Tot el que cal saber sobre els testaments (capítol II) [AmbDret Advocats]

La setmana passada, AmbDret Advocats us explicava tot el que cal saber sobre els testaments. Si voleu recuperar la primera part de la notícia, us deixem aquí l'enllaç. Avui us deixem amb la segona part:

CAPÍTOL SEGON . Els testaments

Quin cost té un testament? La majoria dels testaments davant de notari solen costar una mitjana de 40 €, tot i que aquest cost pot ascendir per diversos factors, com per exemple l’extensió del testament.

Quins impostos es paguen? Qualsevol increment de patrimoni pot implicar el pagament d’impostos. En aquest cas, l’acceptació de l’herència merita l’anomenat impost de successions.

La quantia a pagar depèn de diversos factors: del valor dels béns que es reben; del parentiu amb el mort,  ja que com més llunyà sigui el parentiu, més elevat és el percentatge del pagament, encara que existeix un mínim exempt; i del patrimoni previ de qui hereta, perquè si aquest té un patrimoni considerable previ, també li surt més car heretar.

Finalment, cal posar de manifest que si l’herència rebuda recau sobre l’habitatge o el negoci familiar, o la reben els fills o cònjuges del causant, la quantitat a pagar serà molt més reduïda.

Qui està obligat a declarar l’impost de successions? Són subjectes passius de l’impost i estan obligats al seu pagament les persones causahavents, és a dir, aquelles que han rebut algun bé o dret en l’herència per qualsevol dels títols successoris regulats a la normativa. Concretament:

1) Qui hagi adquirit béns o drets per herència, llegat o per qualsevol altre títol successori: hereu, legatari, legitimari, fideïcomissari, etc.

2) Les persones que cobrin quantitats per estar designades com a beneficiàries de contractes d’assegurança de vida, sempre que el contractant sigui una persona diferent del beneficiari.

Quin termini hi ha per presentar la corresponent liquidació tributària en cas d’herència? En cas d’adquisició per herència, llegat i per les quantitats que es cobrin a conseqüència d’una assegurança de vida, el termini és de sis mesos des de la data de defunció.

També és possible demanar, dintre dels cinc primers mesos des de la data de defunció, una pròrroga del termini per sis mesos més, amb l’obligació d’abonar interessos de demora pels dies prorrogats.

Què és un pacte successori? En què es diferencia d’un testament? Els pactes successoris permeten a dues persones o més convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, establint la institució d’un o més hereus i fent atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions recíproques a favor dels atorgants o a favor d’un tercer.

Aquests pactes successoris únicament es poden establir amb:

- El cònjuge o futur cònjuge.

- La persona amb qui es conviu en unió estable de parella.

- Els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins el quart grau, tant per consanguinitat com per afinitat.

- Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l’altre cònjuge o convivent.

Diferències entre pacte successori i testament:

1) El testament és un acte unilateral i personalíssim, en el qual només participa la voluntat de l’atorgant. En canvi, els pactes successoris, com hem explicat, són un contracte i, com a tal, requereixen el consens dels signants i la concurrència de voluntats.

2) El testament és plenament revocable, és a dir, es pot disposar la seva successió en testament i l’endemà tornar al notari i canviar la seva voluntat. Però el pacte successori només es podrà modificar i resoldre mitjançant l’acord dels atorgants fet en escriptura pública o quan concorrin les causes establertes per la llei.

Avantatges de fer testament:

Sens dubte, assumir que cal fer testament al final vol dir assumir preveure l'endemà d'una cosa que ningú vol: morir-se. Però malgrat aquest infortuni indesitjable, no preveure la successió (tant si hi ha repartiments com si no) pot deixar als que queden molts més tràmits i despeses, que el difunt hagués pogut evitar fent testament.

Les herències poden ser intestades (sense testament) o testades (amb testament). En els dos casos, els impostos a suportar són els mateixos, però està calculat que una herència intestada costa el triple en temps i despeses.

