Seminari sobre literatura i escacs / 2025

L’objectiu del seminari és mostrar d’una manera divulgativa, i sense ànim de ser exhaustius, de quines diferents maneres  s’ha incorporat el joc dels escacs –com a recurs simbòlic i formal– a la literatura, des de la poesia persa del segle X fins a la novel·la contemporània.

Per seguir el curs no és necessari, per tant, ni saber jugar a escacs ni ser-ne especialment aficionat. Per altra part, sí que fora recomanable, tot i que no imprescindible, conèixer els textos de Edgar Allan Poe, Vladimir Nabokov, Stefan Ζweig, Gonzalo Maier i Maksim Ossipov que serviran com a eix explicatiu de la seva sessió corresponent.

1a sessió

-Relats mítics. primers textos sobre l’origen del joc: Al-Masudi, Firdusi, Khayam (s. X). El mite de Caissa: William Jones (s. XVIII).

-Escacs i religió. De joc prohibit a font de valors: Els sermons de Jacobo de Cessolis (s. XIV). Primer poema en català: Scachs d’amor (s. XV).

-El Cafè de la Regence: Denis Diderot, Benjamin Franklin (s. XVIII). 

-Caure dins una partida: Lewis Carroll, Alícia a través del mirall (s. XIX). La màquina de jugar a escacs («el Turc»), el relat gòtic d’Ambrose Bierce (s. XIX).

-L’anàlisi escaquística com a font del conte detectivesc: Comentari d’Els crims del carrer Morgue d’Edgar Allan Poe (s.XIX).

2a sessió

-Els escacs com a al·legoria: Friedrich Dürrenmatt, Jorge Luis Borges, William Faulkner, Patrick Süskind.

-Tipologies de jugadors d’escacs: Elias Canetti, Samuel Beckett, Miguel de Unamuno, Daniel Tammet.

-El nen prodigi: Arturo Pomar i els escacs durant el franquisme a El peón de Paco Cerdá.

-El relat psicològic: el jugador d’escacs com a geni trastornat. Comentari de La defensa de Vladimir Nabokov.

3a sessió

-Els  escacs com a idea d’humanisme. Els cafès: George Steiner, Jorge Luis Borges, Fernando Pessoa.  

-Oulipo, la literatura com a joc: els escacs com a estructura de la novel·la. Georges Pérec i Julio Cortázar (Rayuela). Escacs com a codi universal: Italo Calvino

-Escacs i llenguatge: Jorge Luis Borges, Alejandra Pizarnik, Ludwig Wittgenstein

-Europa s’ensorra: comentari de Novel·la d’escacs d’Stefan Ζweig com a metàfora de la lluita pel nou ordre mundial.

4a sessió

-La guerra freda: George Steiner, Bobby Fischer, Luděk Pachman.

-Els escacs i el mal a la literatura russa: Nicolai Gógol, Mikhaïl Bulgàkov i Varlam Xalàmov.

-Escacs i novel·la de gènere (negra, històrica, d’aventures, humor, feminisme, autoajuda): Fernando Arrabal, Arturo Pérez-Reverte, Woody Allen, Garri Kasparov (Gambit de dama).

-Escacs i ciència ficció. Literatura i cinema: Ingmar Bergman (El setè segell). Philip K. Dick (Blade runner). Arthur C. Clarke (2001, Una odissea de l’espai), Isaac Asimov.

-De la Patagònia a Moscou i de Petersburg a Califòrnia. Nous viatges, vells tractaments: comentari d’Otra novelita rusa de Gonzalo Maier i Peces en un pla de Maksim Ossipov amb el teló de fons de la caiguda de la URSS.