G. – Permet-me que et pregunti ara per la crisi. Alguns diuen que comença a quedar enrere… En aquest sentit, heu notat al vostre establiment un repunt de l’activitat? La gent torna a interessar-se per moblar les seves llars?
R.R. – Jo no diria que la crisi s'ha acabat. Més aviat al contrari: penso que hem arribat al fons i que aquí ens hem estancat. I això de si la gent s'interessa o no per moblar, diria que sí que hi ha molta gent que voldria moblar la seva casa o el seu pis. El que passa és que no ho fan perquè tenen por. Pensa que els grans centres de producció del moble del nostre país -la Sènia, la Garriga…- han desaparegut gairebé tots. Vivim temps d'incertesa: moblar està molt vinculat amb els projectes de vida de les famílies i de les persones, i la gent avui dia té dificultats per tirar endavant projectes perquè falta confiança i estabilitat… I si vols vendre mobles, aleshores has de potenciar aspectes que tinguin a veure amb la confiança del client: que vegin que ets un professional, que ets capaç d'assessorar-lo amb coneixement de causa i d'ofici… i que no és un risc encarregar-te un moble…
D.G. – Ho has apuntat abans: un dels àmbits emblemàtics del vostre establiment és el taller, gràcies al qual podeu oferir mobles a mida. Fes-nos-en cinc cèntims: com treballeu, què oferiu, què us demanen els clients?
R.R. – Sí: el nostre taller és el nostre punt fort: en fusta podem fer qualsevol cosa. En aquest sentit, i fent una mica de broma, si calgués podríem fer fins i tot un piano (sense les tecles, evidentment!). Això dependrà molt del que es vulgui gastar el client i del seu poder adquisitiu… Avui en dia hi ha materials sintètics, melaminats, o el que s'anomena "xapa ecològica". Si un dia m'arriba un client i em demana una habitació juvenil, un despatx o una llibreria, mai no li aconsellaré mobles lacats ni envernissats, per bé que el seu preu sigui menor. I perquè? Dons perquè imagina't que hi ha una criatura en aquella casa i un dia amb el cotxet es ratlla el moble… Amb la fusta massissa, encara que es facin ratllades, es pot reparar i és maca sempre…!
D.G. – Els avantatges de la fusta massissa…
R.R. – Sí: avui, malauradament, la majoria de mobles estan fets amb "rexapat", l'interior és simplement aglomerat. Els seus preus són molt econòmics, sí, però i la qualitat? Hi ha clients que et venen, els ensenyes un moble i et diuen: "ui, jo això ho he vist molt més barat en un altre lloc…!". Oh, és clar que sí, però de quina qualitat estem parlant? No tindrà pas la mateixa qualitat un moble "prefabricat" amb materials atractius però lleugers que un moble massís elaborat en un taller… Aleshores és allò de que -encara que soni com un tòpic- el que és barat acaba resultant car…
D.G. – Treballeu també en reformes integrals de la llar, oi?
R.R. – Sí, com que tenim taller, podem fer tot tipus de restauració: fins i tot de tapisseries i cortines… Treballem amb col·laboradors i això ens permet adaptar-nos a tots els àmbits de la llar. Per exemple, en un encàrrec en el qual estem treballant ara, hem pintat i hem fet la instal·lació de la llum… Per tant, si el client vol fer aquest tipus de reforma, nosaltres li donem la solució perquè no s'hagi de preocupar de res. Li passem un pressupost i li donem la opció que en busqui un altre i els compari. Ah, i d'això nosaltres no en traiem comissió, d'aquesta manera no encarim el producte: el col·laborador senzillament fa la seva feina i complementa els nostres serveis.
D.G. – Una bona opció per al client, sens dubte…
R.R. – Sí. Avui el que has de fer és ajudar el client, donar-li totes les facilitats. Pensa que hi ha molta gent que passa per davant de la botiga i no hi entra per por que no hi trobaran el preu que s'adapti al seu pressupost. I això realment no és així, almenys aquí a Styl Mobles. La gent no ha de tenir por: que entrin, preguntin, demanin, i parlarem de les diferents solucions que els podem donar perquè tinguin el que necessiten al preu que necessiten.
