"Créixer, créixer, créixer...", per Natàlia Cugueró, de Get a partner


  • Etiquetes: | Temps de lectura: 4 minuts

    diumenge, 1 maig, 2016 - 19:45

    OPINIÓ | Les creences sobre la mida idònia de les empreses són ben curioses. També ho són les relacionades amb les estratègies de creixement de les empreses, que curiosament estan vinculades a les de la mida.

    La majoria de les empreses del nostre entorn comencen petites. I al cap d’un temps, van creixent en diversos aspectes, com el nombre de clients, de treballadors i de proveidors, o la facturació, entre d'altres. Quan s’arriba a aquest punt i si l’empresa té una certa eficàcia i eficiència, començarà a tenir beneficis. I serà en aquell moment que començarà a plantejar-se segurament la necessitat de fer plans de futur, per diferents raons, que moltes vegades impliquen créixer en mida o muntant negocis similars a altres llocs.

    En ambdós casos es pot fer perquè es creu que serà necessari per a sobreviure o per voler ser més important. El creixement perquè es pensa que incrementa les possibilitats de sobreviure pot fer-se en mida, o bé obrint delegacions a fora, replicant el model, perquè així es diversifiquen determinats riscos, que en un únic lloc semblarien massa concentrats.

    En el cas de voler ser més important, s’associa a la mida ser més conegut i tenir delegacions, o a ser una multinacional, que també dóna més importància que ser una empresa nacional d’un territori que senzillament exporta. Però bé, i aquí és on m’agradaria incidir: ser gran i ser millor no van de la mà.

    Posem l’exemple d’una empresa que després d’obtenir beneficis en un mercat concret nacional decideix anar a provar el mateix en altres mercats. En el fons, ho pot fer des de l’inici i amb recursos gràcies als beneficis (per tant, gràcies als mèrits), de l’empresa principal. Per tant es podria dir que una delegació (la originària) estaria invertint els seus excedents en una altra empresa, la nova delegació.

    És això el que li convé? Doncs no es pot contestar ni si ni no, però sí que s’hauria d’entendre el motiu pel qual ho fa i quines conseqüències pot tenir. Al capdavall, pot acabar aconseguint que l’empresa originària, que havia aconseguit tenir beneficis, els perdi en aquestes aventures, senzillament pel fet de creure equivocadament que ser gran és ser millor, i que créixer sempre és bo.

    Què passa amb les persones que han aconseguit que l’empresa original tingués beneficis? Potser més que obrir en un altre lloc fruit d’alguna dèria d’expansió (o, com hem dit, d'una creença poruga infundada), preferirien invertir-ho en donar un millor servei, o en, perquè no, tenir un sou millor, o bé en diversificar els serveis prestats i créixer més en serveis i poc a poc, que no amb una expansió internacional.

    Podem crear flagrants casos d’injustícia pel fet de no reconèixer adequadament els mèrits a qui ha ajudat a aconseguir aquells beneficis. Però és que, a més, ser petit, pot ser millor. La mida no es troba relacionada amb l’eficàcia i l’eficiència i les economies d’escala són menys importants, i, moltes vegades són una excusa per persones incompetents mancades d’imaginació que volen fer veure que no hi havia més opció que créixer i que van tancar perquè eren petits.

    Potser van tancar perquè no sabien què feien, copiaven als més grans del seu sector, en comptes de fer-ho diferent, i no van tenir recursos per pagar els errors que els grans van poder pagar (ni influència perquè els pagués un altre), però sí que van cometre els mateixos errors, podent fer una altra cosa.

    Ser petit també et fa ser més conscient dels recursos implicats en l’empresa, i per tant, normalment, ser més eficient amb la seva utilització. Qui no ha estat en una empresa gran o que ha crescut i s’ha lamentat de les interminables pèrdues de temps en reunions i més reunions? En les empreses més petites la possibilitat d’anar per feina és més real, i les pèrdues de temps més evidents.

    Creure que créixer és la solució, i fer-ho per por o per sentir-se més important, no és el camí. I a més, com hem dit, podem acabar pagant molt car prendre decisions estúpides fruit d’uns aires de grandesa, que porten a ser injustos amb aquells que hi eren des del principi.  

    Per Natàlia Cugueró, de Get a partner

    Afegeix un comentari

    Vols formar part de la nostra comunitat?

    Clica aquí!

    Registra't a connecTerrassa!

    Et mantindrem informat sobre el comerç de Terrassa i els professionals de la ciutat amb Notícies, Agenda, Sortejos, Promocions,...

    Prement el botó "Vull subscriure'm" acceptes les polítiques de privacitat