Estar casat implica compartir molts aspectes de la vida quotidiana, però això no significa necessàriament compartir tots els deutes. Un dubte força habitual apareix quan un dels membres del matrimoni demana un préstec, utilitza una targeta de crèdit o deixa determinades factures sense pagar: poden reclamar aquest deute també a l’altre cònjuge?
La resposta depèn principalment del règim econòmic matrimonial, del motiu pel qual es va generar el deute i de si aquest estava relacionat o no amb les necessitats habituals de la família.
A Catalunya, on el règim de separació de béns és el que s’aplica amb caràcter general si els cònjuges no n’han pactat un altre, aquesta diferència és especialment important.
Separació de béns: cada cònjuge respon dels seus propis deutes
A Catalunya, el règim econòmic matrimonial habitual és el de separació de béns. Això significa que cada membre de la parella conserva, en termes generals, la propietat i l’administració del seu propi patrimoni.
Cada cònjuge pot disposar tant dels béns que tenia abans del matrimoni com d’aquells que hagi adquirit posteriorment. De la mateixa manera, aquesta independència patrimonial també s’aplica, habitualment, a les obligacions econòmiques.
Per exemple, si un dels cònjuges sol·licita pel seu compte un préstec personal, acumula un deute mitjançant una targeta de crèdit o contracta un finançament destinat exclusivament als seus propis interessos, l’altre no passa a ser responsable d’aquest deute simplement pel fet d’estar casat.
Com a regla general, el creditor haurà de reclamar els diners a qui va assumir l’obligació i no podrà dirigir-se contra els béns privatius de l’altre cònjuge.
Tanmateix, existeix una excepció important: els deutes destinats a cobrir les necessitats de la família.
Què passa amb els deutes relacionats amb les despeses familiars?
El fet d’estar casats en règim de separació de béns no significa que cada cònjuge quedi completament al marge de les obligacions econòmiques relacionades amb la llar.
El Codi civil de Catalunya permet que qualsevol dels cònjuges actuï individualment per atendre les necessitats i les despeses ordinàries de la família. En aquests casos, determinats deutes poden generar responsabilitat per a tots dos.
Això pot passar amb obligacions relacionades, per exemple, amb l’alimentació, determinades despeses dels fills, l’habitatge o els subministraments necessaris per al funcionament habitual de la llar.
Quan un deute s’ha contret per atendre aquest tipus de necessitats i resulta adequat al nivell de vida familiar, tots dos cònjuges poden respondre davant del creditor, encara que només un d’ells hagi fet la contractació.
Això suposa una diferència fonamental respecte dels deutes estrictament personals.
Imaginem que un dels membres del matrimoni deixa de pagar un deute generat exclusivament per una compra per al seu ús particular. En principi, en respondrà qui hagi fet aquesta compra. En canvi, si el deute correspon a una despesa ordinària necessària per al manteniment de la família, la situació pot ser diferent i afectar tots dos.
Per aquest motiu, per saber qui ha de respondre no n’hi ha prou amb comprovar qui apareix al contracte: també cal analitzar amb quina finalitat es va contreure el deute.
I si el matrimoni té béns de guanys?
Tot i que a Catalunya la separació de béns és el règim habitual, els cònjuges poden haver pactat un altre sistema econòmic matrimonial. A més, en altres parts d’Espanya és freqüent trobar matrimonis subjectes al règim de societat de guanys.
En aquests casos, cal diferenciar entre el patrimoni privatiu de cada cònjuge i els béns que pertanyen a la societat de guanys.
Determinats deutes assumits per un dels cònjuges poden acabar afectant el patrimoni comú, especialment quan estan relacionats amb les necessitats familiars o amb l’administració dels mateixos béns comuns.
Això no significa que qualsevol deute personal d’un dels cònjuges permeti automàticament al creditor actuar contra els béns de guanys. L’origen i la finalitat de l’obligació continuen sent aspectes fonamentals per determinar quin patrimoni ha de respondre.
Poden embargar béns comuns per un deute d’un dels cònjuges?
L’existència de béns comuns pot generar situacions especialment delicades quan s’inicia un procediment d’execució.
La Llei d’enjudiciament civil estableix mecanismes per protegir el cònjuge que no va contreure directament el deute. Quan una execució pot afectar béns de guanys, el cònjuge no deutor ha de tenir coneixement del procediment per poder exercir els seus drets.
Això li permet intervenir i, quan correspongui, discutir que determinats béns comuns hagin de respondre del deute.
Per exemple, pot ser rellevant demostrar que l’obligació econòmica que va originar el procediment era estrictament personal i que no es va utilitzar per atendre necessitats familiars ni per beneficiar el patrimoni comú.
Per tant, que un deute estigui únicament a nom d’un dels cònjuges no sempre impedeix que determinats béns compartits es puguin veure afectats, però tampoc significa que el creditor pugui actuar sobre aquests béns sense límits.
La importància de conèixer la situació econòmica dins del matrimoni
Els deutes desconeguts de la parella poden convertir-se en una font important de conflictes, especialment quan acaben afectant l’economia familiar.
Per aquest motiu, la normativa catalana preveu un deure d’informació entre els cònjuges respecte de determinades qüestions relacionades amb la gestió patrimonial i, especialment, amb l’atenció de les càrregues familiars.
Mantenir una certa transparència econòmica permet detectar abans situacions d’endeutament i evitar que una mala gestió patrimonial acabi perjudicant greument l’altre membre del matrimoni.
Aleshores, em poden reclamar els deutes de la meva parella?
No pel simple fet d’estar casats. En un matrimoni subjecte a separació de béns, els deutes personals corresponen, com a regla general, al cònjuge que els ha contret. Tanmateix, quan parlem d’obligacions relacionades amb les necessitats ordinàries de la família, tots dos poden arribar a respondre davant de tercers.
A més, si existeixen béns comuns o el matrimoni està subjecte a un altre règim econòmic, caldrà estudiar quin patrimoni es pot veure afectat.
Per això, davant d’una reclamació, un embargament o una situació d’endeutament dins del matrimoni, convé analitzar qui va contreure el deute, per a què es va utilitzar, quin règim econòmic matrimonial existeix i quins béns poden respondre legalment.
Cada situació pot tenir conseqüències diferents i conèixer aquests elements permet valorar les opcions disponibles abans que el problema econòmic vagi a més.
A Àrea Jurídica Global analitzem cada situació de manera personalitzada per ajudar-te a trobar l’alternativa que millor s’adapti a les teves circumstàncies. Contacta amb nosaltres al 900 52 00 90 o venir a veure’ns a la rambla d’Ègara 203, 1º 1ª.
