“Yo sólo quiero irme a Francia”

Inés assisteix al vetllatori de la Pilar, que decideix deixar-li casa seva en herència sense haver-la conegut mai i sense avisar la Leo, la seva neta. Juntes descobriran un passat que no coneixien, obrint velles ferides familiars que es remunten fins a la infància de la mateixa Pilar durant els últims mesos de la Guerra Civil i la seva joventut a la Secció Femenina.

Quant pesen les herències emocionals, aquelles que ningú reclama però que fan mal a generacions senceres? No només el procés d’escriure la Pilar, la nostra protagonista, sinó també els meus propis records de les històries que m’explicava la meva àvia m’han acompanyat durant tot el procés d’escriptura. El seu “Jo: veure, sentir i callar”, tantes vegades dit a la meva mare, a les meves germanes i a mi, és una cosa que, tot i que no em pertany directament, continua viva a través meu. (Elisabeth Larena)

Herències similars acompanyen els quatre personatges d’aquesta obra. La Pilar, una anciana que només és capaç d’enfrontar-se a la vida en el seu propi vetllatori. La Marisol, que fuig per trobar un lloc on alliberar-se de la culpa. La Leo, que viatja pel món escapant del desig de tenir una llar. La Inés, que, en la seva obsessió per indagar en el passat, espera entendre’s a si mateixa.

En realitat, totes busquen aquest lloc que imaginen. Alguns l’anomenem llibertat. D’altres el van anomenar França.

Diumenge 25 d’octubre (18 h), a LaFACT Cultural
Preu: 36 €
COMPRA LA TEVA ENTRADA AQUÍ