"Els plans de contingències han de ser més amplis, més generals, veure l’entorn, les possibilitats que tenim de reaccionar-hi i establir un pla de treball"
OPINIÓ | És molt conegut que en el món de l’enginyeria els productes reben diferents testos d’estrès per tal de poder veure si envelleixen correctament i si resisteixen algunes situacions extremes que es trobaran un cop estiguin funcionant al mercat. En el món de gestió de l’empresa normalment els testos d’estrès es fan per temes de prevenció de riscos laborals, quan hi ha una situació que potencialment pot afectar als treballadors, se’ls prepara per afrontar-la abans de que passi, sobre tot quan els riscos són elevats.
Evident que la crisi del Covid-19 és una situació d’estrès, però curiosament no impacta en tot allò pel què ens havíem preparat, sinó que ho fa directament en aspectes sobre els que les organitzacions generalment no reben proves d’estrès, que és la manera d’organitzar-se, com es prenen les decisions, quin tipus d’estructura tenen, el seu nivell de descentralització, quins són els sistemes de control formals i informals existents, i dins dels informals, quina és la cultura organitzativa estesa en l’empresa.
Una de les qüestions de les que es parla en aquesta crisi és que dona opcions a provar el teletreball, per tal de minimitzar l’impacte negatiu que es preveu. Sembla doncs, que les empreses que ja tenen el teletreball dins del seu model organitzatiu podran adaptar-lo en intensitat i tenen un avantatge per afrontar la crisi. Les que no, se’ls diu que ho facin. La prova d’estrès només és possible en el primer cas. Crear sota estrès el teletreball, semblaria bastant difícil.
Però, aleshores, si teletreballar és una opció que pot beneficiar a tothom, per què les empreses no han facilitat el teletreball com a opció en situacions de normalitat, en les seves operacions ‘sense estrès’, per tal de tenir després millors garanties de superar situacions d’estrès?