OPINIÓ | Un fet que ningú pot discutir és que les desigualtats entre homes i dones en posicions de poder dins de les organitzacions existeixen. També es cert que s’ha avançat molt a l’hora d’entendre les raons i causes per tal de millorar l’accés de les dones a posicions de responsabilitat i disminuir les desigualtats arbitràries que encara es produeixen. El concepte de sostre de vidre resumeix el fet que les barreres d’entrada de les dones a posicions de poder existeixen. De fet, hi ha una desigualtat evident entre homes i dones a mesura que ens anem enfilant en la jerarquia, i aquesta desigualtat s’accelera com més amunt pugem. En el món de la investigació s’ha procurat entendre el problema des de diferents perspectives per tal d’incrementar la igualtat. Molts enfocaments es deriven de diferents maneres d’aproximar-nos al problema i les seves possibles solucions. La teoria feminista, la teoria de gènere i la teoria de rol social són les tres més conegudes. Les teories de gènere i feminista se centren a entendre els drets de les dones i els reptes que han hagut d’afrontar pel fet de ser-ho. Una de les teories més influents, la teoria feminista, s’enfoca a entendre els perquès de les desigualtats entre homes i dones. Per què les dones són excloses? Com podem millorar la societat, millorant les desigualtats? En la teoria del rol social es considera que la clau és el procés de socialització, que és el que realment causa les diferències de comportament entre homes i dones. Serien aleshores aquestes diferències les que provocarien que les dones no arribin a determinats lloc de poder. Per simplificar, es promocionen actituds en les nenes i els nens ben diferents. Per exemple, s’encoratja els nens a ser més extravertits i orientats a resultats, i a les nenes a ser més emocionals i reservades. El fet que nens i nenes tinguin rols diferents acaba generant aquestes diferències. A més, costa de contradir aquests rols apresos, perquè generen expectatives en els altres, és a dir, qui se’n desvia té més probabilitats de no ser acceptat pel grup i, per tant, li serà més difícil integrar-se en la societat i els subgrups que siguin del seu interès.
Així doncs, les dones no arriben a determinades posicions de poder per dues raons que a més es retroalimenten mútuament. La primera, perquè els costa més arribar-hi, és a dir, la barrera és real i externa. La teoria feminista té raó quan explica que la discriminació existeix i les dones tenen més dificultats per a poder accedir a determinades posicions. Tenen menys xarxa de suport real i han de vèncer més obstacles del propi sistema social. Però hi ha una segona raó. Les dones, potser pel fet de ser educades d’una altra manera, han après a acceptar aquest fet amb més resignació. És a dir, demanen menys, no tenen tanta ambició, no se senten tan bé tenint-la, fan menys xarxa entre elles, perquè no hi estan tan acostumades, entre molts altres comportaments que els van en contra. L’educació no les ha ajudat a apoderar-se. Aquest segon aspecte és clau. Com a conseqüència d’aquestes dues raons, les dones se senten menys capaces del que són per a poder arribar a aquests llocs, i el seu interior les empeny a no acceptar que segurament volen i en sabrien. L’educació en la igualtat, quan funcioni, implicarà menys barreres internes i externes. I que totes les dones, en cas que ho vulguin, puguin arribar a les mateixes posicions directives i de responsabilitat que els homes. I que, quan ho facin, se’ls exigeixi el mateix resultat, ni més ni menys. Perquè una altra qüestió és que les dones que arriben a dalt són molt més exigents i també se’ls exigeix més. És com si haguessin de pagar més per l’oportunitat rebuda que els seus homòlegs homes. Se’ls dona menys marge per a l’error i reben crítiques molt més destructives, quan en realitat, les que hi arriben, acostumen a ser molt competents. Perquè apoderar-se, al final, també significarà que, quan s’equivoquin, ho acceptin, puguin aprendre i seguir amb autoestima.