Sébastien Fabre (Sevan): “El boca-orella m'ha sorprès moltíssim, en positiu, ja que en ser Terrassa una ciutat gran no ens imaginàvem que pogués anar tan bé en aquest sentit”

ENTREVISTA | Un any de projecte d'empresa pròpia, temps suficient per a començar a fer-ne les primeres valoracions. Sevan Centre Salut fa un any i dos mesos que es va instal·lar a la Plaça del Progrés, núm. 19. Al capdavant hi trobem en Sébastien Fabre, fisioterapeuta. N'hem parlat amb ell per veure com ha anat i quins projectes de futur tenen.

Segons em comenta Fabre, la primera cosa a destacar és ben positiva: “durant aquest any hem tingut un creixement linial i constant”, i n'està molt satisfet. Molt més positiu en la fisioteràpia-rehabilitació-massatge, punt de partida del seu negoci i on hi dediquen més esforçps. Però, també ha funcionat prou bé en un altre camp dels que ofereixen, com a centre multidisciplinar que són: la podologia. Altres línies professionals que toquen a Sevan, com pot ser la psicologia, han seguit una evolució positiva, però necessiten una empenta per diversos motius, entre altres, per la dificultat d'entendre el lligam que hi ha entre la fisio i la psicologia, que hi és, però sovint es desconeix.

Entrant a analitzar les raons de la bona evolució, Fabre afirma: “el boca-orella m'ha sorprès moltíssim, en positiu, ja que en ser Terrassa una ciutat gran no ens imaginàvem que pogués anar tan bé en aquest sentit”, i afegeix que han tingut “molta gent recomanada, ja sigui entre familiars, amics, companys de feina...”.

Al boca-orella, a les recomanacions analògiques —per dir-ho d'alguna manera—, Fabre hi afegeix dos aspectes més, en aquest cas digitals: la seva web corporativa —amb un bon posicionament als cercadors després d'un any—, la presència en xarxes socials i la seva pàgina web a connecTerrassa, que els dóna molta més visibilitat i difusió.

El volum de pacients segueix una línia positiva. Va començar amb uns pacients que ja portava de la seva faceta professional que encara ara fa a Rubí i s'ha anat ampliant gràcies al boca-orella local, tal i com hem esmentat abans.

I, la procedència dels seus pacients? Doncs, segons em comenta Fabre “hi ha de tot, sempre he tingut gent de fora d'on treballo, tant a Rubí com aquí a Terrassa he tingut i tinc pacients d'altres poblacions, Mollet, Barcelona, Granollers, Castellbisbal...”. I, afegeix: “També em trobo amb molta gent que treballa a Terrassa però no és d'aquí, i aquests, ja sigui pel comentari d'un company de feina o pel què sigui, també acaban sent pacients potencials”.

En definitiva, en aquesta professió el què es busca és la qualitat del servei i, la recomanació de la gent propera n'és una de les claus per a donar-lo a conèixer.

Comptar amb pacients constants, fixos, fidelitzats, és juntament amb l'ampliació de nous pacients via recomanacions la clau per poder fer avançar el projecte positivament.

Com s'imagina Fabre el segon any? Ho té molt clar: “Seguint l'evolució creixent i augmentant l'equip. I, a llarg termini no descarto ampliar espai físic”.

I, ja per acabar, entrem a parlar de com veu Sébastien Fabre la diferència formativa entre Bèlgica —on es va formar professionalment— i Catalunya. Segons Fabre, grosso modo, “fa molts anys hi havia diferència, sobretot en la quantitat d'hores de pràctiques, més que no pas en la part més estrictament formativa". A més —puntualitza— “ara, amb el Pla Bolonia, amb la llicenciatura de recent creació... s'ha professionalitzat molt i les diferències s'han escurçat fins a ser gairebé imperceptibles. L'evolució és positiva".