Al testament (que es pot modificar tants cops com es vulgui) la persona identifica els seus hereus, fa les particions que creu oportunes o reparteix a parts iguals i, fins i tot, pot decidir qui és hereu i qui no. En canvi, si una persona mor sense testament, automàticament, toca acollir-se a les previsions del Codi civil de Catalunya i, amb elles, a la tramitació d'una declaració d'hereus que determinarà els hereus i les reparticions d'acord amb les normes generals que, a falta de testament, acaben sent d'aplicació per a tothom igual.

En aquest primer punt ja pot observar-se com fent testament es prescindeix del tràmit de la declaració d'hereus. Si no hi ha testament, toca passar per la declaració formal dels hereus per via notarial. La necessitat de tramitar la declaració d'hereus implica més temps  (els 21 dies hàbils que ha d'estar publicada al Col·legi de Notaris per si apareix algun hereu) i més diners, ja que cal afegir els costos d'una escriptura notarial addicional.

En el cas del difunt que ha fet testament, deixa en mans dels seus hereus un instrument que, en 15 dies o a tot estirar un mes,  ja ens permet conèixer les regles essencials que s'hauran d'aplicar a l'hora de distribuir l'herència. I, més enllà d'aquesta qüestió important, no és menys important que aquestes regles les decideix el testador mateix.

A part de designar com vol que es distribueixin els béns, es poden decidir altres qüestions importants que no es decideixen en la successió intestada, com ara qui substitueix qui en cas que una persona que ha estat designada hereva o legatària hagi premort, quines proteccions o beneficis s'articulen a través d'institucions com l'usdefruit, els fideïcomisos o d'altres a les quals es pugui recórrer per garantir que algú gaudeixi d'un béns, però que després acabin passant a uns últims beneficiaris d'aquell patrimoni, etc.

Es considera que és molt indicat fer testament quan es té descendència i són menors d’edat. Així, els pares poden designar un tutor de la seva confiança per gestionar el patrimoni dels fills mentre aquests siguin menors d’edat. Si ets pare, un testament és el més important que pots fer per assegurar-te que el teu fill quedi a càrrec de les persones que vols si alguna cosa et succeís; en aquest document pots designar una persona (tutor) perquè es faci càrrec dels teus fills en el cas que tu moris abans que ells compleixin la majoria d’edat. També és possible nomenar un administrador de béns en benefici dels teus fills encara que aquests siguin majors d’edat (molt recomanable en casos de divorci) i un marmessor o executor testamentari perquè doni compliment a la teva última voluntat després que hagis mort.

El mateix passa en els casos de persones declarades incapaces per sentència judicial.

És inqüestionable la importància de fer testament, però encara més important és fer-ho en el supòsit de les persones sense descendència ni ascendència, ni col·laterals fins a quart grau, és a dir, quan no hi hagi germans, pares, fills, cosins, nebots ni parents propers. En aquest cas, si no es fa testament, l’herència anirà a parar a la Generalitat de Catalunya.

També en el testament podem establir altres mesures, com  aliments entre parents, reconèixer fills no matrimonials i mil i una qüestions que a través del testament es poden planificar  a mida de cada persona, no només  d'acord amb  l’única i exclusiva voluntat del testador, sinó també per trobar  la solució de futur que ha de servir per reduir a mínims les controvèrsies que l'herència pugui generar.

Catalunya és el territori de tota la Unió Europea on més persones deixen escrites les seves últimes voluntats en un testament. Un 80% de la població decideix redactar aquest escrit notarial i ordenar les conseqüències de la seva mort. Catalunya se situa així 20 punts per sobre de la resta de l'Estat espanyol en el rànquing de testaments redactats.

En conclusió, des del despatx Ambdret Advocats aconsellem la realització de testament, ja que és la millor manera d’evitar problemes per als futurs hereus i aconseguir que la successió quedi plenament definida d’acord amb la voluntat del causant.

Així doncs, si està interessat a realitzar testament, a  Ambdret Advocats li oferirem un assessorament expert abans de procedir a atorgar el testament, atès que les càrregues fiscals i civils poden ser importants tant per als hereus com per als legataris.