D.G. – És l'avantatge de tenir un taller, no? Que podeu adaptar-vos molt bé a les necessitats del client…
R.R. – Sí, sí: exacte. A més, pensa que quan treballem amb el taller no hi ha intermediaris, no hi ha catàleg ni representants: això fa que puguem treballar amb confiança amb el client i tenir-hi un tracte més de tu a tu.
D.G. – Ara que ja fa uns mesos que ets a la nova ubicació del carrer de la Palla, parla'm de les sensacions que et transmet aquest carrer. En l'anterior entrevista que et vam fer, el definies com "un carrer amb ganxo".
R.R. – El carrer de la Palla és un carrer amb carisma, amb personalitat. És un petit món on hi pots trobar de tot. Els veïns i comerciants d'aquest carrer tenim una pàgina al Facebook que ho reflecteix perfectament: se'n diu l'Ànima de la Palla. I és que el carrer, no em preguntis perquè, té una ànima. Difícil de definir, però ànima al capdavall. El qui entra en aquest carrer per primera vegada, en surt totalment enamorat.
D.G. – Però per als de fora de Terrassa pot ser fins i tot difícil de trobar…
R.R. – Sí, però un cop ho fan ja no l'obliden. Això passa sobretot durant la Fira Modernista o per la Festa Major, que ve gent de fora i el descobreixen per casualitat… A més, en pocs anys, quatre o cinc, en gairebé tots els locals del carrer hi ha algun establiment, per tant l'oferta és àmplia i variada. Que vols anar a fer una tapeta? Ho pots fer. Que vols un àpat més complet? Doncs també hi trobaràs un lloc. Que vols una perruqueria? També. Una galeria d'art? Doncs sí. De tot: al carrer de la Palla hi tenim de tot…!
D.G. – Tu venies del carrer de Topete, on vas tenir l'establiment durant anys…
R.R. – Oh, i tant! Jo ja no hi sóc, en aquell carrer, i estic molt satisfeta d'aquesta nova ubicació, però jo el carrer de Topete me l'estimo molt! I li estic molt agraïda: m'ha donat molt al llarg dels anys! Allà he fet, dels clients, amics.
D.G. – Un dels apartats importants del vostre establiment són els mobles infantils i juvenils. Quines particularitats tenen? Què busquen els clients en aquest tipus de mobles?
R.R. – Bé, sí: és un apartat important però no l'únic. A mi m'agraden molt els reptes: i moblar aquest tipus d'habitació és un repte: estem parlant d'habitacions petites que han d'oferir moltes funcionalitats. Han de servir per a moltes coses alhora, i això ho fa complicat però també molt interessant. Com fas que l'habitació del nen o de la nena serveixi també com a habitació per a convidats? Com fas que les criatures hi puguin dormir però també guardar-hi les joguines de forma ordenada?
D.G. – Així: com més difícil més t'agrada?
R.R. – Oh i tant! Així puc desenvolupar més fàcilment la meva creativitat i oferir al client un producte més interessant.
D.G. – Entenc que amb el moble infantil potser no deu passar tant, però, quan es tracta de moblar el dormitori d’un fill adolescent, tenen els pares les idees clares, o és el fill qui acaba decidint el tipus de moble que vol per a la seva habitació?
R.R. – Els pares saben el que volen: una altra cosa és que en un espai de 6 metres quadrats s'hi pugui fer allò que volen. Els fills també saben el que volen, ells més que ningú. Però aleshores el que s'ha de fer és com una negociació per trobar la solució que satisfaci a tothom i que s'adapti a les condicions d'aquella habitació.
(Si voleu, podeu llegir la versió exprés de l'entrevista aquí).