Els efectes nocius del consum de sucres [Montserrat Rius]

OPINIÓ | L’era industrial va aportar més greixos i sucres a la dieta. Actualment una gran part de la població de la nostra societat té incorporada a la seva alimentació diària una dosi elevada de sucres, segurament ingerits a mode inconscient, ja que no s’afegeixen de manera voluntària en forma de terrossos o cullerades als aliments o begudes que es prenen habitualment.

La glucosa que el cos humà obté al digerir els sucres és necessària, perquè a més de ser l'única font d’energia per als glòbuls vermells, els ronyons, el cervell i el sistema nerviós, també forma part de l’estructura de l’ADN i del teixit conjuntiu del nostre cos.

Els sucres, també anomenats glúcids o hidrats de carboni, es troben de manera natural en aliments com la fruita, la mel, la llet i en alguns vegetals en forma de sucres simples, o en forma de sucres compostos al midó de les patates, del pa, de l’arròs, de la pasta i les farines, als cereals integrals i a la fibra alimentària.

D’altra banda tenim els sucres refinats, fruit d’algunes plantes com la canya de sucre o la remolatxa sucrera, que són els que s’utilitzen diàriament per a endolcir, cuinar, conservar o modificar el sabor i textura d’alguns aliments elaborats.

Els sucres refinats, abans de poder ser utilitzats, pateixen un llarg procés de transformació on s’eliminen i es perden tots els components essencials (vitamines, proteïnes i minerals) quedant reduïts, tant sols, a sacarosa pura, que només ens aporta calories buides, és a dir, sense cap nutrient.

Tant els sucres simples i refinats com els sucres compostos contenen glucosa i ens donen la mateixa quantitat d’energia, però un cop dins el cos actuen de manera completament diferent: així com els sucres compostos es digereixen poc a poc i deixen anar la glucosa lentament a la sang durant sis o vuit hores, alliberant energia de forma mantinguda i constant, els sucres simples en canvi, i especialment els refinats, s’absorbeixen molt ràpidament i alliberen tota la glucosa a la sang en pocs minuts, generant un efecte energètic gairebé instantani.

Quan els nivells de glucosa augmenten dins el torrent sanguini, automàticament es posa en marxa un sistema de regulació que allibera la hormona insulina. Si els sucres no son refinats, és a dir, si hi ha fibra, aquest procés és molt més lent, donant temps a l’organisme a que s’adapti i absorbeixi menys quantitat de glucosa.

En conseqüència, l’hàbit de prendre una quantitat excessiva o inconscient de sucres refinats té una sèrie d’inconvenients i d’efectes negatius per al cos:

• Un excés de calories fomenta el sobrepès i l’obesitat, perquè l’energia en escreix que prové dels sucres s’emmagatzema en forma de greix, podent, també, augmentar els nivells de colesterol i triglicèrids en sang, generar hipertensió arterial i posar en perill el nostre sistema cardiovascular.
• La ingesta persistent de sucres refinats produeix una deficiència de vitamines i minerals. Els nutrients que s’eliminen en el procés del refinat són les eines que necessita el cos per a metabolitzar-lo, per tant haurà d’extreure els minerals com el magnesi, oligoelements i vitamines del grup B d’altres aliments que mengem o dels propis teixits del cos per a poder digerir-lo adequadament.
• Els residus àcids que produeix el sucre al metabolitzar-se disminueixen el pH sanguini, és a dir, acidifiquen la sang que, per poder neutralitzar-se, ha d’extreure elements bàsics com el calci dels dipòsits de minerals del cos, per exemple dels ossos i les dents, podent causar fàcilment càries i, amb el temps, desmineralització i osteoporosi.
• Aquest esforç constant per a mantenir els nivells de pH i de glucosa en sang pot alterar la flora intestinal, disminuint les defenses i afavorint l’aparició de paràsits i fongs als intestins. Alguns estudis han demostrat que la capacitat dels glòbuls blancs per destruir els bacteris disminueix quan es pren sucre refinat. Suprimir-ne la ingesta permet, en alguns casos, acabar amb infeccions reincidents o cròniques.
• Els sucres refinats que s’absorbeixen tant ràpidament provoquen una brusca hiperglucèmia (excés de glucosa en sang), conduint a un estat d’excitació físic i psíquic i, posteriorment, a una reacció d’hipoglucèmia (descens de glucosa en sang) que s’acompanya de fatiga, mal de cap, dificultat de concentració, problemes d’aprenentatge en infants, trastorns del son, temps de reacció prolongats, irritabilitat i depressió mental que inciten a prendre estimulants, causant una nova hiperglucèmia, que els fa entrar en un cercle d’alts i baixos molt difícil de controlar generant un efecte addictiu. Aquest problema afecta més seriosament als infants que mengen dolços i begudes ensucrades habitualment.
• A la llarga, l’esgotament dels òrgans que generen la insulina, o una manca de reacció de les cèl·lules que la reben pot derivar en diabetes tipus II, una de les malalties amb més incidència actualment.

Fer canvis en la nostra alimentació per tal de reduir o eliminar els sucres de la nostra dieta, està a les nostres mans.

--

Montserrat Rius és dietista en la línia ecològica i natural, i complementa la seva formació amb estudis de naturopatia i acupuntura. Especialitzada en teràpies manuals com la reflexologia podal i massatge Tuina per a infants i adults. A Nanüts visita tots els dimecres de 16.00h a 20.00h. Cal trucar al 937005848 per demanar cita.